Quiliarca

El terme quiliarca (Plantilla:Lang-grc, khiliarkhês, que significa «el mando de mil hòmens», de χίλιοι, khilioi, «mil» i ἀρχή, arkhê, «el mando» ) designava una funció militar i administrativa, primer en l'Imperi aqueménida, despuix en el regne de Macedònia i en les monarquies del periodo helenístico.

La quiliarquía controlada per un quiliarca deriva de el Plantilla:Lang-grc; en latín: chiliarchia.

En l'antic eixèrcit macedonio, un quiliarca era el comandant d'una orde de quiliarquía o taxéis de 1024 hòmens, composta pels pezhetairoi i els hipaspistas, infanteria pesada, subdividida en 64 files (lochoi) de 16 hòmens cada una. Al mateix temps, també es mencionen oficials coneguts com pentacosiarcas ("comandants de 500") junt en els quiliarcas, tant en l'eixèrcit d'Alejandro Magne com en el ptolemaico, aparentment com a oficials subordinats.

En l'Imperi aqueménida

Respecte a la Pèrsia aqueménida, el terme és utilisat pels escritors grecs per a designar varis elements. En primer lloc, la quiliarquía era una circumscripció militar i també tributària. El terme s'usava per a traduir la paraula Plantilla:Lang-peo, «comandant de mil», coneguda pels grecs en esta forma (Hesiquio d'Aleixandria) o per la de azabaritēs. Com el seu nom indica, es tractava d'un oficial que manava a mil hòmens, situat en la jerarquia, per damunt dels lochagos (comandant d'un locho), i per baix del miriarca o meriarca, responsable d'una miríade de hòmens (10 000).

En la cort persa, el quiliarca era el cap dels mil hòmens de la guàrdia personal del gran rei, els Immortals o melóforos (lliteralment «portadors de pomes»). És al que cal demanar audiència davant el rei. Eixercia també la funció de ser el introductor dels embaixadors, o del mensager d'estos davant el rei. És per tot açò pel que apareix a sovint en els escrits grecs.

En el curs d'una conversació en enviats estrangers, deu demanar-los el compliment de la proskynèse, és dir una prosternaació davant la figura del gran rei. Aixina en el IV, el quiliarca Titraustes va declarar i Ismenias, embaixador de Tebas:

Hoste tebano (...), la costum nativa dels perses és que en aplegar a la vista del Gran Rei, no siga possible obtindre l'us de la paraula sense haver-se prosternado davant ell. Si vols reunir-te personalment en ell, cuida't de respectar esta costum.

Claudio Eliano.

Estes prerrogatives donaven al quiliarca otorgaven al quiliarca un paper important. Cornelio Nepote no dubta en indicar, parlant de Titraustes, que «tenia el segon ranc de l'Estat». A partir d'açò, el historiografia ha cregut vore a sovint en li quiliarca una espècie de visir. De fet, les funcions en la cort persa depenien sempre de la bona voluntat del gran rei. Els dignatarios no tenien tal o com prerrogativa més que en apany a les circumstàncies. En estes condicions, sembla poc verosímil que el gran rei delegara una part dels seus poders a un únic «primer ministre».

Ademés, moltes persones podien dur el títul de quiliarca, que Hesiquio definix simplement com «els introductores (___protected_title_0___) dels perses». S'ha supost que el dignatario representat en els bajorrelieves de Persépolis, inclinat cap al tro, és un quiliarca. Ademés, se sap que uns atres dignatarios podien, si aplegava el cas, tindre un paper similar davant els embaixadors. En comparació, Jenofonte indica que en la cort d'Astiages, últim rei dels medos, era un escanciador, Sakas, qui gestionava les audiències.

Baixe el regnat d'Alejandro Magne

Quiliarca aúlico i quiliarca ecuestre

Este terme revestia en l'época d'Alejandro Magne i dels diádocos significats diferents i en ocasions complexos. Es pot distinguir la quiliarquía ecuestre (mando de la cavalleria dels Companyers) i la quiliarquía áulica (de aulos : «tro»), equivalent segons el desig d'Alejandro al visir aqueménida, que únicament Hefestión i Pérdicas (despuix de la mort del conquistador) la varen eixercir. No és rar que les fonts confonguen els térmens «quiliarca dels Companyers» i «hiparco dels Companyers».

Poc abans de la campanya de l'Índia, cap al 327 a. C., Alejandro va oferir a Hefestión el títul de quiliarca. El càrrec li va otorgar autoritat sobre les hiparquías dels Companyers (fins a la reforma del 330 a. C. hi havia quatre hiparquías de Companyers). A la mort de Filotas, la cavalleria macedonia va ser dividida en dos hiparquías manades per Hefestión i Clito el Negre. Este càrrec corresponia també, per al cas de Hefestión, en el de visir aqueménida, lo que li convertia en el segon de la jerarquia macedonia.

Arriano afirma que Alejandro no va designar un nou quiliarca despuix de la mort del seu favorit.Plutarco afirma que Pérdicas va succeir a Hefestión en el mando sense precisar quin. Per a afegir més confusió, Diodoro Sículo estima que Seleuco va rebre en 323 a. C. el títul d'hiparco dels Companyers a continuació de Pérdicas. Al final, es pot considerar que a la mort de Hefestión, Pérdicas va eixercir de fet la quiliarquía ecuestre, en el títul de hiparco dels Companyers, sense rebre en realitat el títul de quiliarca, perque Alejandro no tenia la mateixa confiança en Pérdicas que el seu difunt favorit.

A la mort d'Alejandro, Pérdicas va rebre, o es va adjudicar, el títul de quiliarca, ademés del de epimeleta (protector o governador) del regne, lo que li va convertir en regente de l'administració imperial, mentres que Seleuco va ser hiparco de la cavalleria.

Durant el consell de Triparadiso, que va tindre lloc a la mort de Pérdicas en 321 a. C., Casandro va ser nomenat quiliarca ecuestre, i no va ser, no obstant, hiparco o quiliarca de l'imperi, com s'ha escrit en ocasions, per a reemplaçar a Seleuco.

Atres quiliarcas

Ademés de les quiliarquías áulica i ecuestre, existien atres accepcions d'este terme. Es coneixen huit noms de quiliarcas mencionats durant la campanya d'Àsia, pero sense que es precise les seues atribucions o el seu cos militar d'orige. Existix la menció a un quiliarca despuix del sege d'Halicarnaso en 334 a. C.

Pero este grau militar no corresponia a cap mando creat, per damunt del pentacosiarca, cap a 331-330 a. C., en l'época de la reforma de l'eixèrcit macedonio i de l'integració dels epígons orientals. Una part de la reforma consistia precisament en reagrupar els sis lochoi d'hipaspistas en tres quiliarquías d'acort en l'organisació en curs en els batallons dels Immortals. Pero el càrrec de quiliarca no va ser propi dels hipaspistas, encara que Arriano no mencione més que als quiliarcas dels hipaspistas.

Vore també

• Falange macedonia
• Eixèrcit macedonio

Bibliografia

• Pierre Briant :
  • (1989) Rois, tributs et paysans : études sur els formations tributaires du Moyen-Orient ancien (en fr), Presses universitaires de Franche-Comté, 1989. ISBN 978-2251602691.
  • (1996) Histoire de l’Empire perse, de Cyrus à Alexandre (en fr), Fayard.
• Miltiadēs V. Chatzopoulos (1996). «Chiliarc», Macedonian Institutions Under the Kings (en en).
• Johann Gottfried Adolf Holm. The history of Greece from its commencement to the close of the independence of the Greek nation (en en), pp. 22-23.