Tamga
Un tamğa o tamgha (‘estampa’, ‘sagell’; Plantilla:Lang-mn; en túrquico, tamga) és un sagell de caràcter abstracte, utilisat per pobles nómades eurasiáticos i per determinades cultures en la seua àrea d'influència. El tamga era normalment l'emblema d'una tribu, clan o família particular. El seu us era comú entre els nómades eurasiáticos (incloent als alanos, els mongoles, els sármatas, els escitas i els pobles túrquicos) a lo llarc de l'Antiguetat Clàssica i l'Edat Mija.
En ocasions, els pobles sedentarios adjacents a l'estepa póntico-caspia també varen adoptar símbols similars, tant en Europa Oriental com en Àsia Central. Els tamgas són apreciats pels arqueòlecs com a font de primera calitat per a l'estudi de cultures actuals i extintes.
Tamgas medievals
[editar | editar còdic]Imperi mongol
[editar | editar còdic]
Des de l'antiguetat, molts pobles, incloent les nacions mongolas, s'han establit entorn a orígens comuns, grups de parentela i grups ètnics, propiciant el sorgiment dels símbols i la creències dels clans, aixina com l'establiment de la costum de distinguir els propis orígens i linaje. Consegüentment, en el començ de la distribució del treball en el sí dels clans i de la gestió econòmica per part del poble, escomencen a aparéixer varis tamgas, dibuixos, notes i marques en el ganado amprats com a senyal d'identificació per a instruments de treball i atres aperos, aixina com en la domesticació d'animals. Conforme els clans es varen ser dividint a causa de disputes internes, varen sorgir tamgas derivats que, gradualment, varen evolucionar en símbols per a designar a la persona, a la família, al linaje, als khanes o a l'Estat. Els nous tamgas es creaven afegint noves marques al tamga original, a fi de preservar la tradició.
Tamga o tamag lliteralment significa sagell o estampa en mongol. En l'actualitat, en Mongòlia i atres regions, se seguixen estampant tamgas en ferro candentes en animals com els cavalls o el ganado per a distinguir que pertanyen a una determinada família mentres pasturen lliurement durant el dia. Per a este propòsit, cada família té el seu propi tamga, que facilita l'identificació. Els tamgas amprats per a este propòsit no són molt elaborats, i consistixes merament en un ferro curvat distint dels de les atres famílies.
El President de Mongòlia passa el tamag (sagell estatal) a el hora de cedir el càrrec al nou president. En este cas, el tamag està alguna cosa més ornamentado i es troba en una caixa de fusta.
Pobles túrquicos
[editar | editar còdic]
Els pobles túrquicos que varen seguir sent reis nómades i ganaders en Anatolia oriental i Iran varen continuar amprant el tamga dels seus clans, i de fet, este se solia convertir en un símbol nacionaliste de caràcter elevat. Els Ak Koyunlu i els Kara Koyunlu, com moltes atres dinasties reals eurasiáticas, duyen la seua tamga en les seues banderes i falcaven la seua moneda en ell.
Per als pobles que no varen aplegar a deixar el Turquestán, el tamga va conservar la seua utilitat primigènia: la de marca de ganado i distintiu de clan.
Entre els pobles túrquicos actuals, el tamga és un disseny que identifica les propietats o el ganado que pertanyen a un clan específic, amprat normalment com a marca de guanyat o sagell.
A mida que els clans turcs varen començar a conquistar més zones urbanes, l'us dels tamgas va quedar progressivament obsolet a mida que s'oblidaven les costums ganaderes. Açò és més evident en els clans turcs que varen prendre Anatolia oriental i occidental despuix de la Batalla de Manzikert. Els turcs que varen conquistar Anatolia occidental varen fundar el Sultanato de Rûm i es varen convertir en aristócrates a l'us romà. La majoria d'ells va adoptar el símbol (llavors musulmà) del Sagell de Salomón despuix de la desintegració del sultanato en una massa d'Estats ghazi en disputa. Únicament l'Estat ghazi otomà (posteriorment, l'Imperi otomà) va mantindre el seu tamga, que va ser estilisat en gran mida, fins al punt de que arc finalment va devindre una lluna creixent.
