Anar al contingut

Sucres

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Es denomina tècnicament sucres als glúcits que generalment tenen sabor dolç, com són els diferents monosacàrits, disacáridos i polisacàrits, encara que a voltes s'usa incorrectament per a referir-se a tots els carbohidrats. En canvi, es denomina coloquialmente sucre a la sacarosa, també cridat sucre comú o sucre de taula. La sacarosa és un disacárido format per una molècula de glucosa i una de fructosa, que s'obté principalment de la canya de sucre o de la remolacha azucarera. Els sucres són elements primordials, i estan composts solament per carbono, oxigen i hidrogen. El sabor dolç està relacionat en el seu solubilidad. La fructosa és el més soluble i dolç dels sucres naturals, i solucions acuosas de fructosa entre 5 i 15% a temperatura ambiente són entre 1.15 i 1.25 voltes més dolça que la sacarosa.[1]

Classificació

[editar | editar còdic]

Els sucres es classifiquen segons el número d'unitats dels que estan formats:

Monosacàrits

[editar | editar còdic]

Formats solament per una unitat, també es diuen sucres simples. Els més presents en la naturalea són els següents:

Disacárido

[editar | editar còdic]

Formats per dos monosacàrits, iguals o diferents, també es diuen sucres dobles. Els més presents en la naturalea són els següents:

Trisacáridos

[editar | editar còdic]

Formats per tres monosacàrits, iguals o diferents, també es diuen sucres triples. Els més presents en la naturalea són els següents:

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Angel Gil H. 2010, Tractat de nutrició. Tom II Composició i Calitat Nutritiva dels aliments, Cap. 9 p.225 2a ed. Madrit, Ed. Mèdica Panamericana