Anar al contingut

Stachys sylvatica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Illustration Stachys sylvatica0.jpg
Stachys sylvatica (Stachys sylvatica)


Stachys sylvatica és una espècie de planta de la família Lamiaceae relacionada en Betonica officinalis, en les mateixes característiques i propietats, i que es diferencia de la mateixa en la seua olor fétido i fulls color púrpura en taques blanques. Cridada popularment ortiga hedionda.

Característiques

[editar | editar còdic]

És una planta herbàcea perenne que alcança els 100 cm d'altura en raïl grossa i leñosa. Talles quadrangulars, peluts en els seus fulls basals dispostes en roseta en un llarc peciol, forma de cor i recia nervadura en relleu en vores dentados. Les florés apareixen en juny-agost i són de color púrpura tacades de blanc i es reunixen en una mechó terminal densa. La corola és tubular. Els fruts són núculas ovoides, de color marró obscur.[1]

Propietats

[editar | editar còdic]

Stachys sylvatica posseïx diverses propietats medicinals que han segut aprofitades en la medicina tradicional. Es considera que esta planta té efectes tònics, diuréticos, antiespasmódicos i emenagogos.

  • Tònica: Es creu que la planta ajuda a enfortir i revitalisar el cos, millorant el benestar general.
  • Diurética: Pot aumentar la producció d'orina, lo que ajuda a eliminar toxines i reduir la retenció de líquits.
  • Antiespasmódica: S'utilisa per a aliviar els espasmos musculars i rampes, proporcionant consol en condicions que involucren #contracció musculars involuntàries.
  • Emenagoga: Pot estimular el fluix menstrual, sent útil en el tractament d'irregularitats menstruals.

Estes propietats han fet que esta planta siga valorada en diverses pràctiques de herbolaria i medicina alternativa.[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Stachys sylvatica va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 580. 1753.[3]

Etimologia

Vore: Stachys

sylvatica: epítet compost del Llatí que significa "que creix salvage en els boscs".[4]

Sinonímia
  • Stachys cordata Gilib., Fl. Lit. Inch. 1: 80 (1782), opus utique oppr.
  • Stachys canariensis Jacq., Icon. Pl. Rar. 1: 11, t. 108 (1787).
  • Stachys cordatifolia Gilib., Excerc. Phyt. 1: 91 (1792), opus utique oppr.
  • Stachys glaucescens Muss.Puschk. ex Spreng., Syst. Veg. 2: 736 (1825).
  • Stachys foetida Gueldenst. ex Ledeb., Fl. Ross. 3: 413 (1849).
  • Stachys trapezuntea Boiss., Diagn. Pl. Orient., II, 4: 38 (1859).[5]

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Castellà: hortiga de rabosot, hortiga hedionda, hortiga morta, ortiga hedionda, ortiga morta hedionda.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. http://www.tropicos.org/name/17600383?projectid=32
  2. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 2 de setembre de 2015.
  3. «Stachys sylvatica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 23 de febrer de 2015.
  4. En Epítets Botànics
  5. «Stachys sylvatica». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 17 d'abril de 2010.
  6. «Stachys sylvatica». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 17 d'abril de 2010.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]