Suruç
Suruç (pronunciat [ˈel seuɾutʃ], Plantilla:Lang-ku) és un districte rural i una ciutat de la Província de Şanlıurfa, en Turquia, en una planura prop de la frontera en Síria, a Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. al suroest de la ciutat de Sanliurfa (36° 58' 33.9" N 38° 25' 32.8" I).
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom en turc modern de "Suruç" es deriva de Serugh (en siríaco: ܣܪܘܓ, Sĕrûḡ, pronunciat com "Sıruğ" en alfabet turc, encara que la seua pronunciació actual està influenciada per el àrap سروج, sarūj en el significat de "cadira de montar"), que era el nom en el que es coneixia la zona en l'época preislámica. El nom lliteralment significa "teixit" (cfr. hebreu: סרוג 'sarug', que significa: "teixit de punt") o "trama" i es referix tant a la fabricació de teixits com de cadires de montar, abdós indústries tradicionals en el districte. Com a alternativa, el nom s'associa en Serug (Plantilla:Lang-he, śərûḡ), yayo d'Abraham (Génesis 11:20-23; I Cròniques 1:26; Lucas 3:35).
La principal ciutat del districte també es cridat Suruç. No obstant, el nom antic de la ciutat és Batnan o Batnae (en siriac: ܒܛܢܢ, Baṭnān; en griego: Βάτναι, Batnai; en latín: Batnae). El lloc de l'antiga ciutat encara es diu Tell-Batnan. Actualment, Suruç és un districte agrícola, conegut pels seus granades.
Història
[editar | editar còdic]Els sumerio varen construir un assentament en la zona en l'antiguetat. La ciutat era un centre de producció de seda. Varen ser reemplaçats per successives civilisacions Mesopotámicas.
l'emperador romà Constantino I va posar la ciutat baixe el control d'Edesa (actual Şanlıurfa). Un dels més habitants més coneguts d'esta zona va ser el bisbe siríaco i poeta-teòlec de el VI, Jacobo de Sarug.[1] l'Iglésia Catòlica manté el Bisbat com sèu titular d'eixa iglésia,[2] a pesar de que té poca presència en l'àrea, mentres que l'Iglésia ortodoxa de Síria manté també un Bisbat propi en la ciutat.
L'emperador Juliano va visitar Tell-Batnan en la seua marcha des de Antioquía fins al Éufrates en 363.[3]
La ciutat es va rendir als àraps del Califato Ortodox (Rashidun) en l'any 639. Posteriorment passaria a estar baix control d'els Creuats (en 1098) i novament dels musulmans (en 1127).
La ciutat seria destruïda per les invasions mongolas i en 1517 tota l'àrea va caure baix el poder del Imperi Otomà de Selim I.
Suruç va ser ocupada en 1918 per tropes britàniques i en 1919 per tropes franceses, pero va ser lliberat les forces locals de resistència. Hui en dia, Suruç està habitada en la seua majoria per membres de l'ètnia kurdo.
Sigle XXI
[editar | editar còdic]El 20 de juliol de 2015, aproximadament a les 12:50 GMT, va tindre lloc l'atentat de Suruç, en el que varen ser assessinades 32 persones i moltes atres ferides en les afores del Centre Cultural Amara.[4]
Abans de les eleccions turques anticipades del 24 de juny de 2018, quatre persones varen morir en Suruç mentres un candidat del AKP (Partit de la Justícia i el Desenroll) recorria el mercat de la ciutat.[5] D'acort en fonts pro-kurdo, el membre de el AKP Ibrahim Halil Iıldız es trobava visitant al tender local Hacı Esvet Şenyaşar quan va començar una baralla.[6]
- Celal Şenyaşar, fill de Haci Esvet Şenyaşar, va ser disparat durant la primera baralla en la tenda, a on va morir.[6]
- Mehmet Şenyaşar, fill de Haci Esvet Şenyaşar, va ser atacat mentres estava en el hospital despuix de la baralla, sent colpejat en el cap en repetides ocasions en un tanc d'oxigen i assessinat.
- Haci Esvet Şenyaşar, l'amo de la tenda, va ser linchado en el hospital de Suruç.
- Mehmet Ali Iıldız, germà del diputat Iıldız, va morir en el Hospital Mehmet Akif Inan de Sanliurfa.
- Un dels guardaespales de Mehmet Ali Iıldız, va morir en el Hospital Mehmet Akif Inan Hospital de Sanliurfa.
Les cambres del hospital de Suruç varen ser danyades.[6] Este event va ocórrer dies en acabant de que Recep Tayyip Erdoğan fora filmat animant a identificar i intimidar als votants de l'oposició.[7]
Política
[editar | editar còdic]En les eleccions locals del 31 de maig de 2019 Hatice Çevik va ser elegida com a Alcalde.[8] Kenan Aktaş va ser nomenat Kaymakam, com a representant de l'Estat.[9] El 15 de novembre de 2019 Çevik va ser detinguda i al sendemà va ser cessada, sent designat Kenan Aktaş com a encarregat interí.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Basil Watkins, The Book of Saints: A Comprehensive Biographical Dictionary (Bloomsbury Publishing, 2015).
- ↑ Titular Episcopal See of Batnæ at GCatholic.org.
- ↑ Michael H. Dodgeon, Samuel N. C. Lieu, The Roman Eastern Frontier and the Persian Wars AD 226-363 (Routledge, 2002) p362.
- ↑ «Suspected ISIS bombing kills 27 in Turkish border town». Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2015. Consultat el 21 de juliol de 2015.
- ↑ https://www.bbc.com/news/world-europe-44486003 BBC News
- ↑ 6,0 6,1 6,2 What happened in Suruç? http://english.ajansfirat.com/anf-news-features/what-happened-in-suruc-2/ [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ https://www.bbc.com/news/world-europe-44486003
- ↑ Şafak. «Şanlıurfa Suruç Seçim Sonuçları – Suruç Yerel Seçim Sonuçları» (en tr-tr). Yeni Şafak. Consultat el 7 de novembre de 2019.
- ↑ «Suruç Kaymakamlığı». www.suruc.gov.tr. Consultat el 7 de novembre de 2019.
- ↑ «4 HDP mayors in southeastern Turkey dismissed on terror charges». DailySabah. Consultat el 16 de novembre de 2019.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Suruç» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.