Anar al contingut

Tàrtars de Crimea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tàrtars de Crimea

Els tàrtars de Crimea (qırımtatar, també qırım, qırımlı i qırım türkü), plural: qırımtatarlar (aixina mateix qırımlar, qırımlılar, qırım türkleri) són un grup ètnic d'orige túrquico que residia originàriament en la península de Crimea, al sur d'Ucrània i a l'oest de Rússia, i que han emigrat durant el XX cap a Turquia i Àsia Central, retornant a Crimea cap a 1980. Parlen la seua pròpia llengua: el tàrtar de Crimea, que forma part del grup de llengües kipchak-cumanas.

En l'àmbit religiós professen l'islam i pertanyen a l'escola hanafí (àrap: حنفى ), una de les quatre escoles de pensament (madhabs) o jurisprudència (fiqh) dins del islam suní.

Actualment, 1,9 millons de persones viuen en la República de Crimea, dels quals aproximadament el 15 % són tàrtars de Crimea.

Els tàrtars de Crimea són un poble indígena d'Ucrània.[1]

Història

[editar | editar còdic]
Tugay Bey, famós capità tàrtar de Crimea pintat per Jan Matejko, 1885. Museu Nacional de Varsòvia.

El nom prové dels mongoles ta-ta, que en el V varen habitar el noroest del Gobi, i despuix de ser subyugados en el IV per la dinastia Liao, migraron cap al sur, a on varen fundar l'Imperi mongol baix Gengis Kan. Baixe el liderage del seu net, Batú Kan, es varen traslladar cap a l'oest, duent en si a molts uralo-altaics túrquicos cap a les planures de Rússia. Els de la costa sur, mesclats en escitas, grecs i italians, eren ben coneguts per la seua habilitat en la jardineria, la seua honestitat i els seus hàbits de treball. Els tàrtars montañeses són molt semblats als del Caucas, mentres que els de les estepas —els nogayos— són decididament d'un orige mixt en turcs i mongoles.

El Kanato de Crimea va ser l'Estat dels tàrtars de Crimea des de 1441. En 1475, la península va ser invadida pels turcs. Els turcs, en l'ajuda dels príncips tàrtars posteriorment cridats "tàrtars crimeos", varen retindre la seua possessió fins a 1777, época en que varen desaparéixer els últims gotnios o godos de Crimea. Com a resultat de la victòria russa sobre els turcs d'eixe any, Crimea va passar a formar part del Imperi rus en 1783. l'anexió de Crimea per l'Imperi rus en 1853 i les lleis de 1860, 1863 i 1874 varen provocar l'èxodo dels tàrtars de Crimea.

Durant l'existència de dit kanato, la ciutat de Bajchisarái va ser la capital i centre de la vida polític i cultural dels tàrtars crimeos fins a mediats de el XX. En l'actualitat és la que millor conserva el llegat dels sigles XV-XVIII.

Despuix de la Revolució russa de 1917 i l'afonada del Imperi rus, es va formar en la regió habitada pels tàrtars de Crimea la República Popular de Crimea i més vesprada l'efímera República Soviètica Socialista de Táurida.

Sürgün

[editar | editar còdic]
Monument en recort de la deportació dels tàrtars de Crimea en 1944 en Sudak.
Artícul principal → Deportació dels tàrtars de Crimea.

Durant la Segona Guerra Mundial, la població tártara de Crimea es va reduir a conseqüència de la política de Stalin. En 1944, li'ls acusava de ser colaboradors dels nazis i varen ser deportats en massa al Àsia Central i atres regions de l'Unió Soviètica. Molts varen morir de malalties i malnutrición. A este periodo li'l coneix com Sürgün ("deportació" en tàrtar de Crimea i turc). Molts tàrtars de Crimea varen ser enviats principalment a la República Socialista Soviètica d'Uzbekistan. Els tàrtars crimeos també varen anar oficialment abolits com nació per Stalin.


