Anar al contingut

Spondias mombin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Spondias mombin MS4005.JPG
hobo (Spondias mombin)


El hobo, jobo o yunplon (juneplum) o mànec papaya (Spondias mombin[1]) és una espècie fanerógama d'arbre en la família Anacardiaceae. És nativa d'Amèrica tropical, incloent les Índies Occidentals. S'ha naturalizado en parts d'Àfrica, Índia, Indonèsia. Rarament es cultiva. La fruta, gran, té un clafoll correosa i una fina capa de polpa, que pugues tant menjar-se fresca, o feta suc, concentrat, en gelatinas , i en sorbets. En Surinam li l'usa en medicina tradicional, puix l'infusió de les fulls s'usa com a tractament ocular d'inflamació, diarrea, venéreas. La llavor posseïx un contingut gras de 31,5%.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]

Són arbres de tamany mijà a gran, que alcancen altures de fins a 25 m d'alt i 60 cm d'ample, corfa exterior café o gris, freqüentment asprosa en crestes llongitudinals, proyeccions espinoses suberosas freqüentment presents, corfa interna rosat-anaranjada, tricomas blancs, generalment rectes, erectos, fins a 0.2 mm de llarc. Fulls 18–43 cm de llarc, 7–15-folioladas; folíols estretament oblongos, a voltes estretament ovados, lanceolados o elíptics, alguna cosa falcados, asimètrics, 6–15 cm de llarc i 3–5 cm d'ample, àpiç acuminado o ocasionalment agut, base truncada o obtusa, oblicua, marge sancer o a voltes subentero (en les plántulas, els primers folíols eixamplats crenados a serrats), fes glabra, envés glabro llevat els nervis principal i secundaris a voltes pubescentes, cartáceos o ocasionalment subcoriáceos, nervi principal a penes prominent en la fes, prominent en el envés, nervis secundaris 8–20 parells, a penes prominents a llaugerament impresos en la fes, prominents en el envés; pecíol 4–13.5 cm de llarc, glabro a pubescente, raquis 7.1–25 cm de llarc, escassament pubescente, peciólulos glabros o pubescentes, els laterals 3–10 mm de llarc, el terminal 14–40 mm de llarc. Inflorescència subterminal de moltes flors, 15–60 cm de llarc, generalment pubescente, ocasionalment glabra, pedúncul 1–10 cm de llarc, bràctees lanceoladas a ovadas, 0.4–0.6 mm de llarc, pedicels 2–4.5 mm de llarc; sàpia'ls deltados, 0.4–0.6 mm de llarc; pétals lanceolados, 2.5–3.2 mm de llarc, apicalmente cuculados, de color crema o blancs; filaments 2–2.7 mm de llarc, anteres 1 mm de llarc; pistil 1.3–1.6 mm de llarc, ovari essencialment ovoide, 0.6 mm de llarc, estigmes oblicuos. Frut oblongo o menys freqüentment elipsoide o llaugerament ovoide-oblongo, 2–4 cm de llarc, àpiç obtús a redonejat (fresca o sec), groc o anaranjado quan madur.[3] El seu sabor és sumament àcit.

Alimentació

[editar | editar còdic]

En Mèxic el seu us és principalment en sucs,dolços i també s'usa en mesclar aguardiente o tequila al dejár reposar uns dies queda el sabor.

En Costa Rica s'ampra com a ingredient de cuina, per eixemple, quan està verda el yuplón es dividix en porcions en la finalitat de menjar-li en sal; pel contrari, quan està madura, se li elimina el clafoll i es pot mossegar fins a aplegar a la llavor, atres persones decidixen suavisar-la en mel de dolça o panela.

En Veneçola la seua polpa madura pot usar-se en l'elaboració de sucs, licors o cocteles.

