Túnel del Éufrates
.jpg){kind=link}
El túnel del Éufrates va ser un túnel de 929 metros de llongitut (0.577 milles) ordenat excavar per la reina SemíramisErro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut baix el riu Éufrates[1] per a conectar abdós vores de la ciutat de Babilonia, en l'antiga Mesopotamia.[2]
Segons els estudis arqueològics, l'infraestructura hauria segut construïda entre el 2180 a. C.[3] i el 2160 a. C.[4]
No es coneix l'existència de cap atre pas subaquàtic peatonal fins a 1824, quan Marc Isambard Brunel va construir el túnel del Támesis baix el riu homònim[5]
Característiques
[editar | editar còdic]Les obres es varen iniciar en la construcció d'una presa provisional baix el riu Éufrates per mig de la tècnica de el "fals túnel".[2]Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
El túnel tenia 15 peus d'altura i 25 peus d'ample. Per això, els investigadors opinen que hauria segut utilisat per peatons i carros tirats per cavalls, i que conectava el temple major en el palau real, ubicats en les riberes opostes del riu. La seua descripció indica que va ser revestit en rajoles[6] i impermeabilizado en betum.[7]
Descripció
[editar | editar còdic]El túnel, ordenat construir i utilisat per la reina Semíramis, va ser descrit per Diodoro Sículo en l'any 50 a. C. en el seu Bibliotheca historica:[8]
També Lucio Flavio Filóstrato va descriure en l'any 250 la construcció del túnel en la Vida de Apolonio de Tiana:[9][10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2 de juny de 1883) Delle idrauliche operazioni praticate dagli antichi Toscani, Florencia: Accademia economico-agrària dei georgofili, pp. 134.
- ↑ 2,0 2,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaBerlow - ↑ «Gallerìa (edilizia)». Sapere. De Agostini Editore. Consultat el 4 d'abril de 2017.
- ↑ The New York Claves.
- ↑ Llança vaig donar Scordia, Pietro (1842). Dello spirito vaig donar associazione nella Inghilterra in particolare saggio politico ed economico vaig donar Pietro Llança principe vaig donar Scordia, tip.vaig donar B. Virzì, pp. 75.
- ↑ «Li antiche gallerie». DIIAR Politecnico vaig donar Milano. Archivat des d'el original, el 5 d'abril de 2017. Consultat el 4 d'abril de 2017.
- ↑
- ↑ (1800) The Geographical System of Herodotus, Examined and Explained, by a Comparison with Those of Other Ancient Authors and with Modern Geography Etc (en anglés), Bulmer, pp. 356.
- ↑ «A tunnel in Babylon under the River Euphrates» (en anglés). Archivat des d'el original, el 29 d'abril de 2017. Consultat el 12 d'abril de 2017.
- ↑ MacFarlane, Charres (1830). The Armenians: A Tale of Constantinople (en anglés), Saunders and Otley, pp. 297.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Túnel del Éufrates» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.