Successió d'Alejandro Magne
La successió de Alejandro Magne, mort en Babilonia en el 323 a. C. sense hereu en edat de regnar, va ser la causa de les guerres dels diádocos (322 al 281 a. C.) Inicialment Filipo III, el seu germanastre, i Alejandro IV, el seu fill pòstum, són declarats reis de Macedònia, en Crátero i després Antípatro de tutors. Els seus regnats, que resulten ficticis, terminen sent de curta duració. Filipo III va ser assessinat en 317 a. C. per orde d'Olimpia i Casandro va decretar la mort d'Alejandro IV en 310 a. C.
El «llegat» d'Alejandro
[editar | editar còdic]
Segons Plutarco, quan Alejandro, morint-se, rep la pregunta de Pérdicas: «¿A quí pretens llegar l'imperi?», hauria donat esta resposta: «Al més digne (___protected_title_1___)». L'escena —real o no— deixa en qualsevol cas prevore els problemes als que es van a enfrontar els seus generals. Segons els autors de la Vulgata d'Alejandro Magne, Pérdicas, segona personalitat de l'imperi despuix de la mort d'Hefestión, havia rebut l'anell real de mans d'Alejandro, lo que explica, al seu modo de vore, que obtinguera el títul de quiliarca de l'imperi i senyalen la seua ambició real volent desposar a Cleopatra de Macedònia, la germana d'Alejandro.
La descendència d'Alejandro
[editar | editar còdic]Segons l'Epítome de Metz, Alejandro hauria tingut no un sino dos fills de Roxana. Es diu del primer que hauria mort a curta edat.[1] El segon, que va nàixer poc despuix de la mort d'Alejandro, és Alejandro Aego, conegut baix el nom d'Alejandro IV de Macedònia, va ser assessinat per orde de Casandro de Macedònia en el 310a.C.
Alejandro va tindre un fill illegítim, Heracles de Macedònia, naixcut de Barsine, una princesa persa. A la mort d'Alejandro, Nearco hauria intentat en va colocar a Heracles sobre el tro. Va morir en la seua mare en 309 a. C. per orde de Poliperconte, que pretenia en esta eixecució congraciarse en Casandro.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Epítome de Metz 70.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Édouard Will (2003). Histoire politique du monde hellénistique 323-30 av. J.-C., Pariu: Seuil. ISBN 2-02-060387-X.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sucesión de Alejandro Magno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.