La deportació va començar el 18 de maig de 1944 en totes les localitats habitades de la RSS de Crimea. Més de 32 000 efectius de la NKVD varen participar en l'acció. Es va deportar a 193 865 tàrtars de Crimea: d'ells, 151 136 a la RSS d'Uzbekistan, 8.597 a la República Socialista Soviètica Autònoma de Mari (hui Mari-El), 4.286 a la RSS de Kazakhstan, i el restant (29 486) a varis óblasts de la RSFS de Rússia.

Entre maig i novembre de 1944, 10 105 tàrtars de Crimea varen morir d'inanició en la RSS d'Uzbekistan (el 7 % dels deportats a dita república). Prop de 30 000 (el 20 %) varen morir en l'exili durant el següent any i mig, segons les senyes de la NKVD (el 46 % segons les senyes dels activistes tàrtars de Crimea).

Des de finals de la década de 1980, al voltant de 250 000 tàrtars de Crimea han retornat a la seua pàtria original en Crimea. Els activistes de Crimea reclamaven el reconeiximent del Sürgün com genocidi.[2] Despuix de la seua arribada, varen causar tensions persistents en els russos de la península sobre drets territorials.[3] També, la carència de vivendes adequades per als repatriats i el refús de la ciutadania ucraniana varen ser els problemes als que varen tindre que enfrontar-se al seu regrés.

En 2015, la Rada Suprema d'Ucrània va reconéixer la deportació dels tàrtars de Crimea com un acte de genocidi.[4]

Anys recents

[editar | editar còdic]

En temps més recents, ademés dels que viuen en la península de Crimea, existix una gran diàspora de tàrtars de Crimea en Turquia, Romania, Bulgària, Europa Occidental i Amèrica del Nort, aixina com chicotetes comunitats dels mateixos en Finlàndia, Lituània, Bielorússia i Polònia.

En l'actualitat hi ha més de 250 000 tàrtars de Crimea en la pròpia península i atres 250 000 en l'exili que permaneixen en Àsia Central (principalment en Uzbekistan). Es calcula que uns 5 000 000 de turcs són descendents dels tàrtars de Crimea que varen emigrar en els sigles XIX i XX. En la regió de Dobruja, en Romania i Bulgària, hi ha al voltant de 100 000 tàrtars de Crimea, 60 000 en el costat rumà i uns 40 000 en el búlgar.

Actualment, els tàrtars de Crimea estan representats pel Congrés del Poble Tàrtar de Crimea, que és membre fundador a la seua volta de l'Organisació de Nacions i Pobles No Representats (UNPO, per les seues sigles en anglés), creada en 1991.

D'acort en el cens de 2001, els tàrtars representen el 12 % de la població total.[5] En 2001 varen començar les primeres transmissions de televisió en tàrtar de Crimea. També posseïxen ràdios i periòdics.[6]

Anexió de Crimea a Rússia-present

[editar | editar còdic]
Vladímir Putin reunit en representants tàrtars de Crimea en maig de 2014.

Despuix de l'esclat de la crisis de Crimea de 2014, el president del Congrés del Poble Tàrtar de Crimea, Refat Chubárov, va expressar la seua preocupació de que els tàrtars de Crimea es vorien amenaçats com a conseqüència de la pren del poder per part dels russos. Va dir que Crimea era part d'Ucrània i va advertir sobre un colapse en el «orde mundial» si Rússia tenia èxit en la separació de Crimea d'Ucrània.[7] També va anunciar que els tàrtars de Crimea boicotejarien el referèndum sobre l'estatus polític de Crimea del 16 de març, ya que ho consideren illegítim.[8] Un portaveu del Congrés del Poble Tàrtar de Crimea ya havia afirmat que els tàrtars de Crimea no varen reconéixer l'independència de la República Autònoma de Crimea.[9] De totes formes, les boletas del referèndum varen incloure l'idioma tàrtar de Crimea en alfabet cirílico.[10]

