Sext (praenomen)
Sext (en latín: Sextus) és un praenomen o nomene personal llatí que era prou comú en tots els periodos de l'història romana. Va ser utilisat tant per famílies patricias com a plebees i va donar lloc a les gents patronímicas Sextia i Sextilia. La forma femenina és Sexta. El nom s'abreviava regularment com Sex., pero ocasionalment es troba abreviat S. (usualment usat per al praenomen Espurio) o Sext.[1][2]
Sext va ser aproximadament el dècim praenomen més comú durant la major part de l'història romana, encara que es va tornar més comuna en l'época imperial, a mida que atres praenomina declinaven en popularitat. Moltes famílies no ho usaven, pero estava molt estés entre totes les classes socials. El nom va sobreviure al colapse de les institucions civils romanes en els sigles V i VI, i ha continuat en us fins als temps moderns.[1][3]
Orige i significat del nom
[editar | editar còdic]Sext tant en llatí com en espanyol tenen el mateix significat. Pertany a una classe de praenomina similar que inclou els noms masculins Quint, Sèptim, Octavio i Dècim, aixina com els noms femenins Sèptima, Octavia i Dècima. En general, es creu que el nom se li va donar originalment a un sext fill. No obstant, també s'ha argumentat que Sext i els demés praenomina d'este tipo podrien referir-se al més de l'any en el que va nàixer un chiquet; en este cas el més de Sextilis o agost, el sext més de l'antic calendari romà. Pot ser que eixos noms s'hagen donat per abdós raons.[4][5]
Qualsevol que siga la raó original per la que es va donar el nom, els pares eren lliures d'usar-ho per qualsevol motiu que elegiren. La consideració principal sembla haver segut el desig de transmetre els llinages. Per lo tant, era provable que tant el primer fill d'una família com el sext siguen cridats Sext.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
- ↑ Mika Kajava, Roman Female Praenomina: Studies in the Nomenclature of Roman Women (1994)
- ↑ Realencyclopädie der Classischen Altertumswissenschaft
- ↑ 4,0 4,1 George Davis Chase, "The Origin of Roman Praenomina", en Harvard Studies in Classical Philology, vol. VIII (1897)
- ↑ Oxford Classical Dictionary, 3.º edició. (1996)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sexto (praenomen)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.