Skynet (satèlits)

Archiu:Skynet 6A in orbit.jpg

Skynet (satèlits)

Archiu:Delta-M with Skynet-1A.jpg

Llançament del primer satèlit Skynet, Skynet 1A, en una eixida Delta en 1969 des de Veta Canyar.

Skynet és una família de satèlits militars, actualment operats per Paradigm Secure Communications en nom del Ministeri de Defensa del Regne Unit, que proporciona servicis de comunicació estratègics a les tres branques de les Forces Armades Britàniques i a les forces de l'OTAN que participen tasques de la coalició.

Models

Skynet 1

Va haver dos satèlits Skynet 1, el primer, llançat el 22 de novembre de 1969, va fracassar despuix de menys d'un any d'operació. En el segon va fallar el motor d'apogeu deixant-ho en l'òrbita de transferència geoestacionaria.

Skynet 2

Despuix del fracàs d'un dels satèlits Skynet 1, es va retardar el calendari per a la posada en marcha del sistema Skynet 2. Quan Skynet 2A va ser llançat el 19 de giner de 1974, la segona etapa del vehícul de llançament Delta 2313 va fallar, posant el satèlit en una òrbita inutilisable. A pesar de no estar en el lloc correcte, les estacions terrestres varen localisar i varen seguir en èxit el satèlit perdut, i varen ser capaços d'utilisar les llectures de telemetría dels panels solars per a determinar la seua alliniació. Basant-se en este anàlisis, es va decidir utilisar els propulsors d'alliniació per a traure de l'òrbita l'unitat, i va ser destruït quan va tornar a entrar en l'atmòsfera terrestre el 27 de giner.

Skynet 2B va ser llançat en èxit el 23 de novembre de 1974.

Els satèlits Skynet 2 varen ser ensamblados i provats per la Companyia Marconi, establida en Portsmouth, Anglaterra, i varen anar els primers satèlits de comunicacions construïts fòra dels EE. UU. i l'URSS. El sistema Skynet 2 va ser un gran èxit per a la seua época, i es va mantindre en servici varis anys més allà del calendari previst originalment.Plantilla:Afegir referències

Skynet 3

Skynet 3 va ser abandonat per restriccions en el presupost. Plantilla:Afegir referències

Skynet 4

Els satèlits Skynet 4 tenen poques similituts en les generacions anteriors. El cos cilíndric de Skynet 1 i Skynet 2 va ser reemplaçat per un gran i quadrat en antenas i panels solars desplegables. Es tracta d'una millora tecnològica des del spin-stabilisation, que s'utilisa en els satèlits cilíndrics anteriors, fins a l'estabilisació triaxial usant rodes de moment i rodes de reacció per a controlar el satèlit giroscópicament.

Skynet 4 varen ser els primers satèlits construïts completament en Gran Bretanya. La fabricació del 4A, 4B i 4C va ser portada a terme per British Aerospace Dynamics (Bae Dynamics). l'OTAN va adaptar el disseny per als satèlits de comunicació NATO IVA i NATO IVB, també fabricats per Bae Dynamics. Skynet 4A i Skynet 4C varen ser llançats en 1990.

Els satèlits de la segona etapa (4D, 4I i 4F) varen ser construïts per Matra Marconi Space i Astrium per a reemplaçar les versions anteriors. Les millores incloïen un aument de potència i de resistència a les interferències electròniques. Skynet 4D va ser llançat en 1998, 4I en 1999 i 4F en 2001.

Skynet 4 proporciona servicis SHF i UHF en la superfície de la terra, en un àrea àmplia o en un fes puntual.

Skynet 5

Archiu:Skynet-5 satellite.jpg

Representació d'un satèlit Skynet 5.

Skynet 5 és la següent generació de satèlits, reemplaçant els sistemes Skynet 4 de la segona etapa. Ha segut contractat (per mig d'una iniciativa de finançació privada) a una associació entre Paradigm Secure Communications i EADS Astrium, un fabricant europeu de naus espacials.

EADS Astrium va ser la responsable de la construcció i de la posada en òrbita dels satèlits Skynet 5, mentres que Paradigm era responsable de donar servici al Ministeri de Defensa. Paradigm també ha segut contractat per a proporcionar servicis de comunicació a la OTAN usant la capacitat disponible en els satèlits.

