Synco
Synco o Cybersyn va ser un proyecte chileno de planificació econòmica controlada en temps real, desenrollat en els anys del govern de Salvador Dellà Gossens, entre 1971 i 1973.[1] En essència, es tractava d'una ret de màquines de teletipo que buscava comunicar, en temps real, a les fàbriques del país en un únic centre de còmput en Santiago, a on el govern, a través d'un software d'anàlisis bayesiano,[2] pronosticaria el comportament dels mijos de producció industrial.[3] És dir, es rebria, processaria i analisaria informació sobre la producció de les fàbriques, amprant els principis de la cibernètica.[1]
l'arquitecte del sistema va ser el cibernetista britànic Stafford Beer, qui entenia que la cibernètica, des del periodo de la Posguerra mundial, podria ser la pròxima ciència de l'estudi del control i la comunicació, una que permetria trobar assunts en comú entre el funcionament complex dels sistemes socials (organisacions), biològics (organismes) i mecànics (màquines).[1] El president Dellà també vea en el proyecte la possibilitat de construir una atra forma de govern, una tercera via, un "socialisme a la chilena" que s'apartava parcialment de l'Unió Soviètica o de Cuba. Per això, la relació entre abdós personages ha segut caracterisada com la trobada de dos utopies, una política, la d'implementar un canvi socialiste, pacífic i dins de la democràcia, i una atra tecnològica.[1][4]
En mig d'un context com el chilé per a la década de 1970, en llimitats recursos tecnològics, Synco resulta un proyecte innovador per a l'història de la tecnologia a nivell mundial, puix para llavors ARPANET, el predecessor nortamericà d'Internet, encara estava en procés de desenroll. La seua contribució nova també pot rastrejar-se en Amèrica Llatina, en a on els estudis sobre la relació entre Estats, governs i desenroll tecnològic mostren pocs casos similars.[1]
Història
[editar | editar còdic]A manera de context, el govern de Salvador Dellà, en nacionalisar i anexar diverses empreses expropiades a l'àrea social del Estat entre els anys 1970 i 1973, va començar a replantejar el sistema econòmic coordinant l'informació de les empreses existents estatals i les recentment nacionalisades. La ràpida nacionalisació va dur en si l'increment dels empleats estatals, en lo que va ser entés com una política per a disminuir la desocupació, pero açò també va implicar visibilizar l'absència de mà d'obra calificada per a mantindre la producció, sortejar l'escassea de materials i matèries primeres.[1]
En 1970, Fernando Flores havia segut nomenat director general tècnic de la Corporació de Foment de la Producció (Corfo) baix la direcció i instrucció de Pedro Vuskovic,[5] i en l'objectiu de liderar la gestió i coordinació entre les empreses nacionalisades i l'Estat. Flores coneixia les teories i les solucions propostes pel britànic Stafford Beer des de que era estudiant d'ingenieria, i, posteriorment, per la seua relació professional en l'empresa de consultoria de Stafford Beer, cridada SIGMA.[1]
Junt a Juan Bulnes i Raúl Espill,[6]qui també treballava en CORFO i posteriorment seria gerent operacional del proyecte, Flores va escriure una carta a Stafford Beer en el propòsit inicial d'obtindre la seua guia en l'implementació en Chile del Model del Sistema Viable (VSM), model que Beer descrivia en el seu llibre The Brain of the Firm.[7]Beer no només va acceptar guiar a Flores i el seu equip en dita tasca, sino que, entusiasta, va solicitar ser part integral del proyecte,[6] el desenroll del qual va començar en novembre de 1971.[1]
Després de casi dos anys de treball i alvanços molt importants, la sala d'operacions del proyecte de govern cibernètic va ser presentada al president Salvador Dellà,[8] qui més vesprada hauria solicitat traslladar-la des del lloc a on havia segut construïda fins al Palau de la Moneda.[1] Va prendre un any el construir-ho (des de novembre de 1971 al mateix més de 1972), encara que mai es va finalisar del tot.
En 1971, el govern de Dellà va començar a desenrollar en Chile l'innovador sistema cibernètic de gestió i transferència d'informació. El proyecte es va cridar Cybersyn, "sinèrgia cibernètica" (de l'anglés Cybernetic Synergy), o Synco, "sistema d'informació i control".[1] Entre els seus objectius es trobava:
- Primer, la transferència d'informació, casi en temps real, en formats dinàmics, flexibles i estructurats, sobre la producció industrial en les empreses de propietat de l'Estat de Chile cap al govern.