Serguéi Aksiónov, primer ministre de Crimea, va afirmar el 10 de març que els preparatius per a l'unificació de la república autònoma en la Federació Russa estaven en marcha, en previsió del resultat del referèndum del 16 de març. Aksiónov es va comprometre a que hi haurà una presència significativa de tàrtars en el futur govern crimeo i que el seu idioma, el tàrtar de Crimea, també serà oficial.[11] El 12 de març, el president de la Duma d'Estat, Serguéi Naryshkin, va anunciar que refrendaran garanties per als tàrtars de Crimea si els habitants d'este territori decidixen incorporar-se a Rússia, establint l'estatus oficial del tàrtar de Crimea junt al rus i l'ucranià; la representació en els òrguens eixecutius i llegislatius de tots els nivells; i programes anuals d'assistència.[12] El 16 de març, entre un 40 i un 50 % dels tàrtars crimeos varen participar del referèndum, a on es va impondre l'opció de ser anexada a Rússia que es va completar el 18 de març.[13]


Els tàrtars de Crimea varen decidir el 29 de març en Bajchisarái crear una autonomia dins de la nova república russa. El Kurultái va aprovar una resolució sobre «la realisació del dret d'autodeterminació del poble tàrtar en el seu territori històric: Crimea per a crear una autonomia nacional i territorial per als tàrtars crimeos. L'assamblea popular també es va dirigir a l'ONU, el Consell d'Europa, l'Unió Europea, l'OSCE i l'Organisació de Cooperació Islàmica per a que recolzen l'aspiració del poble tàrtar de Crimea a l'autodeterminació.[14]

Cap a abril de 2014, el govern rus va ordenar la rehabilitació jurídica dels tàrtars de Crimea. En el marc del programa rus per al desenroll social i econòmic de Crimea i Sebastopol es va prevore assignar uns 183 millons de dólars fins a 2020 per a ajudar als tàrtars deportats en temps soviètics.[15] El 21 d'abril, el president rus, va aprovar iniciatives relacionades en el reconeiximent de la població tártara en Crimea, en un decret per a rehabilitar als tàrtars i atres minories de la península —armenis, grecs, búlgars i alemans— que varen ser reprimits durant l'estalinismo, en la década de 1940. El decret firmat va prevore mides de millora de la situació econòmica i social d'alguns territoris de la península, incloent programa de desenroll econòmic de Crimea per al periodo fins a l'any 2020, que preveent la «renaixença nacional, cultural i espiritual» de la minories ètniques de la península. També es va anunciar plans de crear vàries autonomies nacionals i culturals, posar en marcha l'ensenyança en les llengües nacionals i desenrollar diverses formes de societat civil.[16]

A principis del maig de 2014, Natalia Poklónskaya, fiscal general de Crimea, va irrompre i va amenaçar en prohibir i tancar el Congrés del Poble Tàrtar de Crimea, si l'organisació de l'ètnia tártara no deixava de tindre posició pro-ucraniana i en l'oposició a l'anexió de Crimea per part de Rússia.[17]


El 16 de maig, les autoritats de Crimea varen emetre una prohibició de les commemoracions anuals de l'aniversari de la deportació dels tàrtars de Crimea per Stalin en 1944, citant «la possibilitat de provocació per part dels extremistes» com una raó.[18] Finalment, la comunitat tátara va realisar manifestacions commemoratives el 18 de maig desafiant la prohibició.[19] En resposta, les autoritats varen volar helicòpters durant els mítins en un intent d'interrompre'ls.[20] També es varen reportar que funcionaris del Servici Federal de Seguritat de Rússia varen aplanar cases de tàrtars, en el pretext de «sospita d'activitat terrorista».[19]

