Anar al contingut

Simetria esfèrica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Caps block 0 80 cm archery target.svg
Una diana mostra simetria esfèrica en dos dimensions.

La simetria esfèrica és la simetria respecte a un punt central, de modo que un sistema físic o geomètric té simetria esfèrica quan tots els punts a una certa distància del punt central són equivalents.

Un cert número de problemes físics d'interés, especialment relacionats en la teoria de camps, els mijos continus o la teoria quàntica són més fàcils de resoldre quan les senyes de partida té simetria esfèrica, ya que la solució per a certes magnituts incògnites també tindrà simetria esfèrica. Això permet reduir un problema en tres coordenades espacials a un problema d'una variable (variable radial). Per eixemple en vàries àrees de la resolució de certs problemes requerix estudiar l'equació de Poisson següent:

Quan la funció "font" té simetria esfèrica, és dir:

El problema pot reformular-se en térmens de dos variables com:

A on:

Teoria de grups

[editar | editar còdic]

Donat un problema geomètric o físic caracterisat per un cert número de magnituts escalares ϕ(𝐱) o propietats tensoriales T(𝐱)𝒯qp(n) es diu que el problema té simetria esfèrica si existixen representacions Fp, q del grup SO(3):[1]

Tals que:

Esta última expressa la condició de que el fet de rotar el sistema d'eixos deixa forminvariantes les cantitats bàsiques que caracterisen el problema.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Galindo i Pascual, pp. 239-250.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Galindo, A. i Pascual P.: Mecànica quàntica, Ed. Eudema, Barcelona, 1989, ISBN 84-7754-042-X.

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]