Anar al contingut

Sulfito

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Sulfite-ion-2D-dimensions.png
Estructura del ion sulfito

Els sulfitos són les sales o ésterés de l'hipotètic àcit sulfuroso H2SO3. Les sals de sulfito contenen el anión SO32-, sent els més importants el sulfito de sodi i el sulfito de magnesi. Es formen en posar en contacte el òxit de sofre (IV) (SO2) en dissolució alcalinas. Es tracta de substàncies reductores[1] passant el sofre del estat d'oxidació +IV a + VI. En dissolució àcides es descomponen lliberant de nou òxit de sofre (IV).

Els sulfitos orgànics del tipo R-O-S(=O)-O-R'(a on R i R' són grups orgànics) s'obtenen convenientment a partir de clorur de tionilo (SOCl2) i alcoholés.

El ion del sulfito té forma de tetraedre en el àtom de sofre en el centre i els tres àtoms d'oxigen i un parell d'electrons apuntant als cantons.

Aplicacions

[editar | editar còdic]

Els sulfitos són derivats del sofre que s'ampren com a aditius antioxidants en la indústria alimentària. Ademés són productes de partida en la indústria química. Per eixemple, s'ampren en l'obtenció d'alguns àcits sulfónicos.

De forma natural, el sofre és un mineral que es troba en regions volcàniques.

Podem trobar sulfitos (no naturals, sino en forma de sals sintetisades) en la llista d'ingredients de multitut de productes alimentaris, sobretot en conserves: àcit sulfuroso o Diòxit de sofre (E220), sulfito de sodi (E221), sulfito àcit de sodi (E222), disulfito de sodi (E223), disulfito de potassi (E224), sulfito de calcio (E225), sulfito àcit de calcio (E226) sulfito àcit de calcio (E227) i sulfito àcit de potassi (E228).

No obstant, els sulfitos no són sol aditius afegits, sino que es generen i també es troben sulfitos en els aliments de forma natural en molts dels aliments que mengem si han passat per un procés de fermentació, en el que les bactèries oxidan el sofre que naturalment contenen: gingibre sec, frutes dolces seques, fermentats vegetals (especialment la ceba, la col), i per supost el vi, en el que els sulfitos són també un subproducte natural del metabolisme del rent durant la fermentació.

Els sulfitos en el vi[2] estan presents donada la necessitat de realisar el trascolada de les barricas de roure durant l'última etapa de fermentació.

Reaccions

[editar | editar còdic]

En els aldehits donen en dissolució bàsica a-hidroxisulfonatos. Estos són solubles en aigua i poden ser separats d'esta manera d'eventuals impurees orgàniques per extracció. L'aldehit és lliberat de nou acidulando el mig generant al mateix temps òxit de sofre (IV). En sofre elemental els sulfitos reaccionen formant tiosulfatos.

En química inorgànica els sulfitos poden ser lligants en complexos en metals de transició, unint-se al metal central o a través del seu parell lliure d'electrons en l'àtom de sofre o a través dels electrons dels oxigen segons la naturalea del metal amprat, les condicions de reacció etc.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. E. Gutiérrez-Rius. Química Inorgànica. Cap. 21, Composts oxigenados dels No Metals, p. 472; Ed. Reverté, 1994, Barcelona (Espanya).
  2. «ha-sulfitos-en-el-vi/ ▷¿Qué són els sulfitos i perqué hi ha sulfitos en el vi?» (en és). Localbiomarket Blog.