Tabernanthe iboga
Tabernanthe iboga, el iboga, és un arbust pertanyent a la família de les Apocynaceae (abans assignada a asclepiadáceas) .
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbust que alcança fins als 1,5 metros, té un làtex copiós, blanc i d'olor desagradable. Les fulls són opostes i estretes, generalment de 9 a 10 cm d'ample i d'un color vert-groc en el fes. Les florés són menudes, vistoses en pétals curvos, creixen en grups de 5 a 12 flors i tenen una corola en forma de tubo, es fa més ampla en la boca. Són de color groc, roses o blanques en taques rosa. El frut és ovoide, en la punta d'un groc anaranjado i es presenta a parells, poden aplegar a ser grans com a olives.
Distribució
[editar | editar còdic]És originari d'Àfrica equatorial. Cultivat en sols frescs i humits en Riu Muni. Es troba en els boscs de Gabon, Congo i l'oest d'Àfrica.
Propietats
[editar | editar còdic]S'utilisa per a disminuir la set i la fam en condicions de treball extremes. La corfa de la raïl té efectes estimulants i alucinogens, per lo que és utilisada en rituals, per eixemple en el cult Bwiti.[1][2]
Les raïls contenen varis alcaloides indólicos:
- Ibogaína, estimulant del sistema nerviós central. En menudes cantitats és un estimulant, en canvi a dosis majors provoca alucinacions. S'ha propost el seu us per al tractament de la dependència als opiáceos i la cocaïna. Dosis elevades poden provocar paràlisis i inclús paràlisis respiratòria, i pot induir la degeneració de les cèlules de Purkinje.[3]
- Ibogamina, tabernantina, voacangina i coronaridina.[3]
La raïl seca conté entre l'1 i el 2,5 % de #alcaloide, mentres que en la corfa sola la seua riquea aumenta fins a un 5 a 6 %.
És útil en teràpies de deshabituación, ya que mitiga la compulsión a prendre la droga cap a la que existix adicció.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Tabernanthe iboga va ser descrita per Henri Ernest Baillon i publicat en Bulletin Mensuel de la Société Linnéenne de Paris 1: 783. 1889.[5]
- Iboga vateriana Braun-Blanq. & K.Schum, Mitt. Deutsch. Schutzgeb. 2: 157 (1889).
- Tabernanthe albiflora Stapf, Bull. Misc. Inform. Kew 1898: 305 (1898).
- Tabernanthe tenuiflora Stapf, Bull. Misc. Inform. Kew 1898: 305 (1898).
- Tabernanthe bocca Stapf in D.Oliver & auct. suc. (eds.), Fl. Trop. Afr. 4(1): 122 (1902).
- Tabernanthe mannii Stapf in D.Oliver & auct. suc. (eds.), Fl. Trop. Afr. 4(1): 123 (1902).
- Tabernanthe subsessilis Stapf in D.Oliver & auct. suc. (eds.), Fl. Trop. Afr. 4(1): 123 (1902).
- Tabernanthe pubescens Pichon, Bull. Mus. Natl. Hist. Nat., II, 25: 637 (1954).[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tabernanthe iboga en Museu virtual de les Ciències
- ↑ «Studies on the iboga cults. I. The ancient documents» (en en-us). Antrocom. Consultat el 2024-12-02.
- ↑ 3,0 3,1 «Tabernanthe iboga». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2007. Consultat el dijous, 31 d'agost de 2017.
- ↑ «Oxa-Iboga alkaloids lack cardiac risk and disrupt opioid use in animal models».Nature Communications.15(1)
- 8118.ISSN 2041-1723.doi:10.1038/s41467-024-51856-i.Consultat el 2024-12-03.
- ↑ «Tabernanthe iboga». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 d'octubre de 2013.
- ↑ «Tabernanthe iboga». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 9 de decembre de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tabernanthe iboga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.