Sterculia foetida
Sterculia foetida és un arbre de fusta blana que pot créixer fins a 35 metros (115 peus) d'altura.[1] Va ser descrit en 1753 per Carl Linnaeus.[2] Els noms comuns per a la planta són armeler de l'Índia, l'olivera de Java, el esterculia avellana i l'armeler selvat.[3] És una espècie del gènero Sterculia que significa mala olor: l'orige de Sterculia prové del deu romà, Sterquilinus, que era el deu dels fertilisants o femta.
Descripció
[editar | editar còdic]Les branques de Sterculia foetida estan dispostes en verticilos; s'estenen horisontalment La corfa de l'arbre és plana i grisa. Els fulls es coloquen al final de les ramillas; tenen pecíols de 125-230 mm de llarc; el llim foliar és palmeado compost, contenen 7-9 folíols. Els folíols són elíptics, de 100-170 mm de llarc, i en poc temps petiolorados. Els pecíols són la font de la mala olor de la planta.[4] Les flors estan dispostes en panículas, de 100-150 mm de llarc. Les flors verdes o morades són grans i unisexuales ya que l'arbre és dioico (les flors masculines i femenines es troben en diferents arbres). El cáliz és de color anaranjado apagat i es dividix en cinc sépals, cada u de 10-13 mm de llarc. La fruta consistix en quatre a cinc folículs, cada folícul conté generalment 10-15 llavors. Els folículs són escarlata quan estan madurs. En Índia, les flors apareixen en març i els fulls apareixen entre març i abril. En Hyderabad (Índia), la floració es va observar en setembre-octubre (2015) en fruts madurs en la part superior i fruts verts jóvens en les branques més baixes. La fruta està madura en febrer (11 mesos en acabant de que varen aparéixer les flors).
Usos
[editar | editar còdic]Fruts comestibles. És consumit localment. De la mateixa manera que atres espècies de Sterculia, l'evidència sugerix que les llavors de Sterculia foetida són comestibles, pero deuen torrar-se abans de menjar.[5]
D'esta espècie igualment s'obté oli. S'ha trobat que l'oli de Sterculia foetida és comparable als olis de girasol, soja i colza per a l'us de biocombustibles. L'oli de Sterculia foetida conté #àcit grassos de ciclopropeno tals com a àcit 8,9-metilen-heptadec-8-enoico (àcit malvalco) i àcit 9,10-metilen-ocadec-9-enoico (àcit esterícico). El punt d'inflamació, el índex de yodo, el reconte de #àcit grassos lliures, el contingut de fòsfor, el punt de enturbiamiento, la viscosidad a 40 °C, l'estabilitat oxidativa a 110 °C, la densitat i el conteo de metals traça estan dins de les especificacions ASTM i EN.[6]
Distribució
[editar | editar còdic]Sterculia foetida s'ha trobat en moltes àrees. Estes àrees abans mencionades són Índia, Taiwan, Indochina, Filipines (a on es coneix com kalumpang),[7] Estats Units (Hawái), Indonèsia, Ghana, Austràlia, Moçambic, i Togo.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "Sterculia Foetida" [1] archivat en Wayback Machine. - Meet the Plants - National Tropical Botanical Garden Plant Database. Web. 08 Dec. 2013.
- ↑ «vol. 2 - Caroli Linnaei ... Species plantarum - Biodiversity Heritage Library». Biodiversitylibrary.org. Consultat el 10 de decembre de 2013.
- ↑ «Species Information». Worldagroforestry.org. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2011. Consultat el 10 de decembre de 2013.
- ↑ «Sterculia foetida». Worldagroforestry.org. Consultat el 10 de decembre de 2013.
- ↑ Staples, G. W. & D. R. Herbst. 2005. A Tropical Garden Flora.
- ↑ J Am Oil Chem Soc (2012) 89:891–896
- ↑ «Kalumpang, Sterculia foetida, wild almond, Xiang ping po: Philippine Herbal Medicine / Philippine Alternative Medicine». www.stuartxchange.org. Consultat el 10 de març de 2017.
- ↑ «Sterculia foetida L. - Checklist View». Gbif.org. Consultat el 10 de decembre de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sterculia foetida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.