Europa oriental
[editar | editar còdic]
En Rússia, el terme tamga (тамга) va sobreviure en l'institució estatal de les aduana fronterices, junt en el grup associat de vocablos tamozhnya (таможня, aduana), tamozhennik (таможенник, agent de aduana), rastamozhit' (растаможить, pagar els imposts de aduana), derivats de l'us de tamga com a certificat estatal.
El heràldica polaca fa un us extens de ferradures, fleches, creues malteses, dalles, estreles i llunes creixents, aixina com moltes formes geomètriques abstractes per a les que es va inventar un conjunt separat de térmens heràldics. S'ha sugerit que, originalment, tots els escuts d'armes polacs estigueren basats en dites formes i que estes, en la seua majoria, es varen anar gradualment «racionalisant» fins a convertir-se en ferradures, fleches i atres símbols. Si esta hipòtesis és correcta, sugerix que el heràldica polaca, a diferència de la d'Europa Occidental heràldica, pot haver derivat dels tamgas, a lo manco en part. Aixina i tot, l'evidència sobre els orígens del sistema és escassa, i esta hipòtesis ha segut criticada, atribuint-se-li el ser part de la tradició dels nobles polacs de formar un ideal romàntic entorn a la seua suposta ascendència sármata. En este assunt, l'investigació i la controvèrsia seguixen vigents.
Les Columnes de Gediminas, un escut d'armes enjorn de Lituània, també podrien ser un tamga.
Imperis islàmics
[editar | editar còdic]
En els estats turcomongoles del Medievo tardà, el terme tamga va passar a ser amprat per a qualsevol classe de sagell o estampa oficial. Este us va persistir en els imperis islàmics de l'Edat Moderna primerenca (Imperi otomà, Imperi mogol), aixina com en alguns dels seus Estats successors moderns.
En la llengua urdu (que va absorbir préstams túrquicos), tamgha s'ampra en el sentit de medalla. El Tamgha-i-Jurat és la quarta condecoració militar més important de Pakistan. Es pot concedir a militars de tots els rancs pel seu gallardía o per servicis senyalats en combat. El Tamgha-i-Imtiaz o Tamgha-i-Imtiaz (Plantilla:Lang-ur: تمغہ امتیاز, Medalla a l'Excelència) és el quart honor més alt concedit pel govern de Pakistan, tant a militars com a civils. Aixina mateix, el Tamgha-i-Khidmat o Tamgha-i-Khidmat (Plantilla:Lang-ur: تمغۂ خدمت, Medalla al Servici) és el sèptim honor més alt del mateix escalafó.
En Egipte, el terme damgha (àrap دمغة: دمغة) o tamgha (تمغة) s'ampra encara en varis contexts. La primera de les seues accepcions fa referència a un impost o taxa a el hora de realisar tràmits en el govern. Normalment, pren la forma de sagells que deuen ser adquirits i fixats a la majoria de formularis governamentals, siguen permissos de conduir, registres d'un contacte o la major part de formularis d'atres classes. El vocablo deriva del damga resmi otomà. L'atra accepció del terme fa referència a un sagell que tots els artículs de joyeria fets d'or o argent deuen dur per a garantisar la seua autenticitat i que no hagen segut fabricats a partir de metals menys valiosos.
Notes
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Brook, Kevin Alan. The Jews of Khazaria. 3d ed. Rowman and Littlefield, 2018. ISBN 9781538103425
- Christian, David. A History of Russia, Mongòlia and Central Àsia. Blackwell, 1999. ISBN 978-0631208143
- Franklin, Simon i Jonathan Shepard. The Emergence of Rus 750-1200. Londres: Longman, 1996. ISBN 978-0582490918
- Pritsak, Omeljan. The Origins of the Old Rus' Weights and Monetary Systems. Cambridge, MA: Harvard Ukrainian Research Institute, 1998. ISBN 9780916458485
- Yatsenko, S. A., Знаки-тамги ираноязычных народов древности и раннего средневековья («Símbols tamga dels pobles iranioparlantes de l'antiguetat i el periodo medieval primerenc»), Восточная литература, Moscou (2001).
- H.B. Paksoy, 'Identity Markers: Uran, Tamga, Dastan', Transoxiana 8 (juny de 2004).
- Fetisov, A. (trad. a l'anglés de I. Galkova), 'The "Rurikid sign" from the B3 church at Basarabi-Murfatlar', Studia Patzinaka, 4.1, 2007, 29-44.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tamga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.