Anar al contingut

Tabebuia rosea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Roblemorado.jpg
Tabebuia rosea (Tabebuia rosea)



Tabebuia rosea, cridat comunament tajibo, apamate, mocoque, matilisguate en Guatemala, maculís, macuilís, macuelizo, maquilishuat, guayacán rosat o roure de sabana , és un arbre de la família de les bignonáceas.[1] És natiu de Mèxic, Guatemala, El Salvador, Hondures i atres regions de Centroamérica, aplegant a Colòmbia (Villeta, Cundinamarca), Panamà, Veneçola i Perú. És l'arbre nacional d'El Salvador.[1][2]S'utilisa com arbre ornamental en parcs, places i avingudes; i per la seua fusta usada en ebanisteria.[3]

Descripció

[editar | editar còdic]

Arbre caducifolio[1] que aplega a medir de 6 a 10 m d'altura, encara que en el seu hàbitat natiu pot superar els 25 m.[1] Tronc curt de corfa grisácea, alguna cosa fisurada. Fulls palmadas, compostes de 3-5 foliolos elíptics a oblongos grans (fins a 34 cm de llarc).[1] Les inflorescèncias sorgixen en panículas terminals. Les florés tenen cáliz acampanado i bilabiado en pétals rosa, lavanda o magenta. El frut és una càpsula llineal, cilíndrica de 22-35 cm de llongitut i en 240-300 llavors aladas.[1] Estes ales són asimètriques i irregulars, en la finalitat de poder dispersar-se a certa distància de l'arbre original. El cos de la llavor està format per dos menuts discs lenticulares soldats entre sí, també asimètrics per a favorir la dispersió en el vent.[4]

Es multiplica per llavors i és de creiximent mijà a ràpit.[3][5] La polinisació es dona per mig d'abelles i la dispersió de llavors pel vent.[1] Florix entre febrer i abril, i fructifica entre març i maig, encara que pot variar depenent de la regió.[1] Té una esperança de vida d'uns 50 anys.[6]

Composició química

[editar | editar còdic]

Entre els diversos fitoquímicos actius de l'arbre es troba el lapachol, un producte natural compost orgànic aïllat de vàries atres espècies de Tabebuia.[7] Químicament, és un derivat de la naftoquinona, relacionat en la vitamina K.[8]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba generalment en boscs tropicals perennifolios, tropicals subcaducifolios i caducifolios. Es distribuïx en Mèxic, en l'alvertent del golf de Mèxic, des del sur de Tamaulipas, este de Sant Luis Potosí, nort de Pobla i Veracruz, predominant en l'estat de Tabasco fins al nort de Chiapas i sur de Quintana Rosegue; en l'alvertent del Pacífic s'estén des de Sinaloa fins a Chiapas. En pràcticament tota Centroamérica i en la Sudamérica tropical, Veneçola, Panamà, Colòmbia i regions costeres del Equador.[1] També en algunes illes del Carib, com a Sant Dumenge. Es poden vore eixemplars en Àfrica, Àsia i atres regions com a arbre ornamental.[1] En Espanya es cultiva en Canàries i punts templats del llitoral peninsular.


Requerix climes càlits en sols humits i fèrtils.[4] Creix des del nivell de la mar fins als 1600 m s. n. m.[5] S'adapta a diferents tipos de sol, inclús els pobres;[5] tolera l'inundació estacional.CR Es desenrolla en forma òptima en temperatures entre 20 a 27 °C i zones en precipitacions entre 1500 i 1500 mm.[8][9] Preferix un PH entre 5.5 - 7, tolerant 4.5 - 8.5. Les branques es trenquen en els forts vents per lo que requerix posicions protegides.[8] Esta espècie a voltes pot ser invasor, ya que és molt utilisat com a ornamental i cultivat per la seua fusta, les seues llavors són dispersades pel vent i té un ràpit creiximent.[8][6]

Història

[editar | editar còdic]

En varis països i regions se li considera arbre insígnia, en la República d'El Salvador és el seu arbre nacional per Decret Llegislatiu N.º 44 del 26 de juny de 1939 junt al bàlsem.[10][11] En Veneçola és el arbre emblemàtic de l'estat Cojedes.[3] En Colòmbia és l'arbre insígnia de Barranquilla i d'Ibagué. En Nicaragua és l'arbre departamental de Managua. En Costa Rica és arbre insígnia de Santa Ana i és el símbol del Cantón de Sant Carlos segons acort #3 de l'acta 91 del 17 de setembre de 1996 Símbols del Cantón. En Sant Pedro Sula, Hondures este arbre és insígnia per a la ciutat, el qual li indica als sampedranos el final de l'hivern (pluges) i que s'aproxima l'estiu.