Usos

[editar | editar còdic]

Com a us medicinal es va trobar que en les regions del Orinoco majorment en Veneçola, a partir del cocimiento de la corfa es fan banys el qual és útil per a cicatrisar ferides. Es data que en 1579 els indígenes de la ciutat de Maracaibo, en el cocimiento dels fulls, els usaven per a curar llagues i ferides i inclús anticonceptiu.


Els indígenes tikuna de la Regió Amazónica de Colòmbia prenien la decocció dels fulls i la corfa en racions per als forts dolors del part, en banys per a la curació de ferides, si la dòna Tikuna es pren esta decocció al sendemà del alumbramiento del seu fill quedarà estèril, també usen la decocció de la corfa per als peus cansats.


En els Plans Orientals de Colòmbia el consum dels fruts (jobo/yoyomo) com a aliment és ampli, per l'home i per la fauna, en época d'estiu els fruts són consumits pel ganado, són molt apetits pel chácharo o pecarí (tayassu spp.). En les llargues travessies dels conquistadors espanyols en época colonial (XVII) asseciaven la set prenent la llacor de les raïls d'este arbre.

En el nort i noroest del Perú, el seu tronc és usat en l'elaboració de contrachapat.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Spondias mombin va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 371. 1753.[3]

Sinonímia
  • Mauria juglandifolia Benth. ex Engl.
  • Spondias aurantiaca Schumach. & Thonn.
  • Spondias axillaris Roxb.
  • Spondias cythera Tussac
  • Spondias dubia A. Rich.
  • Spondias graveolens Macfad.
  • Spondias lluïda Salisb.
  • Spondias lutea L.
  • Spondias lutea Royen ex Blume
  • Spondias lutea var. glabra Engl.
  • Spondias lutea var. maxima Engl.
  • Spondias oghigee G. Don
  • Spondias pseudomyrobalanus Tussac[4]

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Té varis noms comuns, el més conegut hobo (derivat del idioma caribe[5]). En El Salvador jobo, jocote jobo, jocote i jocote de corroncha o de pava.[6] Cajá en Brasil, ubos o mànec ciruelo en Perú i hobo o pruna en Colòmbia. En Sant Andrés Illes se li coneix com Hogplum o Juneplum. En els departaments amazónicos de Bolívia es coneix com cedrillo. En l'Orient veneçolà també se li crida pruna joba o jobito. En República Dominicana se li coneix en el nom de jobo. En Cuba es diu ciruelo o cirolero agre o groc.[7] En l'àrea caribenya li'l coneix com yellow mombin o hog plum, en Jamaica Spanish plum o gully plum. En Costa Rica se li coneix com Yuplón. En Mèxic se li crida pruna, pruna groga, Yoyomo, jobo o jobito. En Paraguay se li crida Mànec ro'i (mànec hivernal) pel color groc i perque dona fruts en hivern En Ghana, és hog plum o Ashanti plum. En Nigèria, la seua fruta és iyeye en el idioma yoruba,[8] ngulungwu en idioma igbo i isada en idioma hausa.[9]

En idioma asamés: omora.

El nom de la ciutat de Bangkok, Tailàndia es creu que derive de makok (มะกอก), el nom en idioma tailandés per a la fruta de S. mombin.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Spondias mombin». Consultat el 30 d'abril de 2020.
  2. ↑ Eromosele, C. O. and N. H. Paschal 2003. Characterization and viscosity parameters of seed oils from wild plants Bioresource Technology 86 (2): 203-205.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Spondias mombin». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 17 de juliol de 2013.
  4. ↑ Spondias mombin en PlantList
  5. ↑ DRAE
  6. ↑ «Llistat d'arbres del Salvador».Englera.(29)
    17–225.ISSN 0170-4818.Consultat el 2021-02-02.
  7. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  8. ↑ See Ayoka et al. (2008, p.130), Oladele (2008, p.5). Note que Aiyeloja & Ajewole (2006, p.57) donen agbalumo com el nom local en Osun State, no obstant atres fonts identican agbalumo en Nigèria en la "African star apple", Chrysophyllum alibidum i unes atres espècies relacionades; vore l'eixemple Aiyeloja & Bell (2006, p.18) i Oyelade et al. (2005).
  9. ↑ Aiyeloja & Bell (2006, p.19)

