Smashburger

Smashburger és un restaurant de menjar ràpit d'hamburguesas nortamericana, fundada en Denver, Colorat. A partir de febrer de 2018, conta en més de 370 restaurants corporatius i de franquícia en 37 estats del país i en 9 països.

Fundat en 2007 pels veterans de l'indústria dels restaurants, Rick Schaden i Tom Ryan, la cadena servix hamburgueses ''trencades'', usant un procés especialisat per a cuinar-les en una plancha de cuina a fòc alt. El chef Schaden, el qual detestava les hamburgueses poc fetes, va decidir inventar esta tècnica en la que s'assegurava de que la carn quedava sucosa pero ben feta. Esta tècnica els abrasa, i bloqueja la presència de greixos i sucs en la carn. Estos es completa en una série de diversos tipos d'ingredients i poden ser personalisats. Ademés, la cadena també oferixen hamburgueses úniques en cada ciutat en a on posseïxen els seus restaurants. El menú també inclou pollet, pavo i sándwiches de champiñones, aixina com papes fregides, batatas fregides, pepinillos fregits i atres productes.

El restaurant va experimentar un ràpit creiximent des del seu primer restaurant inaugurat en 2007, per lo que es varen obrir varis centenars de locals en els pròxims anys, pero una desacceleració major de l'indústria de "millors hamburgueses", va fer que la companyia reduïra el seu tamany i procés d'expansió. Inicialment, els amos de la franquícia varen considerar una oferta pública de venda, pero l'operador de servicis de menjar ràpit en sèu en Filipines, Jollibee Foods Corporation, va comprar el 40% de les accions de la companyia en 2015, que en llavors estaven valorades en $335 millons de dólars. Posteriorment Jollibee es convertix en l'accioniste majoritari, despuix d'obtindre el 85% de la franquícia en 2018.

Història

Tom Ryan, cofundador de Smashburger, en la cuina d'un dels seus restaurants en Cincinnati, 2013.

Creació

Smashburger va ser fundada en 2007 per veterans de l'indústria de menjar ràpit. Tom Ryan havia ajudat prèviament per a desenrollar el concepte de pizza en corfa reblix para Pizza Hut i més tart va eixercir com a cap de concepte en McDonald's, i David Prokupek era un ex-propietari de Quiznos. Abdós es varen llançar l'empresa baix la firma de l'empresa privada Consumer Capital Partners. El restaurant va ser concebut per a destacar en el gran mercat de les hamburguesas, sent part d'una onada de restaurants que oferien la ''millor hamburguesa'', incloent Shake Shack, el qual utilisava tècniques similars. La cadena es diu Smashburger, en la que Ryan va declarar despuix, que li varen posar eixe nom perque aquell nom "tenia eixa connotació realment genial sobre l'elaboració manual dels nostres aliments, la qual fem en molta devoció. També perque tenia eixe enfocament orgànic, terrenal, comunament popular, i tenia una miqueta d'inquietut cap a les persones més jóvens i generacionals". Ryan té experiències en les ciències alimentícies, i ha estudiat extensament sobre tècniques culinàries.

En un capital de $15 millons de dólars, abdós empresaris varen comprar el Icon Burger, un restaurant de Denver, en la finalitat d'experimentar en tècniques de cuina i administració per a un restaurant d'hamburgueses d'alta gama. Posteriorment varen estar 6 mesos desenrollant un eficient i ràpit "motor de cuina", dissenyant la cuina del restaurant per a tindre superfícies modular, i en una plancha central que alberga un àrea refrigerada baix d'a on s'almagasenen les pilotes. Açò permet que el cuiner de les hamburgueses se suministre adequadament, sense la necessitat d'alluntar-se de la plancha. El concepte de cuina va ser posteriorment adaptat i estandardisat per a cada sèu de Smashburger. La tècnica de ''aplastamiento'' que és característica del restaurant, es conseguix en un tallador i per mig de tècniques especials, que també li permeten entrenar nous cuiners de forma ràpida, i obrir noves dependències sense tindre que redissenyar el procés de fondo. Ells fan us de planches de cuina i han rebujat els pollets torrats o les barbacoes de barbacoa, i els fundadors varen fer una prova cega de 300 tipos de carn de res, incloent varietats de Wagyu i bou de Kobe per a les hamburgueses, abans de decidir-se en carn picada de res de Angus. Els fundadors varen reduir sistemàticament les opcions fins que solament varen quedar quatre, i es percataron que totes eren carn de res Angus, proporcionada per distints distribuïdors.

Creiximent

Interior de la cuina d'un restaurant Smashburger.

En Prokupek com a director eixecutiu i Ryan al cap del desenroll del menú, el restaurant va ser desenrollat en una ràpida escalabilidad en ment. El primer restaurant de Smashburger va ser inaugurat en Denver en juny de 2007, i posteriorment la cadena es va expandir cap a Houston, i després cap a Minneapolis, àrees a on Ryan i atres directius fundadors estaven familiarizados en el mercat local de bien.

