Anar al contingut

Talyshi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Talyshi

Els talyshi (també Talysh, Talishi, Taleshi o talises[1]) són un poble iranio que parla l'idioma talish, un dels idiomes iranios del noroest. Es parla en les regions nortenyes de les províncies iranís de Guilán i Ardebil i la part meridional de la república d'Azerbaiyan. Als talyshi nortenys (la part de la República d'Azerbaiyan) li'ls coneixia històricament com Talish-i Gushtasbi.

El talyshi té dos dialectes principals, mútuament inteligibles: el septentrional (que es parla en Azerbaiyan i Iran) i el meridional (que s'ampra únicament en Iran). Segons Ethnologue, l'azerí s'usa com a llengua lliterària i els parlants també l'ampren. No hi ha senyes estadístiques sobre el número de persones que parlen talyshi en Iran, pero es calcula en al voltant d'un milló.cita requerida Els talisíes es creu que són uns noucents dotze mil.[2] La tesis Positive Orientation Towards the Vernacular among the Talysh of Sumgayit[3] afirma que a lo manco trescentes mil persones parlaven talyshi en 2003 en la República d'Azerbaiyan. Segons el cens oficial de la República d'Azerbaiyan, les senyes de la qual qüestionen els nacionalistes talisíes, els talisíes que habiten en el país són huitanta mil.[4] Segons algunes fonts, el Govern azerbaiyano ha impost l'integració forçosa de totes les minories, incloses la talyshí, tat i lezguina.[5] Segons Svante. I. Cornell: «Mentres que oficialment el número de lezguinos registrats és com a molt de 180 000, els lezguinos diuen que el número d'ells registrats com azerbaiyanos és molt més alt que eixa sifra; alguns senyalen que hi ha més de 700 000 lezguinos en Azerbaiyan. Estes sifres són denegades pel Govern azerbaiyano, pero en privat molts azeríes reconeixen el fet de que els lezguinos —i lo mateix pot dir-se respecte als talyshíes i els tat d'Azerbaiyan— és molt més alt que la sifra oficial».[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Juan Carlos Moreno Cabrera (2003), L'univers de les llengües: classificació, denominació, situació, tipologia, història i bibliografia de les llengües p. 270
  2. [1]
  3. [2]
  4. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 16 de juliol de 2007. Consultat el 8 de decembre de 2008.
  5. Christina Bratt (EDT) Paulston, Donald Peckham, Linguistic Minorities in Central and Eastern Europe, Multilingual Matters. 1853594164, pg 106
  6. Svante I. Cornell. Small Nations and Great Powers. Routledge (UK), 1-1-2001, ISBN 0-7007-1162-7, pg 269

fa:تالش