Talía

Per a atres usos d'este terme vore Talía (desambiguació).

Talía (en grec antic Θάλεια o Θαλία; en grec modern Θάλεια; Tháleia,^[1] «floreciente», del verp θάλλεω, thálleô, «florir») era la musa de la comèdia.^[2] També està relacionada en la poesia bucólica. Talía fa que el desig del menjar i la beguda es convertixca, de salvage i inhumà, en alguna cosa adequat a la convivència social. Va inventar l'agricultura i la botànica.^[3]

Es diu que Apolo va ser pare, en una de les «mares celests (les muses)», de Lli («vora de planyença»), Himeneo («vora nupcial») i Yálemo («cançó de suma tristor»); cada u va ser fill d'una musa diferent pero les seues identitats no s'han conservat.^[4] Talía va ser mare en Apolo dels Coribantes.^[5]

Era una divinitat de caràcter rural i li la representava generalment com una jove somrient, d'aspecte vivaracho i mirada janglona, duent en les seues mans una caraça còmica com el seu principal atribut i, a voltes, un cayado de pastor, una corona d'hedra en el cap com a símbol de l'immortalitat i calçada de borceguíés o sandalias. Talía era filla de Zeus i Mnemósine.

Vore també

Talia, una de les cárites

Referències

↑ En llatí Thalia
↑ Pierre Grimal: Diccionari de mitologia grega i romana, s. v. «Muses». Edicions Paidós, 2018, ISBN: 978-84-493-2457-4.
↑ Antonio Ruiz d'Elvira: Mitologia clàssica, págs. 101-104. (Editorial Gredos, 2011); ISBN: 978-84-249-2900-8. En un treball exhaustiu Ruiz d'Elvira recopila numeroses fonts a on cita les atribucions individuals de cada musa. Cita com a referències, entre elles Diodoro Sículo: Biblioteca històrica IV 7, 3-4; Cornuto, Compendio de teologia grega 14; Plutarco, Qüestions grega, IX, 14, 746d, 747a; escolio a Apolonio de Rodas, Argonáuticas III,1; cinc epigrama grecs, varis d'ells anònims (AP IX 504 i 505); i l'Antologia llatina, 84 i 664.
↑ Píndaro, fragment 139; escolio a Píndaro, odes píticas IV, 313. El fragment conservat diu que Orfeo és fill de Eagro.
↑ Biblioteca mitològica I 3, 4

Este artícul conté una traducció derivada de «Talía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] En llatí Thalia

[2] Pierre Grimal: Diccionari de mitologia grega i romana, s. v. «Muses». Edicions Paidós, 2018, ISBN: 978-84-493-2457-4.

[3] Antonio Ruiz d'Elvira: Mitologia clàssica, págs. 101-104. (Editorial Gredos, 2011); ISBN: 978-84-249-2900-8. En un treball exhaustiu Ruiz d'Elvira recopila numeroses fonts a on cita les atribucions individuals de cada musa. Cita com a referències, entre elles Diodoro Sículo: Biblioteca històrica IV 7, 3-4; Cornuto, Compendio de teologia grega 14; Plutarco, Qüestions grega, IX, 14, 746d, 747a; escolio a Apolonio de Rodas, Argonáuticas III,1; cinc epigrama grecs, varis d'ells anònims (AP IX 504 i 505); i l'Antologia llatina, 84 i 664.

[4] Píndaro, fragment 139; escolio a Píndaro, odes píticas IV, 313. El fragment conservat diu que Orfeo és fill de Eagro.

[5] Biblioteca mitològica I 3, 4

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]