Sulfito de sodi
El sulfito de sodi o sulfito sòdic (Na2 SO3) és un compost incoloro, producte de la reacció del àcit sulfuroso (o òxit de sofre (IV)) en hidròxit de sodi. En aigua es dissol en reacció llaugerament bàsica.
És llaugerament higroscòpic.
Reactivitat química
[editar | editar còdic]El sulfito de sodi es oxida fàcilment per a convertir-se en sulfat de sodi (Na2SO4). Per açò també decolora una dissolució àcida de permanganato de potassi:
2 KMnO4 + 5 Na2SO3 + 3 H2SO4 → K2SO4 + 2 MnSO4 + 5 Na2SO4 + 3 H2O
En el laboratori s'utilisa la reacció del sulfito de sodi en àcit per a generar corrents d'òxit de sofre (IV):
- ___MATH_0___
En els aldehits reacciona baix formació d'àcits hidroxisulfónicos, insolubles en dissolvents orgànics. Esta reacció s'aprofita en les operacions de neteja dels aldehits ya que estos es lliberen de nou al acidular la dissolució.
Aplicacions
[editar | editar còdic]El sulfito de sodi és producte de partida en diversos processos químics. Aixina s'utilisa conjuntament en sofre elemental en l'obtenció del tiosulfato sòdic (sal de fixació).
Com tal s'utilisa aprofitant les seues propietats reductores protegint canonades o per a eliminar el clor lliure.
Com conservant i antioxidant s'utilisa en l'indústria alimentària (E221 declarat com sulfito de sodi). La concentració sol ser habitualment de 30 - 200 mg/kg d'aliment encara que en alguns fruts secs es poden alcançar els 2000 mg/kg.
També millora la calitat dels productes en l'indústria del caucho i de la celulosa i és un producte intermig en la síntesis del ditionito de sodi (hidrosulfito de sodi).
En les indústries és freqüentment utilisat per a eliminar l'oxigen dissolt en aigua, que és amolador en calderes de vapor i atres tancs. Este es adiciona a l'aigua generalment com sulfito de sodi líquit catalizado i es dosifican 8 ppm per cada 1 ppm d'oxigen, agregant 4 ppm més com a reserva.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sulfito de sodio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.