Anar al contingut

Tablillas de racionament de Joaquín

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Tablillas de racionament de Joaquín
Erro al crear miniatura:
Inscripció cuneïforme sobre Joaquín de Judá.

Les Tablillas de racionament de Joaquín són unes tablillas trobades en els archius reals babilonios durant les excavacions realisades en el Palau del monarca del Imperi neobabilónico Nabucodonosor II i daten de el VI Estan localisades en varis emplaçaments com el Museu de Pérgamo en Berlín[1]o el Museu Britànic.

Les ruïnes de Babilonia varen ser excavades entre 1899 i 1900 per Robert Koldewey i entre elles es varen trobar estes tablillas, registres administratius en escritura acadia cuneïforme, de l'any 35 del regnat de Nabucodonosor.[2]

Les tablillas es varen escomençar a dessifrar cap a 1933 pel asiriólogo E. F. Weidner en Berlín i contenien la descripció de les racions de gra, oli i atres aliments donades a diversos captius i artesans (inclós un jardiner cridat Salam-ja-a-ma)[3] residents en la ciutat caldea i les seues afores i dependents de la casa real babilonia.

Una de les tablillas més sobreixents descriu les racions assignades a un presoner real, identificat en Joaquín de Judá o Conías (la tablilla aludix al monarca depost com a rei de la terra de Judá en el nom de Yehoyakin o també Yaukín). El seu contingut especifica que al fill del rei de Judá, Yaukín se li assigna 1/2 sila d'oli, uns 80 milílitros segons l'equivalència entre esta mida babilònica i les nostres mides per a líquits de l'actualitat. La ració és modesta, pero de bona calitat, reconeixent l'alt ranc del presoner. De fet, un successor de Nabucodonosor, Evilmerodac, ho lliberaria posteriorment i ho tractaria en benevolència més alvance.

Les tablillas varen ser trobades en les Voltes de Nabucodonosor, un edifici subterràneu abovedado en les rodalies de la célebre Porta de Istar i el Palau Sur de la capital caldea, que funcionava com a archiu central i tesoreria imperial. S'ha definit com una de les referències extrabíblicas directes a un rei de Judá, en este cas a l'exiliat com descriu el relat del 2 Reis 24:15, a quí Nabucodonosor es va dur al desterro en una primera incursió en la capital judeua, colocant al seu tio Sedequías (o Matanías) en el seu lloc en el tro hebreu.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «vorderasiatisches-museum» (en anglés). Consultat el 8 de novembre de 2025.
  2. «biblicalarchaeology.org» (en anglés). Consultat el 8 de novembre de 2025.
  3. Keller, Werner (1991). I la Bíblia tenia raó, pág. 265, Círcul de Llectors. ISBN 84-226-3791-X.