Téviec

Téviec

Téviec, també escrit Théviec, és una illa situada a l'oest del istme de la península de Quiberon, prop de la comuna de Saint-Pierre-Quiberon (Bretanya). L'ínsula és un important jaciment arqueològic per la seua ocupació durant el periodo Mesolítico, en la que molts de les troballes es remonten per damunt dels 6.700 anys abans del present, incloent els restants d'una vintena de persones. Un dels descobriments més notables va ser el de la tomba de dos jóvens dònes que havien mort violentament, pero que segons pareix varen rebre una cuidadosa sepultura baixe un "sostre" de cornamentas, en els seus cossos decorats en joyas fetes de closcas.

Estatus llegal

Téviec és una propietat privada i des del 12 de giner de 1982 és objecte d'un programa de protecció del biòtop (francés: arrêté préfectoral de protection de biotope o APPB), el propòsit del qual és la preservació d'ecosistemas. A conseqüència d'açò, el desembarc en l'illa està prohibit entre el 15 d'abril i el 31 d'agost.

Jaciments arqueològics

Els esquelets de les dos dònes mortes violentament, enterrades baix un "sostre" de cornamentas i adreçades en collars de closques.

Primer pla dels esquelets, en els seus collars de closques.

Entre 1928 i 1934, els arqueòlecs Martha i Saint-Just Péquart varen descobrir i varen excavar una série d'hàbitats mesolíticos, ademés d'una necròpolis de la mateixa época. L'illa és un dels pocs jaciments del periodo en Bretanya, junt a Pointe de la Torche, Hœdic i Beg er Vil, en la península de Quiberon. En temps passats, el nivell de la mar era molt més baixe que hui, sent possible creuar a peu el canal de la Taca, i Téviec es trobava en una estany. Es varen trobar amplis abocadors prop de llocs de poblament, que contenien restants d'aus, calamars, cetáceos, crustacis, moluscs, peixos i mamífers terrestres com cérvols, cabirols, javalins, gossos, etc. Els caçadors-recolectors de Téviec enterraven als seus morts en els abocadors, lo que va ajudar a preservar les tombes, ya que el carbonat de les closcas va aïllar els esquelets humans del sol àcit.

Junt en numerosos microlitos de sílex varen aparéixer moltes ferramentes d'os i asta. La data que se li havia donat originalment era 6575 AP (± 350 anys), pero actualment es data entre 6740 i 5680 de la mateixa escala temporal. Açò indica una ocupació més llarga de lo que es pensava, en el seu terme pròxim al començ del periodo Neolític.

Les dèu fosses comunes de Téviec contenien un total de 23 individus, incloent adults i chiquets, alguns dels restants del qual estaven dispersos en diferents ubicacions. Vàries de les persones inhumades sembla que varen sofrir una mort violenta. A un individu se li va trobar una punta de flecha de sílex estajada en una vèrtebra. En una atra tomba, es va trobar signes de violència en els cossos de dos dònes d'entre 25-35 anys d'edat, les cridades "Dames de Téviec". Una d'elles havia sofrit cinc colps en el cràneu, dos dels quals havien resultat mortals, i havia rebut a lo manco un dispar de flecha entre els ulls. L'atra tenia també marques de ferides, pero el diagnòstic d'abdós és qüestionat per alguns arqueòlecs, que sugerixen que el pes de la terra sobre la sepultura va poder haver segut responsable dels danys en els esquelets.

Els cadàvers varen ser enterrats en gran conte en un clot cavat en el sol i cobert en enrunes de l'abocador. Els havia protegit un sostre fet en cornamentas i proveït d'un aixovar funerari que incloïa peces de sílex, ossos de porc i joyes fabricades en closques perforades i montades en collarés i polseras per a braços i cames. El conjunt del sepeli va ser excavat en una sola peça i hui s'exhibix en el Museu de Toulouse, a on la seua restauració en 2010 va guanyar un premi nacional.

Referències

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Téviec.