Sis regnes del samsara
Els '___protected_title_2___' (sánscrito: gati; tibetano: 'gro tuba; chinenc: qu; japonés: shu) també cridats '___protected_title_3___', sis regnes d'existència'___protected_title_4___'sis regnes de la renaixença, segons la cosmovisión budista, són les formes d'existència o destins que conformen el cicle de l'existència (___protected_title_5___), en les quals renaixen els sers sintientes en tant no s'hagen lliberat i alcançat l'allumenament (nirvana).[1]
La creència budista sobre els regnes del Samsara tenen raïls en les tradicions més antigues del hinduismo; no obstant en el hinduismo els regnes específics del samsara no estan tan definits com en el budisme. Aixina i tot, hi ha tradicions sobre diferents nivells d'existència o plans, com Svarga (cel, Morada dels deus); el Naraka (inferns, Llocs de sofriment temporal), i els Lokas (móns, que inclouen diferents dimensions per a humans, animals, i sers divins).
Context
[editar | editar còdic]En la cosmovisión budista, el samsara és el cicle incessant de renaixences impulsat per les «tres raïls de lo malsano» (akusala-mula): aversió, apego i ignorança que envien a la consciència a algun dels regnes que conformen el samsara; l'existència del qual és generat a través de Mara (l'ilusió de la realitat), i determinat pel karma.[2]
Si be existixen dos formes tradicionals de classificar els tipos d'existència, la més freqüentment descrita és esta dels sis regnes. El seu contraparte, la divisió en plans o avacaras, sol amprar-se més be com un refinament d'esta divisió fonamental en sis categories.
Els sis destins es troben, a la seua volta, dins de Triloka, estos és, els tres regnes de l'existència, que conformen la realitat total de l'univers. En algunes ocasions els sis regnes són descrits com conformant solament un dels tres regnes del Triloka, el ___protected_title_8___, és dir, el regne del desig o regne de la necessitat;[3] mentres que en atres fonts, els sis destins es troben dividits entre els tres.[4] Cada regne pot tindre, a la seua volta, atres regnes o divisions internes.
La geografia espiritual del budisme tradicional localisava els sis regnes del samsara dins d'un continent denominat Jambudvipa localisat al sur del Mont Meru que s'ubica en la part central de l'univers budiste.[5]
Estos sis regnes més els Regnes de la terres pures de Buda igualment formen part del concepte de Dèu regnes espirituals.
Sis regnes
[editar | editar còdic]Els sis regnes d'existència són:[5]
- Regne dels Deva, el regne dels deus, dotats de felicitat i orgull. Associat al color blanc.
- Regne dels Asura, el regne dels "semidioses" o "dimonis" que són caracterisats per la seua ànsies de poder i enveja. Associat al color vert.
- Regne humà, també conegut com a Regne Manuṣya, està basat en el desig i apego, passió i dubte. Associat al color groc.
- Regne animal, o Tiryag-yoni, determinats per l'estupidea, i el deixar-se dur pels instints naturals. Associat al color blau.
- Regne dels Pretas, o regne dels esperits famolencs, estat de ser possessiu, avarícia, i tacaño. Associat al color roig.
- Regne dels Narakas (o regne dels nirayas), equivalent al infern, el regne del sofriment, ira i maldat pura. Associat al color gris.
En el budisme Mahāiāna es fa recalcament en que les ensenyances deuen ser demostradores. En este cas, aparte del contacte directe que alguns privilegiats poden tindre en sers pertanyents a atres tipos d'existència diferents de l'humana i animal, es considera com a evidència la memòria de vides passades baix eixes formes d'existència que desenrollen alguns meditadores molt alvançats. En particular es diu que Buda Gautama, en el moment del seu allumenament, va ser capaç de recordar totes les seues vides passades, les quals contemplaven estadías en tots estos sis regnes d'existència.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ VV.AA. (1993). Diccionari del saber oriental. Budisme, hinduismo, taoisme, zen., 1a. edició, Paidós. ISBN 84-7509-963-7.
- ↑ «BBC - Religions - Hinduism: Hindu concepts». Consultat el 8 d'octubre de 2015.
- ↑ Buswell, Robert E.; Lopez, {{{nom2}}} (2013). The Princeton Dictionary of Buddhism (en anglés), Princeton University Press, p. 858. ISBN 9781400848058.
- ↑ Schumacher, Mark. «Six states of existence» (en anglés). Consultat el 8 d'octubre de 2015.
- ↑ 5,0 5,1 Morgan (2010). Essential Buddhism: A Comprehensive Guide to Belief and Practice (en anglés), Santa Barbara, Califòrnia: Praeger, pp. 72-73.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Seis reinos del samsara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.