Usos

[editar | editar còdic]

S'utilisa com a planta ornamental i per a donar ombra,[1][3] ademés és apreciada per la seua fusta per a la fabricació de mobles fins i fusteria.[1][3] L'espècie s'utilisa en agrosilvicultura, com a sege viu i associat en plantacions de café, yuca, dacsa i cacao.[6]

Planta ornamental

[editar | editar còdic]

Esta és amprada com planta ornamental en els parcs i places d'El Salvador i entre atres països, pero també el maquilishuat o apamate es pot usar per a fer bonsáis.[10]

Fusta

[editar | editar còdic]

La fusta és utilisada en disseny d'interiors de mobles fins, pisos, gabinets, chapes decoratives, construcció de pots, ebanisteria, rodes per a carretas, #artesania, caixes i embalages. És utilisada com a ornamental, en parcs, jardins i linderos de propietats. Aixina mateix és utilisada com a planta d'ombra de cultius en les zones baixes de la regió tropical.[10]


Té duramen blanc o gris (pardo rosat clar), uniforme. Albura similar al color del duramen. El seu pes específic és de 0,5–0,6 g/cm³; els gots són de porosidad difusa; agrupats en grups radials curts (de 2–3 gots). Dos classes distintes de diàmetro de gots absents. Promig del diàmetro tangencial dels gots: 85–140 µm. Promig del número de gots/mm²: 13–22. Promig del llarc dels elements vasculars: 332–386 µm. Plaques de perforació simples. Punteaduras intervasculares alternes, promig del diàmetro (vertical) de les punteaduras intervasculares: 3–6 µm. Punteaduras radiovasculares en aréolas distintes, similars a les punteaduras intervasculares. Engrosamientos en espiral absents. Els radis per mm: 18–19, ràdios multiseriados en 2–4 cèlules d'ample. Ràdios composts per un sol tipo de cèlules (homocelulares); cèlules dels radis homocelulares procumbentes.

Té estructura estratificada, tots els radis estratificados, parènquima axial estratificado, elements de gots estratificados, fibres estratificadas. Dispon els estrats regulars (horisontal o recte), o irregular. Número d'estrats per mm axial 3–4. No té canals intercelulares. Cristals molt esporàdicament, observats a penes en algunes mostres. Sense sílica. El duramen no fluorescent. Extracte acuoso fluorescent, o no fluorescent (blau); bàsicament groc o tonalitats de groc (groc clar).

Medicinal

[editar | editar còdic]

La infusió dels fulls s'utilisa com febrífugo. La corfa cuita s'utilisa en la creència que pot tractar la diabetis, paludisme, tifoidea i paràsits; no obstant no hi ha evidència mèdica que respale estos usos.CR La corfa és usada en suposts fins medicinals com a agent anti-càncer, anti-fongos i antiviral i per a promoure la cicatrisació.[1] Els extractes de la corfa són usats per curanderos en la creència que pot tractar mossegades de serps.[1] El lapachol compost químic que es troba en la planta ha segut estudiat com un possible tractament per a alguns tipos de càncer, el potencial de lapachol ara es considera baix, pels seus efectes tòxics secundaris.[12][13][14][15] El lapachol també té efectes antimalaria i antipanasomal.[16]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Tabebuia rosea va ser descrita per (Bertol.) Bertero ex A.DC. i publicada en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 9: 215. 1845.[17] Pertany a la família Bignoniaceae principalment neotropical i al gènero Tabebuia, en prop de 100 espècies d'arbres d'Amèrica tropical.[6]

Etimologia

Tabebuia: nom genèric que prové del seu nom vernàcul brasiler tabebuia, o taiaveruia;[5] la paraula és una contracció de “tacyba bebuya” que significa fusta de formiga, per les formigues que viuen en algunes espècies de Tabebuia.[6]


rósea: epítet llatío que significa (‘color roig’), per les seues flors.[5]