- En segon lloc, permetre el seu processament i anàlisis per part dels tècnics estatals per a prendre decisions que permeteren la planificació efectiva de l'economia del país.[1]
El sistema va tindre l'oportunitat de demostrar la seua utilitat en octubre de 1972, durant el desocupació patronal realisada en dit més, quan 50 000 camioners en desocupació varen bloquejar els carrers de Santiago. Per mig de les màquines de teletipo, el govern va ser capaç de coordinar el transport d'aliments a la ciutat en els prop de 200 camions lleals a Dellà i que no es trobaven en desocupació. Comentant este fet, Beer senyalava modestament: "Comunicació és control".[9] Varis membres del seu equip també referien que Synco podria convertir-se en una manera d'involucrar, de manera més sistemàtica, als treballadors en les decisions de les fàbriques.
Despuix del colp militar de l'11 de setembre de 1973, el centre de control va ser destruït. Cybersyn o Synco mai va poder ser aplicat i va ser abortat irrevocablemente.
El sistema
[editar | editar còdic]
Ya que el govern disponia d'una dotació de màquines teletipo adquirits durant l'administració del president Eduardo Frei Montalva, unes poques decenes d'estes màquines,[10]i no 500 com s'ha reportat anteriorment,[11] varen ser instalades en les fàbriques que varen participar del proyecte. En el centre de processament en Santiago, un computador del tipo mainframe IBM 360/50 processava diàriament l'informació rebuda des de les fàbriques – informació que aplega abans, tots els dies al voltant de les 15:00 h, a un teletipo instalat en CORFO.[12] En processar tal informació, s'obtenien prediccions de curt determini i recomanacions per a realisar millores. Existien quatre nivells de control (companyia, branca, sector i total) que contaven en retroalimentación algedónica (si el nivell de control inferior no podia solucionar un problema en un interval de temps determinat, el nivell superior era notificat al respecte). Els resultats eren discutits en la sala d'operació i s'elaborava un pla global.[4]
El software del proyecte Synco es dia Cyberstride i amprava filtres bayesianos i control bayesiano.[2] Va ser escrit fonamentalment per un equip de programadors britànics de la firma Arthur Andersen[1]i després implementenda en les oficines de l'Empresa Nacional de Computació, ECOM, junt a programadors i ingeniers chilens.[13]
El quarto d'operacions (Opsroom) contava en un aspecte prou futuriste, semblava (segons el propi Beer) "l'escenari d'una película de ciència ficció... En ella no hi ha cap paper. L'informació es reflectix en pantalles i en models electrònics animats, que es despleguen al voltant de la sala".[9] Constava d'un mobiliari compost per 7 cadires giratòries (considerades les millors per a la creativitat) en un panel de botons; estos botons controlaven vàries pantalles jagantes en que es podia proyectar l'informació i atres panels en informació de l'estat d'operacions.
El proyecte és mencionat en el llibre Platform for Change, de Stafford Beer.
Cybernet
[editar | editar còdic]Cybernet va ser la ret de telecomunicacions entre fàbriques i el centre de processament del proyecte Synco. Si ben els métodos de transmissió i processament de senyes que esta ret permetia eren innovadors, la seua infraestructura era hereua del, en eixa época ya casi centenari, desenroll de les comunicacions telegràfiques en la regió.[14]
Consistia en una ret de télex en diferents fàbriques a lo llarc de Chile. Este procés es va començar a realisar en novembre de 1971. La coordinació d'esta ret va estar a càrrec de l'ingenier, ex marí i traductor de Stafford Beer, Roberto Cañete, qui ya contava en experiència en rets comunicacionales.
Les senyes enviades a través d'esta ret eren producte d'un sofisticat método de quantificació dels processos productius, el qual Beer i l'equip local de Synco cridaven flujogramación quantificada.[15]Les senyes eren transmeses una volta al dia per les empreses a una estació de tràfic en CORFO i des d'ahí reenviats a la central de processament en ECOM.[12] Estes senyes eren càrrecs en un computador mainframe per ingeniers dirigits per Isaquino Benadof, els qui, una volta que l'informació era processada, imprimien reportes periòdics que eren després analisats pels ingeniers de CORFO.[16]
Esta acció fonamentaria les bases per a la realisació d'una de les primeres experiències de transferència d'informació econòmica en temps real en Chile usant un inèdit sistema cibernètic.