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  2. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  1. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1–123.
  2. Dodson, C.H., A.H. Gentry & F.M. Valverde Badillo. 1985. Fl. Jauneche 1–512. Banc Central de l'Equador, Quito.
  3. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
  4. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
  5. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
  6. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  7. Jardim, A., T. J. Killeen & A. F. Fonts Clars. 2003. Guia Árb. Arb. Bosq. Sec Chiquitano i–x, 1–324. Fundació Amics de la Naturalea Noel Kempff, Santa Creu de la Serra.
  8. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Equador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Aiyeloja, Adedapo Ayo«Senar-timber forest products’ màrqueting in Nigèria. A case study of Osun state».Academic Journals.s.l.:1(2)
pp.52–58.ISSN 1990-3839.
Aiyeloja, Adedapo Ayo«Ethnobotanical potentials of common herbs in Nigèria: A case study of Enugu state».Academic Journals.s.l.:1(1)
pp.16–22.ISSN 1990-3839.
Ayoka, A.O.(2008).«Medicinal and Economic Value of Spondias mombin».Ibadan Biomedical Communications Group.Ibadan, Nigèria:11
pp.129–136.ISSN 1119–5096.
Oladele, O.I. (2008). [1] (PDFPDF), Colombo, Sri Lanka: International Centre for Underutilised Crops (ICUC).
Oyelade, O.J.«Some physical properties of African star apple (Chrysophyllum alibidum) seeds».Elsevier Science.Londres:67(4)
pp.435–440.ISSN 0260-8774.doi:10.1016/j.jfoodeng.2004.05.046.

Bibliografia usos forestals no maderables

[editar | editar còdic]
  • ACER D, Luis Enrique. 2000. Arbres, gents i costums. Universitat Distrital Francisco José de Caldas. Colòmbia
  • ACER D, Luis Enrique. 2007. Plantes útils de la conca del Orinoco. Colòmbia
  • HERRERA, L. & L. Urrego. 1996. Atles de polen de plantes útils i cultivades de la Amazonía colombiana. Estudis en la Amazonía Colombiana Tom XI. TROPEMBOS Colòmbia.
  • GUPTA, M. 270 Plantes Medicinals Iberoamericanes. Programa Iberoamericà de Ciència i Tecnologia per al Desenroll, (CYTED) - Conveni Andrés Bell (SECAB). Santafé de Bogotà, D.C., Colòmbia. 1995.
  • LA ROTTA, Constanza. Estudi etnobotánico de les espècies utilisades per la comunitat Miraña. WWF, Fen – Colòmbia. 1984.
  • MAHECHA G., Ovalle A., Camelo D., Roce A., Barrero D. (2004) Vegetació del territori CAR. 450 espècies de les seues planures i montanyes. Bogotà, Colòmbia 871pp
  • PÉREZ ARBELÁEZ, I. 1996. Plantes Útils de Colòmbia. Edició de centenari. Colòmbia.
  • LÓPEZ-C. R., Navarro-L. J. A., Montero-G. M. I., Amaya-V. K., Rodríguez-C. M. Manual d'identificació d'espècies no maderables del corregimiento de Tarapacá, Colòmbia. 2006.
  • VARGAS, William G. Guia ilustrada de les plantes de les montanyes del Quindío i els Vages Centrals. Colecció: Ciències Agropecuarias. Manizales: Universitat de Caldas, març de 2002. 813p. Colòmbia.
  • LOJAN IDROBO, Leoncio. El #verdor dels Vages. Proyecte Desenroll Forestal Participatiu dels Vages. Equador. 1992.
  • Este artícul conté una traducció derivada de «Spondias mombin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Spondias_mombin&oldid=574182»