Sperrylita
La sperrylita és un mineral de la classe dels minerals sulfur, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la pirita”. Va ser descoberta en 1889 prop de Gran Sudbury, en l'estat d'Ontario (Canadà), sent nomenada aixina en honor de Francis L. Sperry, químic nortamericà.[1]
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un arseniuro simple de platí. El grup de la pirita en que s'enquadra són tots sulfur o similars d'un metal que cristalizan en el sistema cristalí cúbic. Els cristals poden mostrar un intercrecimiento en una aleació de platí-ferro.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: iridi, rodio, ferro, coure i antimoni.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]En jaciments del platí, en roques magmáticas, roques pegmatitas bàsiques i en depóstios aluvials. És de tots els minerals del platí el que presenta una més àmplia distribució pel món.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: pirrotita, pentlandita, calcopirita, violarita, cubanita, bornita, esfalerita, galena, linneíta, magnetita, testibiopaladita, sudburyita, omeiíta, or, amalgama de plom, cromita, ilmenita, gersdorffita, pirita, millerita, estibina, niggliíta, or argéntico, platí, merenskyita, kotulskita, cooperita o laurita.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Wells H.L. (1889), American Journal of Science: 37: 67-70.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sperrylita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.