El màrqueting per a la cadena es va basar en la personalisació del menú, la frescura dels ingredients, i les característiques que donen al restaurant un toc local. El primer màrqueting de la cadena va girar entorn a l'eslògan "Smash, sizzle, savor". En 2011, quan el negoci creixia a un constant ritme, va canviar el seu eslògan a "Smashed Fresh. Served Delicious". El restaurant va identificar 14 arquetips distintius de clients a seguir en funció als seus nivells d'ingressos, geografia, educació i estil de vida. Si be es va basar inicialment en gran part de les rets socials per a construir la seua marca, la companyia va començar a publicitar per radi i televisió en 2013, en Definite Productions, en sèu en Denver, com a gerent de màrqueting. Posteriorment varen contractar a un dels eixecutius d'eixa companyia com a cap de màrqueting.

La cadena de restaurants va créixer a 143 ubicacions, franquícies miges, i $54 millons en ingressos anuals cap a finals de 2011. En eixe mateix any, es va informar que tenien fins a 450 acorts de franquícia en els llibres. En eixe any, també es va anunciar plans per a obrir noves dependències en les rodalies dels aeroports de Kuwait, Aràbia Saudita i Baréin, a través de franquícies. En 2013, la cadena va obtindre $228 millons de dólars en guanys, i ya posseïa 256 dependències a nivell mundial. En 2014, va aumentar a 256 dependències i $300 millons de dólars en ingressos. En 2015, va créixer a 312 dependències en 7 000 empleats. A mitan de 2016, va créixer a 365 dependències. En eixe mateix any, Smashburger va anunciar un acort en la franquícies Pearl Investmentes LLC per a obrir 26 noves dependències en els Emirats Àraps Units i Tastar. Para a mitan de 2017, va aumentar a 380 dependències en 38 estats dels EE. UU. i en 9 països, dels quals 220 eren propietat de la companyia, i el restant pertanyien a franquícies.

L'èxit de Smashburger i atres restaurants especialisats en hamburgueses es deu a la participació en el mercat de les principals marques de menjar ràpit com McDonald's, incloent en hamburgueses marca Smashburger sent venudes a un alt preu. On McDonald era considerat el líder del mercat en menjars casuals, va presenciar una caiguda del 2,4% en vendes i una caiguda del 15% en l'ingrés promig en 2014, sent la primera volta en 33 anys en vore una caiguda en els seus ingressos. Allò es va deure als canvis en els gusts del consumidor, i en la creixent popularitat de Smashburger, en la que els consumidors consideraven que era de millor calitat i més personalisable. Aixina i tot, Smashburger solament cobrix una porció relativament chicoteta davant el mercat d'hamburgueses més gran d'Estats Units. El restaurant va tindre una quota de mercat del 0.2% en el mercat nortamericà en 2014, comparat a 1.4% de Five Guys i el 71% combinat de McDonald's, Wendy's i Burger King.

Adquisició per Jollibee

Despuix del seu meteòric creiximent, Smashburger va ser per a 2013, una proposta atractiva per a una oferta pública de venda. En eixe any, va obtindre un crèdit de $35 millons de dólars per part de Golub Capital. Este capital, ademés dels ingressos generats per operacions comercials, respalarien una expansió 2 o 3 anys per part de la companyia. No obstant, el seu director eixecutiu va dir que la conversió de Smashburger a una companyia pública era una possibilitat per a la companyia en un periodo de llarc determini. En 2015, el director eixecutiu de Smashburger Scott Crane, va sugerir novament que la companyia podria preparar-se per a la seua pròpia oferta pública de venda en algun moment, dient que fins a eixe moment havia creixcut entre un 20% i 25%, i que estaven obrint entre 60 i 80 restaurants a l'any.

En octubre de 2015, l'operadora de servicis de menjar ràpit Jollibee Foods Corporation en sèu en Filipines, va anunciar que havia adquirit el 40% de Smashburger per $100 millons de dólars, en un acort que li va donar al restaurant un valor empresarial de $335 millons. El seu director eixecutiu va afirmar que la decisió de la venda donaria pas a un creiximent més estable a llarc determini, en lloc de confiar en el mercat de valors, el qual resulta ser impredictible. Posteriorment, Smashburger va començar a fer publicitat adicional, va renegociar l'arrendament de varis dels seus restaurants i va llançar una plataforma de targeta de fidelisació basada en subscripcions anomenades Smash Pass, a fi d'aumentar el tràfic de clients. La cadena també va incorporar l'Apple Pay, ademés de presentar ofertes especials com un passe que permet als clients comprar una hamburguesa de $1 dólar per dia durant un periodo de 54 dies, en un intent de generar llealtat entre la seua clientela. També varen introduir nous elements en el menú, com a hamburgueses de pavo, tater tots i un "triple doble", encara que este últim va generar una demanda per infracció de copyright, per part d'In-N-Out Burger.

