Túnel de Eupalino

El Túnel de Eupalino o Aqüeducte Eupaliniano (grec: Ευπαλίνιον όρυγμα, Efpalinion orygma) és un túnel de 1036 m de llarc localisat en Samos, Grècia, construït en el VI per a servir com aqüeducte. Dit túnel és el segon que es coneix en el història que va ser excavat des d'abdós extrems (grec αμφίστομον, amfistomon, 'que té dos entrades') i el primer en un enfocament metòdic en fer-ho.^[1] El túnel de Eupalino era també el túnel més llarc del seu temps. Hui és una popular atracció turística.

El túnel de Eupalino va ser, junt en el Pitagoreo i el Hereo de Samos, registrat com Patrimoni de l'Humanitat de l'Unesco en l'any 1992.^[2]

Senyes històriques

En el VI, Samos estava governada pel famós tirà Polícrates.

Durant el seu govern, dos grups de treballadors baix la direcció de l'ingenier Eupalino de Megara varen cavar un túnel a través del mont Kastro per a construir un aqüeducte per a abastir a l'antiga capital de Samos, actual Pitagoreión, en aigua fresca. Açò era de la major importància defensiva, ya que l'aqüeducte en córrer baix terra no era fàcil de ser trobat per un enemic que volguera tallar l'abastiment d'aigua.

L'aqüeducte de Eupalino va ser usat durant molt temps, com ho proven les troballes arqueològiques. Va ser descobert en 1882-1884 i actualment està obert al públic.

El text de Heródoto

L'aqüeducte o túnel de Eupalino és citat per Heródoto:

I sobre els samios, ells varen fer les tres obres més grandioses del món grec: en un mont d'uns 226 m d'altura varen obrir un túnel que comença en la falda i que presenta una boca en cada ala. La llongitut del túnel és de sèt estadis,^[3] mentres que la seua altura i el seu esgambi tenen, respectivament, huit peus.^[4] D'un extrem a un atre del mateix hi ha excavat, ademés, un atre túnel, de vint colzes de profunditat^[5] i tres peus d'esgambi,^[6] a través del com aplega fins a la ciutat, procedent d'una gran font, el suministrament d'aigua, que va canalisada per uns conductes. L'ingenier de dit túnel va ser el megareo Eupalino, fill de Naústrofo. Esta és, en suma, una de les tres obres;...

Heródoto, Heródoto III.60.

Referències

↑ El més antic túnel conegut, en el que dos equips varen alvançar simultàneament va ser el túnel de Ezequías en Jerusalem, completat sobre el 700 a. C. No obstant numerosos intents fallancs en direccions equivocades, que varen dur el túnel de 450 m, per a cobrir una distància de 300 m, indiquen que el treball va ser fet sense un enfocament metòdic. Els treballadors varen seguir provablement un caixer subterràneu (Tunnel engineering in the Iron Age: Geoarchaeology of the Siloam Tunnel, Jerusalem". Journal of Archaeological Science 33 (2): 227–237.
↑ «Pythagoreion and Heraion of Samos» (en en). UNESCO Culture Sector. Consultat el 8 de març de 2015.
↑ Sèt estadis equival a 1.242,5 metros.
↑ Huit peus són 2,35 metros.
↑ La profunditat de la canalisació per a l'aigua de 20 colzes són 8,80 metros.
↑ Uns 0,85 metros.

Bibliografia

Alfred Burns, “The Tunnel of Eupalinus and the Tunnel Problem of Hero of Alexandria,” Isis, Vol. 62, No. 2. (Summer, 1971), pp. 172-185
B. L. Van der Waerden, “Eupalinos and His Tunnel,” Isis, Vol. 59, No. 1. (Spring, 1968), pp. 82-83
Harry B. Evans, Review of Hermann Kienast, “Die Wasserleitung dones Eupalinos auf Samos”, American Journal of Archaeology, Vol. 103, No. 1. (Jan., 1999), pp. 149-150
Hermann J. Kienast: Die Wasserleitung dones Eupalinos auf Samos, Deutsches Archäologisches Institut Athen (alemà)
Hermann J Kienast: Die Wasserleitung dones Eupalinos auf Samos (Samos XIX.), Rudolph Habelt, Bonn 1995. ISBN 3-7749-2713-8
June Goodfield, Stephen Toulmin, “How Was the Tunnel of Eupalinus Aligned?,” Isis, Vol. 56, No. 1. (Spring, 1965), pp. 46-55

Tomás Apostol, “The Tunnel of Samos,” Engineering and Science, No.1 (2004), pp.30-40 (anglés)

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Túnel de Eupalino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] El més antic túnel conegut, en el que dos equips varen alvançar simultàneament va ser el túnel de Ezequías en Jerusalem, completat sobre el 700 a. C. No obstant numerosos intents fallancs en direccions equivocades, que varen dur el túnel de 450 m, per a cobrir una distància de 300 m, indiquen que el treball va ser fet sense un enfocament metòdic. Els treballadors varen seguir provablement un caixer subterràneu (Tunnel engineering in the Iron Age: Geoarchaeology of the Siloam Tunnel, Jerusalem". Journal of Archaeological Science 33 (2): 227–237.

[2] «Pythagoreion and Heraion of Samos» (en en). UNESCO Culture Sector. Consultat el 8 de març de 2015.

[3] Sèt estadis equival a 1.242,5 metros.

[4] Huit peus són 2,35 metros.

[5] La profunditat de la canalisació per a l'aigua de 20 colzes són 8,80 metros.

[6] Uns 0,85 metros.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]