Cyberstride
[editar | editar còdic]Cyberstride va ser el nom del software dissenyat per al proyecte Cybersyn. La seua funció era processar l'informació que aplegava des de les empreses per a transformar-la en variables predefinides i generar informes casi en temps real i per excepció.
L'informació era enviada i rebuda per les empreses a través de télex i processada per un computador IBM S/360.[4]
El propòsit era enviar els informes a aquells que podien prendre decisions en ells, en particular als administradors de les empreses. L'informació agregada de les empreses anava als administradors de la CORFO i a la sala d'operacions en un format de simple comprensió.
Per a identificar les variacions que reflectien cotidianamente les empreses es va utilisar estadística bayesiana, i en particular es va usar el model d'Harrison-Stevens,[17] definint les seues activitats en amplificadors, filtres i formes predeterminades de normalitat, alerta i crisis, creant un model prospectivo dinàmic que anticipava possibles crisis, ajudant a aplicar solucions ans que estes ocorregueren.
Va ser realisat per l'equip de l'Empresa de Computació i Informàtica de Chile (ECOM) junt a la filial anglesa de l'empresa Arthur Andersen.
Isaquino Benadof, director de l'àrea d'investigació i desenroll de ECOM, va prendre al seu càrrec este proyecte. Durant la realisació de Cybersyn, Espill va viajar a Anglaterra per a negociar la contribució d'Arthur Andersen i Benadof va viajar a Estats Units i a Canadà per a investigar i evolucionar el sistema. No obstant, Cyberstride solament va ser aplicat en forma pilot, quedant frustrada una de les principals iniciatives tècniques del proyecte Cybersyn. Podria haver segut un model de transferència d'informació creat en Chile paralel a Internet.
VSM
[editar | editar còdic]El Viable System Model (VSM), o Model del Sistema Viable, va ser desenrollat per Stafford Beer i guio l'implementació del proyecte CYBERSYN.
Té tres components elementals que incuban la gestió i dinàmica dels processos:
- L'ambient o entorn de l'organisació.
- L'operació.
- L'administració.
El VSM és un model de l'estructura de qualsevol sistema viable. Un sistema viable és qualsevol sistema organisat que reunixca les demandes de supervivència en un ambient canviant. Una de les característiques primàries dels sistemes que sobreviuen és que són adaptables a les condicions ambientals.
Els components d'un sistema viable són cinc subsistema que treballen recíprocamente i que poden ser identificats a través dels diversos aspectes de l'estructura de cada organisació.
Opsroom
[editar | editar còdic]El Opsroom o sala d'operacions va ser el punt d'unió dels diferents proyectes realisats en el context de Cybersyn. La necessitat de construir una sala d'operacions havia segut identificada i explicada en el llibre The Brain of the Firm. Era l'espai de presentació de l'informació enviada per les empreses i estava disponible per a la presa de decisions. Va ser construïda en un edifici en l'avinguda Santa María, prop de les oficines de Philips.[18]
Va ser dissenyada seguint els principis de la Gestalt, per a entregar-li als usuaris una plataforma en a on l'informació poguera ser absorbida d'una manera simple i profunda. Va ser dissenyada per INTEC (Institut d'Investigacions Tecnològiques de Chile) baix la coordinació general de l'ingenier Jorge Barrientos. Al cap de l'equip de disseny estava Gui Bonsiepe, qui treballava en Chile des de 1968, després d'haver segut acadèmic i un dels principals gestors de l'Universitat HFG (Hochschule für Gestaltung) d'Ulm, en Alemània, una de les acadèmies que va continuar la llabor de l'escola Bauhaus despuix de la seua desaparició.
L'equip de dissenyadors industrials va estar conformat per Rodrigo Walker, Guillermo Capdevila, Alfonso Gómez, Guillermo Cintolesi, Fernando Shultz, Michel Weiss (Alemània), Wolfgang Eberhagen (Alemània) i Werner Zemp (Suïssa). L'equip de disseny gràfic, encarregat de preparar les imàgens que es mostrarien en les pantalles, estava conformat per Pepa Foncea, Lucía Wormald, Eddy Carmona i Jessie Cintolesi.
