Sistema de referència preferent
En física teòrica, el terme sistema de referència preferent o marc privilegiat sol fer referència a un hipotètic sistema de referència especial en el que les lleis científiques pot semblar identificablemente diferents (més simples) que en els demés sistemes de referència.[1]
En les teories que apliquen el principi de relativitat al moviment inèrcial, la física és la mateixa en tots els sistemes de referència inerciales, i inclús és la mateixa en tots els marcs de referència segons el principi de la relativitat general.
Sistema de referència preferent en la teoria de l'éter
[editar | editar còdic]En les teories que suponien que la llum viaja a una velocitat fixa en relació en un éter detectable i no modificable, un sistema de referència preferent seria un marc en el que este éter seria estacionario. En 1887, Michelson i Morley varen intentar identificar l'estat de moviment de l'éter. Per a fer-ho, varen assumir que la relativitat galileana se satisfea per mig de rellonges i regles; és dir, que la llongitut de les regles i els periodos dels rellonges són invariantes davant qualsevol canvi del sistema galileano. Segons tal hipòtesis, es deuria haver observat l'éter.[2]
En comparar medicions realisades en diferents direccions i buscar un efecte per la velocitat orbital de la Terra, el seu experiment va produir un famós resultat nul. Com a conseqüència, la transformació de Galileo va ser reemplaçada per la transformació de Lorentz dins de la teoria de l'éter de Lorentz, encara que en esta última se seguia suponent l'existència d'un éter indetectable i es mantenia el principi de relativitat. La teoria va ser ràpidament reemplaçada per la teoria de la relativitat especial, que donava fòrmules similars sense necessitat de considerar l'existència d'un éter inobservable. Tots els sistemes de referència inerciales són físicament equivalents, en abdós teories. Més precisament, sempre que cap fenomen viole el principi de relativitat del moviment, no hi ha forma de medir la velocitat d'un observador inercial sobre un possible mig de propagació d'ones quàntiques.[3]
Preferència dels sistemes de referència inerciales sobre els no inerciales
[editar | editar còdic]
Encara que tots els sistemes de referència inerciales són equivalents sobre la mecànica clàssica i a la teoria de la relativitat especial, el conjunt de tots els sistemes de referència inerciales presenta algunes ventages sobre els sistemes de referència no inerciales en estes teories.[4]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where Els sistemes inerciales presenten la ventaja de que les lleis físiques que rigen en ells carixen de causes que estan fòra del sistema, mentres que els sistemes no inerciales sí les tenen. Einstein dona el següent eixemple: suponga's que dos cossos elàstics igualment composts estan en l'espai i distants entre sí de manera que es pot ignorar l'interacció entre ells, i l'únic moviment de la qual relatiu és una rotació rígida uniforme al voltant de la llínea que unix els centres d'abdós cossos (com una roda girant al voltant d'un eix). Abdós cossos són esferas, pero per efecte del gir, una d'ells pren la forma d'un esferoide (una esfera esclafada pels pols). La forma física observable pròpia d'abdós cossos (esfera i esfera achatada) seguix sent la mateixa en tots els sistemes de referència. El sistema de referència local no giratori de l'esfera deformada té una física la causa de la qual es troba fòra del sistema, responsable del achatamiento de l'esferoide. Açò no ocorre en el sistema de referència no giratori de l'esfera (des del que es pot explicar el achatado de l'esferoide pel seu gir), lo que ho fa preferible perque no requerix de causes externes. Açò s'aplica a tots els sistemes inerciales, que tenen el mateix privilegi.[4]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where Einstein va desenrollar la relativitat general i el principi d'equivalència, en els que els sistemes inerciales-gravitacionals ya no són preferents,[4]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where perque les llínees geodèsiques del espai-temps expliquen estos efectes inerciales-gravitacionals sense necessitat de recórrer a una causa externa.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]- Proves de la relativitat especial
- Busques modernes de violacions de principis de Lorentz
- Radiació de fondo de microones
- Teories de prova de la relativitat especial
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Roger B. Angel (2014). Relativity: The Theory and Its Philosophy: Foundations & Philosophy of Science & Technology, Elsevier, pp. 68 de 270. ISBN 9781483150031.
- ↑ James E. Dodd, Ben Gripaios (2020). The Idees of Particle Physics, Cambridge University Press, p. 10. ISBN 9781108571722.
- ↑ Taha Sochi (2022). The Mechanics of Lorentz Transformations, Taha Sochi, pp. 92 de 342.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Einstein's Space-Clave: An Introduction to Special and General Relativity».Springer Science & Business Mija.
- ↑ «Mach's Principle II».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema de referencia preferente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.