Sinonímia
  • Bignonia fluviatilis G.Mey.
  • Couralia rosea (Bertol.) Donn.Sm.
  • Sparattosperma roseum (Bertol.) Miers
  • Tabebuia mexicana (Mart. ex DC.) Hemsl.
  • Tabebuia pentaphylla var. leucoxylon Kuntze
  • Tabebuia pentaphylla var. normalis Kuntze
  • Tabebuia punctatissima (Kraenzl.) Standl.
  • Tecoma mexicana Mart. ex DC.
  • Tecoma punctatissima Kraenzl.
  • Tecoma rosea Bertol. basónimo[18]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 «Apamate, Roure (Tabebuia rosea)» (en és-és). ITTO. Consultat el 2022-08-28.
  2. ↑ https://www.cultura.gob.sv/el-maquilishuat-de-arbol-nacional-a-arbol-de-vida/
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Clots (2013). «Cojedes», , Veneçola: Societat de Ciències Naturals La Salle, pp. 26-29. ISBN 978-980-235-044-5.
  4. ↑ 4,0 4,1 arboles ornamentals Tabebuia rosea
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Guayacán rosat (Tabebuia rosea)». catalogofloravalleaburra.eia.edu.co. Consultat el 2022-08-28.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Tabebuia rosea (pink poui)» (en en). www.cabi.org. Consultat el 2022-08-28.
  7. ↑ Record, Samuel J. Lapachol. Tropical Woods (1925), 1 7-9.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «Tabebuia rosea Apamate, Pink Poui, Pink Tecoma, Rosy Trumpet Tree PFAF Plant Database». pfaf.org. Consultat el 2022-08-28.
  9. ↑ «Tabebuia rosea (Bertol.) DC.».SIRE: CONABIO-CONABIO.Consultat el 28-8-2022.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «Plantar maquilishuat és tindre flors, fusta i cuidar l'ambient» (en és). Notícies del Salvador - elsalvador.com. Consultat el 2023-12-23.
  11. ↑ «a-peça-del-més/ El MUHNES exhibix el bàlsem com a Peça del Més» (en és). Ministeri de Cultura. Consultat el 2023-12-23.
  12. ↑ Felício AC, Chang CV, Brandão MA, Peters VM, Guerra Mde O(2002).«Fetal growth in rats treated with lapachol».Contraception.66(4)
    289–93.doi:10.1016/S0010-7824(02)00356-6.
  13. ↑ Oral toxicology studies with lapachol. Morrison, Robert K.; Brown, Donald Emerson; Oleson, Jerome J.; Cooney, David A. Toxicology and Applied Pharmacology (1970), 17(1), 1-11.
  14. ↑ Guerra Mde O, Mazoni AS, Brandão MA, Peters VM(2001).«Toxicology of Lapachol in rats: embryolethality».Brazilian journal of biology = Revista brasleira de biologia.61(1)
    171–4.
  15. ↑ de Cássia dona Silveira I Sá R, d'Oliveira Guerra M(2007).«Reproductive toxicity of lapachol in adult male Wistar rats submitted to short-term treatment».Phytotherapy research : PTR.21(7)
    658–62.doi:10.1002/ptr.2141.
  16. ↑ Gupta, M. 1995. 270 Plantes Medicinals Iberoamericanes. Santa Fe de Bogata. Conveni Andres Bell.
  17. ↑ «Tabebuia rosea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 1 de febrer de 2014.
  18. ↑ Tabebuia rosea en PlantList
  • Mèxic: amapa rosa, macuili rosa, pal de rosa[1] i macuili morat.
  • Veneçola: apamate, orumo,[2] guayacán rosat, lapacho rosat.
  • Colòmbia: flormorado, guayacán rosat, ocobo, roure morat, roure rosat,[3] cañaguate, rosa morada.
  • Panamà: roure de sabana.
  • Hondures: macuelizo.[3]
  • El Salvador: maquilishuat, matilisguate, pal de rosa.[4]
  • Guatemala: matilisguate, matilizhuate.[3]
  • Costa Rica i Nicaragua: roure de sabana.
  • República Dominicana: roure rosat.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Maculís, l'arbre de flors roses que adornen a Mèrida» (en és). Mèxic Desconegut. Consultat el 2022-03-23.
  2. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada :1
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada :0
  4. ↑ «Maquilishuat, el Arbol Nacional del Salvador» (en és). elsalvadoreshermoso.com. Consultat el 2022-03-23.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. CLOTS F., Jesús (1983). Guia d'arbres de Veneçola (monografia n.º 32). Caracas: Societat de Ciències Naturals La Salle.
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  3. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  4. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1–123.
  5. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
  6. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
  7. Gentry, A. H. 1977. 178. Bignoniaceae. 7: 1–172. In G. W. Harling & B. B. Sparre (eds.) Fl. Equador. University of Göteborg & Swedish Museum of Natural History, Göteborg & Stockholm.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tabebuia_rosea&oldid=604383»