Els satèlits Skynet 5 estan basats en disseny de bus Eurostar E3000. Pesa al voltant de 4700 kg, té dos panels solars, cada u d'al voltant de 15 m de llarc i té una potència instalada de 5 kW. Té quatre antenes de transmissió orientables i un receptor "phased-array" dissenyat per a cancelar les interferèncias de ràdio. També estan preparats per a resistir intents d'interrompre el seu servici en làsers d'alta potència.

El primer satèlit Skynet 5 de constelació formada per tres satèlits va ser llançat per una eixida Ariane 5 a les 22:03 GMT l'11 de març de 2007, en un llançament compartit en el satèlit de comunicacions civils indi INSAT 4B, i va entrar en ple servici el 10 de maig de 2007. El llançament es va retardar el dia 10 de març per un problema. Skynet 5A es va separar exitosament del vehícul de llançament i la telemetría va ser adquirida pel seu centre de control dedicat aproximadament 40 minuts despuix del llançament.

El segon satèlit de comunicacions militars de Regne Unit Skynet 5 va ser llançat a les 22:06 GMT el 14 de novembre de 2007 des de Kourou, Guayana Francesa a bordo d'una eixida Ariane 5. El llançament va ser retardat el 9 de novembre per problemes electrònics en un dels propulsors de combustible sòlit i el 12 de novembre per un problema de combustible en la plataforma de llançament. En el moment de llançament l'eixida Ariane 5 va establir un nou récort desplegant una càrrega útil de més de 8700 kg.

El tercer satèlit, Skynet 5C, va ser llançat a les 22:05 GMT del 12 de juny de 2008 des de Kourou, Guayana Francesa, a bordo d'una eixida Ariane 5. El llançament va ser retardat dos voltes. Originalment estava programat per al 23 de maig pero es varen portar a terme més comprovacions en el vehícul de llançament i va ser pospost al dia 30 de maig. Un problema en el software de llançament durant les comprovacions prèvies al llançament va conduir a Arianespace a pospondre el llançament per segona volta al dia 12 de juny.

El programa mostra el canvi d'enfocament del Regne Unit des dels métodos tradicionals d'adquisició de defensa cap a un servici contractat que també incloïa el suministrament de terminals de terra llogats, vehículs "Reacher", "Satellite Communications Onboard Terminal" (SCOT) per a naus i l'equip de banda base associat.

Inicialment anaven a ser construïts 2 satèlits Skynet 5, en un segur que cobria qualsevol perduda en el llançament. Més vesprada, el Ministeri de Defensa va decidir tindre un tercer satèlit construït per avant, que despuix va ser llançat per a servir com un recanvi en òrbita. Un quart satèlit, Skynet 5D, està planejat que siga llançat en 2013.

Resum de satèlits

Model	Fabricant	Data de llançament	Vehícul de llançament	Comentaris
Skynet 1
1A | Philco Ford	22 de novembre de 1969	Delta M
1B	Philco Ford	19 d'agost de 1970	Delta M	Fallo en el motor d'apogeu.
Skynet 2
2A | Marconi Space Systems1	19 de giner de 1974	Delta 2000	Fallo en l'orientació de l'eixida.
2B	Marconi Space Systems	23 de novembre de 1974	Delta 2000
Skynet 4
4A | British Aerospace	1 de giner de 1990	Titan 34D
4B	British Aerospace	11 de decembre de 1988	Ariane 44LP2
4C	British Aerospace	30 d'agost de 1990	Ariane 44LP
Skynet 4 (etapa 2)
4D	Matra Marconi Space3	10 de giner de 1998	Delta 7000	Tongada al 4B.
4I	Matra Marconi Space	26 de febrer de 1998	Ariane 44L
4F	Astrium4	7 de febrer de 2001	Ariane 44L
Skynet 5
5A | EADS Astrium5	11 de març de 2007, 22:03 GMT	Ariane 5-ECA	Llançat junt a Insat 4B.
5B	EADS Astrium	14 de novembre de 2007, 22:06 GMT	Ariane 5-ECA	Llançat junt a Star One C1.
5C	EADS Astrium	12 de juny de 2008, 22:05 GMT	Ariane 5-ECA	Llançat junt a Turksat 3A.
5D	EADS Astrium	Planejat per a 2013

Notes

1. En assistència tècnica de Philco Ford.
2. Llançat en Astra 1A, el primer satèlit de la constelació europea Astra.
3. Marconi Space Systems es va unir per a formar Matra Marconi Space en 1990. MMS va adquirir Bae Space Systems en 1994.
4. En 2000 MMS es va unir en la divisió espacial de DASA per a formar Astrium.
5. BAE Systems va vendre la seua part del 25% de Astrium, renombrada EADS Astrium.