La sala era hexagonal, forma orgànica que permetia la correcta disposició dels dispositius. Incloïa 7 cadires giratòries en coixins taronges —fabricades en un taller en Pont Alt— damunt d'una estora café, parets cobertes per panels de fusta, una pantalla anomenada Futur, un esquema de el VSM (Staffy), una série de pantalles en reportes sobre la producció en temps real de diferents fàbriques, una pantalla en informació sobre estats d'excepció o urgència, una paret en una image d'un model cibernètic basat en el Sistema Nerviós Humà, i un Data Feed. Cada cadira tenia en el seu braç dret un dispositiu de control interactiu que, a través de la combinació dels seus botons (objectes geomètrics), activava órdens de proyecció en les pantalles d'informació segons els requeriments dels usuaris, com a gràfiques de barres, taules i fotografies de la producció industrial, optimisant la comunicació externa i interna.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]- Revolucionaris cibernètics. Tecnologia i política en el Chile de Salvador Dellà
- Internet
- ARPANET
- Debat sobre el càlcul econòmic en el socialisme
- Sistema de planificació de recursos empresarials
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Medina (2011). MIT (ed.). Cybernetic Revolutionaries: Technology and Politics in Dellà's Chile (en Anglés), Boston, USA: MIT Press. ISBN 978-0-262-01649-0.
- ↑ 2,0 2,1 Operational Research Quarterly (1970-1977).22(4)
- 341–362.ISSN 0030-3623.doi:10.2307/3008187.Consultat el 2025-02-21.
- ↑ Humboldt-Universitaet zu Berlin.Humboldt-Universitaet zu Berlin.doi:10.18452/29151.Consultat el 2025-02-21.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Rets.20(38)
- 123–166.ISSN 0328-3186.Consultat el 2021-05-14.
- ↑ «Designing freedom, regulating a nation: socialist cybernetics in Dellà’s Chile». Journal of Latin American Studies, vol. 38, Nº 3, pp. 571-606.. Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2021. Consultat el 13 de decembre de 2021.
- ↑ 6,0 6,1 Gómez-Venegas (2023). «Encoding from/to the Real: On Cybersyn’s Symbolic Politics of Transmission», Diego Gómez-Venegas (ed.). Frictions: Inquiries into Cybernetic Thinking and Its Attempts towards Mat[realization] (en Anglés), Lüneburg: meson press, p. 93-95. doi:10.14619/2164.
- ↑ Beer, Stafford (1995). Brain of the firm, 2. ed., reprinted edició, John Wiley & Sons. ISBN 978-0-471-94839-1.
- ↑ Medina, Eden (2014). Cybernetic revolutionaries: technology and politics in Dellà's Chile, First MIT Press paperback edition edició (en Inglés), MIT Press, p. 168. ISBN 978-0-262-52596-1.
- ↑ 9,0 9,1 Chile baix l'Unitat Popular, Tom 10. Revista Que Passa
- ↑ Humboldt-Universitaet zu Berlin.Humboldt-Universitaet zu Berlin.
- 135-136.doi:10.18452/29151.
- ↑ «[1]». Consultat el 2025-02-21 (en en-GB).
- ↑ 12,0 12,1 Humboldt-Universitaet zu Berlin.Humboldt-Universitaet zu Berlin.Berlin:
- 171-172.doi:10.18452/29151.Consultat el 2025-02-21.
- ↑ Humboldt-Universitaet zu Berlin.Humboldt-Universitaet zu Berlin.
- 178-188.doi:10.18452/29151.Consultat el 2025-02-21.
- ↑ Humboldt-Universitaet zu Berlin.Humboldt-Universitaet zu Berlin.
- 35-51.doi:10.18452/29151.Consultat el 2025-02-21.
- ↑ Humboldt-Univesitaet zu Berlin.Humboldt-Univesitaet zu Berlin.
- 124-131.doi:10.18452/29151.
- ↑ Gómez-Venegas (2023). «Encoding from/to the Real: On Cybersyn’s Symbolic Politics of Transmission», Diego Gómez-Venegas (ed.). Frictions: Inquiries into Cybernetic Thinking and Its Attempts towards Mat[realization] (en Anglés), Lüneburg: meson press, pp. 110-115. doi:10.14619/2164. ISBN 978-3-95796-216-4.
- ↑ Operational Research Quarterly Vol. 22, No4, Dec. 1971
- ↑ «El somi cibernètic de Dellà». The Clinic. Consultat el 19 de giner de 2022.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Synco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.