Syrphidae
Els sírfidos (Syrphidae), a voltes cridats mosques cernícalos, són una família de dípters braquíceros els adults dels quals liban el néctar de les flors adoptant l'aspecte d'himenòpters com les abelles i les avespes, en les que es confonen fàcilment. A sovint se'ls veu sobrevolant de manera estacionaria sobre les flors o extraent la seua néctar. Els adults de moltes espècies de sírfidos s'alimenten principalment de néctar i polen, mentres que les larves (cresas) mengen un ampli ranc de menjars. En algunes espècies, les larves són saprótrofas, específicament detritívoras,[1] menjant material plantar i animal en descomposició en el sol o en estanys i rieres. En atres espècies, les larves són insectívores, alimentant-se de pulgones, tisanópteros i atres insectes chupadores de plantes.
Insectes com els pulgones es consideren plagues agrícoles, per lo que les larves d'alguns sírfidos, que s'alimenten de pulgones, són importants des del punt de vista econòmic i ecològic. Les larves són agents potencials per al control biològic, mentres que els adults són polinisadors.
S'han descrit al voltant de 6 000 espècies en 200 gèneros. Els sírfidos són comuns en tot lo món i es troben en tots els continents, llevat en la Antàrtida. Són inofensius per a la majoria dels mamífers, si ben moltes espècies imiten a avespes i abelles, un mimetisme que podria servir per a aüixar als depredadors.
El comportament de vol estacionario dels sírfidos diferix del dels colibríes, ya que no s'alimenten mentres estan en l'aire. El vol estacionario en general podria ser un mig per a trobar aliment. El vol estacionario en els mascles sol ser una exhibició territorial mentres busquen femelles,[2] mentres que el de les femelles servix per a inspeccionar els llocs per a la oviposición.[3][4][5]
Morfologia
[editar | editar còdic]El tamany és molt variat, en espècies que medixen pocs milímetros i algunes molt grans. Predominen colors pardos, anaranjados o grocs, casi sempre en bandes ben marcades sobre el abdomen.
Han segut descrits uns 200 gèneros i al voltant de 5400 espècies. Són molt freqüents sobre les flors, de les que s'alimenten com a adults, consumint principalment néctar, pero també polen, en lo que són importants agents de polinisació zoófila. L'aspecte dels adults és mimético del de certes abelles i avespes que freqüenten els mateixos ambients, en les que deuen ser confoses pels depredadors en un eixemple notable de mimetisme batesiano.
Els sírfidos compartixen la traça anterior en els bombílidos, una atra família de dípters. Sense aplegar a superar a estos últims, demostren una extraordinària capacitat per al control del vol, sent capaços no solament de suspendre's immòvils en l'aire, sino d'alvançar en qualsevol direcció sense girar el cos. El seu nom en anglés es traduïx com a «mosques cernidoras» o «mosques cernícalo» (hover flies), aludint a eixa habilitat. En espanyol s'usa freqüentment la traducció del terme flower flies com a «mosques de les flors».
Identificació
[editar | editar còdic]
Per a distinguir un sírfido d'un himenòpter cal fixar-se en les antenes, molt breus com en atres mosques, i en els ulls, més grans que els de les avespes i abelles, sobretot en els machos, a on tendixen a juntar-se en la part dorsal del cap. Ademés com tots els dípters, solament porten dos ales funcionals, convertides les atres dos en balancines, pero esta traça no sempre és fàcil de verificar, perque els himenòpters posats solen dur les seues ales acoplades. Alguns sírfidos, com els de el gènero Volucella, tenen el cos cobert de pèl, mentres uns atres, com els de els gèneros Eristalis, Melanostoma o Sphaerophoria, són bàsicament lampiños.
Una característica molt important de tots els sírfidos és la venación de les ales, en una vena que no està present en atres dípters, l'anomenada vena espuria.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Rotheray, G.E. (1993). “Colour Guide to Hoverfly Larvae (Diptera, Syrphidae) in Britain and Europe”. Dipterists Digest 9: 155.
- ↑ “How hoverflies compute interception courses” . Journal of Comparative Physiology 125 (3): 191–204. Springer-Verlag. doi:. Bibcode: 1978JCmPA.125..191C.
- ↑ “Searching and oviposition behavior of aphidophagous hoverflies (Diptera: Syrphidae): a review” . Biotechnologie, Agronomie, Société et Environnement 13 (3): 467–481.
- ↑ Vora Strader. «Hover Flies, a Gardener's Friend». University of Califòrnia Agriculture and Natural Resources.
- ↑ Peter Chen. «Allograpta exotica ovipositing – Allograpta exotica – Female». Iowa State University.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Syrphidae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.