El restaurant va tindre dificultats per a seguir creixent, en part degut a que els compradors varen començar a abandonar les compres en els centres minoristes tradicionals a on concentraven els seus restaurants. Al mateix temps, les principals cadenes de restaurants varen aumentar els seus esforços en aumentar les vendes i varen dur artículs de menú de millor calitat per a competir en Smashburger i restaurants com a est. Posteriorment, Smashburger va vore un descens general en les vendes, a mida que creixien atres locals baix la premissa de la ''millor hamburguesa''. Crane va deixar el càrrec com a director eixecutiu en abril de 2016, i va ser succeït per Mike Nolan, pero va renunciar 9 mesos despuix i Ryan va ocupar el càrrec. El restaurant condensó aixina la seua estratègia d'expansió per a centrar-se en els mercats existents, i va donar començ a programes de tutories per a desenrollar talents de liderage dins de les seues files d'empleats. També va adquirir alguns restaurants de franquícia en varis mercats importants. Els competidors de Smashburger són Shake Shack i Five Guys també varen experimentar moltes d'estes dificultats.

En 2016, Smashburger va obtindre un estimat de $338.3 millons de dólars en vendes. El 13 de febrer de 2018, Jollibee va aumentar la seua participació de propietat a un 85%, després d'acordar un atre tracte de $100 millons de dólars. En realisar l'adquisició, les companyies varen afirmar que la mida permetria expandir encara més la presència de Smashburger en el Surest asiàtic.

Restaurants

Un Smashburger en Cincinnati, Ohio

Smashburger fa us d'estudis de mercat per a saber en a on obrir nous restaurants, i açò ha favorit en l'obertura de noves dependències, prop de varis campus de les principals universitats dels Estats Units, a voltes obrint tendes directament en el campus que són administrades per companyies concessionàries com Compass Group i Aramark. També ha buscat obrir dependències en cassinos, especialment els que s'ubiquen en Las Vegas i en Oklahoma. També han obert dependència en aeroports d'alt tràfic, en associació en HMSHost. Un típic restaurant Smashburger té ingressos de 3 000 i 5 000 dólars durant un moment de menjar, pero els restaurants de major tamany generen entre $3 a $5 millons de dólars anuals en vendes.

Ryan va integrar l'ambient, decoració, música com a part d'una millor experiència per al client. Els restaurants són dissenyats de forma específica, en un esquema d'un destacat roig lluent, i fluix de clients. No obstant, el restaurant no té una chafada modele, i per lo tant, cada ubicació es pot adaptar a l'espai disponible. L'interior del restaurant està dissenyat en un estil modern en allumenament indirecte i decorat en murals fotogràfics produïts localment. Els clients demanen la seua orde en un mostrador central i la seua orde és duta en una font d'acer inoxidable. Se'ls donen coberts d'argent en lloc de plàstic. Els restaurants estan dissenyats en un ambient social en ment, i conten en taules altes i baixes, cabines i un pati a l'aire lliure.

La companyia també posseïx una banda sonora de música personalisada per a restaurants. Un equip intern va crear i va dissenyar les bandes sonores inicials segons l'eslògan ''Smash, sixxle, savor'' del restaurant. A mida que Smashburger va començar a expandir-se, l'administració va contractar a consultors externs en 2011, per a desenrollar un nou programa de música que s'ajustaria millor al concepte de restaurant ''modern i d'alta energia'', a pesar de que conserven un ambient amistós i familiar. La música del restaurant es va dissenyar posteriorment per a un públic objectiu de 32 anys, evitant l'excés de música bubblegum pop o electrònica i arraïlada en el pop contemporàneu, permetent que la seua pista de sò siga mainstream pero permetent clàssics antics, i música internacional nova i emergent. Les ubicacions internacionals presenten també conten en una banda sonora d'inspiració nortamericana.

La companyia també té incentius per als empleats de les tendes que posseïx directament en la finalitat d'aumentar la moral del grup, incloent el pagament de $9 dólars l'hora en 2011, superior al salari mínim, que correspon a $7.25 dólars. També s'otorguen bonificacions per certes fites dels empleats. Als cuiners se'ls otorga diners extres per completar demanats en menys de 6 minuts, mentres que els gerents reben bonificacions per complir en els objectius d'ingressos mensuals i obtindre resenyes positives dels clients.

Premis

Smashburger va ser catalogada com la ''Companyia més Prometedora d'Estats Units'' en 2011, per la revista Forbes. En 2014, va aparéixer novament en eixa categoria, posicionant-se en el 6° lloc. En 2017, la cadena va ser nomenada com el restaurant d'hamburgueses més popular d'Estats Units, despuix de l'enquesta anual EquiTrend, realisada per The Harris Poll. Crane va ser nomenat com un dels ''10 Eixecutius a Vore'' per Nation's Restaurant News, durant el seu periodo d'administració en la companyia.