Dècim (praenomen)
Décimo és un praenomen o nomene personal llatí, generalment abreviat D. Encara que mai va ser molt amprat, Dècim es va usar a lo llarc de l'història romana des dels primers temps fins al final del Imperi Occidental, sobrevivint fins als temps moderns. La forma femenina Décima va ser prou rara. El nom també va donar orige al patronímico gens Decimia.[1][2]
Dècim va ser especialment favorit per la plebea gens Junia, que originalment va poder haver segut patricia. No obstant, no sembla haver segut utilisat regularment per cap atra família patricia. Estava molt estés entre els plebeus i va resistir la tendència general dels praenomina poc comuns a tornar-se menys freqüents en el temps, i en canvi es va tornar més popular cap al final de la República Romana i durant l'época imperial.[1]
Orige i significat
[editar | editar còdic]Decimus significa dècim en llatí, i forma part dels praenomina numerals similars, formada pels noms masculins Quint, Sext, Sèptim, Octavio i Nono, aixina com els noms femenins Primera, Segona, Terça, Quarta, Quinta, Sexta, Sèptima, Octavia i Nona. En general, es creu que el nom se li va donar originalment a un dècim chiquet, un dècim fill o una dècima filla; no obstant, també s'ha argumentat que Dècim i els atres praenomina d'este tipo podrien referir-se al més de l'any en que va nàixer un chiquet; qualsevol de les dos raons és perfectament vàlida.[3][4]
Independentment de quin fora la raó original del nom, està clar a partir del registre històric que els pares varen elegir en freqüència estos praenomina perque eren noms comuns, i no pel seu significat. G. D. Chase cita l'eixemple d'un yayo, pare i fill en la gens Junia, cada u dels quals duya el nom de Dècim i va conseguir el consulat, aixina com un cas posterior en el que el yayo i el pare eren abdós cònsuls. Era inconcebible que cada u d'ells fora un dècim fill, o inclús un dècim chiquet. Es podria donar un cas similar per a les moltes generacions de certes famílies, com la gens Fabia, que va fer un us extensiu del praenomen Quint, o la gens Julia sobre el praenomen Sext.[3][1]
El praenomen osco Decio o Deciis deriva de la mateixa raïl i va donar lloc a la gens patronímica Decia.[5][1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 William Smith, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
- ↑ Kajava, Mika (1995). Roman Female Praenomina: Studies in the Nomenclature of Roman Women, Institutum Romanum Finlandiae, pp. 185. ISBN 9789519690216.
- ↑ 3,0 3,1 George Davis Chase, "The Origin of Roman Praenomina", en Harvard Studies in Classical Philology, vol. VIII (1897)
- ↑ Oxford Classical Dictionary, 3rd Ed. (1996)
- ↑ Realencyclopädie der Classischen Altertumswissenschaft
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Décimo (praenomen)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.