En novembre de 2014, el Congrés del Poble Tàrtar de Crimea junt a 300 representants d'organisacions tártaras en Crimea, Turquia i Romania varen solicitar als governs de Rússia i de Turquia a declarar la península de Crimea com «un pont d'amistat entre Rússia i Turquia».[21]

Població

[editar | editar còdic]

En l'actualitat, els tàrtars de Crimea residixen en el sur d'Ucrània (principalment en Crimea, aixina com en les regions de Jersón i Zaporiyia —més de 250,000 segons el cens de 2001 i uns 300,000 segons estimacions de 2012—), en Turquia (entre 150,000 i 1 milló), Uzbekistan (uns 150,000), Romania (20,000 en 2011), Bulgària (aprox. 1,000 en 2011) i Polònia (aprox. 1,000).

Segons les organisacions locals tártaras, la diàspora en Turquia conta en centenars de mils de persones. No obstant, no existixen senyes exactes sobre el seu número total, ya que en Turquia no es publica informació sobre la composició ètnica de la població. S'estima que el número total de residents els antepassats dels quals varen emigrar de Crimea a Turquia en diferents periodos oscila entre 4 i 6 millons. No obstant, la majoria d'estes persones ya s'han assimilat i no es consideren tàrtars de Crimea, sino turcs en raïls crimeanas (o inclús han oblidat per complet el seu orige).


Cap a 2014 es reportaven entre 229 526[22][23] i 271 780 tàrtars de Crimea habitant en la República de Crimea;[24] i entre 2 814[22][23] i 5 556 tàrtars de Crimea en Sebastopol.[25]

En agost de 2015, les autoritats de Crimea varen informar que uns 450 tàrtars, més de la mitat dels que varen abandonar la República russa despuix del referèndum, varen retornar a les seues llars procedents d'Ucrània. Els varen retornar varen acodir al Consell de Ministres solicitant la nacionalitat russa i ocupació que no varen conseguir en emigrar a territori ucranià.[26]

Distribució històrica en Crimea

[editar | editar còdic]

Situació dels drets humans

[editar | editar còdic]

En abril de 2015, el Parlament d'Ucrània va solicitar a líders i institucions internacionals, com l'ONU i el Parlament Europeu, que condenen suposts actes d'acossament i discriminació cap als tàrtars de Crimea per part de Rússia. Entre tant, una delegació de Turquia va visitar Crimea per a analisar la situació dels tàrtars. Mehmet Uskul, cap de la delegació va afirmar que estava «tranquil». La delegació estava conformada per polítics retirats, científics i personalitats públiques turques.[27]

El 12 de maig de 2016, el Parlament Europeu va aprovar la Resolució sobre els tàrtars de Crimea (2016/2692(RSP)) en la que va condenar fermament la decisió del denominat Tribunal Suprem de Crimea de prohibir el Mejlís del Poble Tàrtar de Crimea i va demanar que fora revocada immediatament; va considerar que esta decisió constituïx una persecució sistemàtica i específica dels tàrtars de Crimea i que és una acció en motivacions polítiques que té per objecte seguir intimidant als representants llegítims de la comunitat tártara.[28]


Eixe mateix més, un portaveu del govern d'Alemània va denunciar que els drets dels tàrtars de Crimea estaven sent «violats freqüentment» per part del govern rus i va solicitar defendre la cultura dels tàrtars. El govern alemà va reportar la detenció de líders tàrtars i el tancament del canal de televisió tàrtar de Crimea, la cadena ATR. Dita cadena va cessar les seues transmissions l'1 d'abril de 2015, degut a que operava en llicència ucraniana i les autoritats crimeas exigien una llicència russa.[29] El govern de Turquia va reaccionar ràpidament a la cessació de la cadena i va intercedir davant el govern rus.[30]

El 22 de decembre de 2018 l'Assamblea General de les Nacions Unides va aprovar la Resolució 73/263 titulada Situació dels drets humans en la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastopol (Ucrània) en la que "condena les violacions, els abusos i les mides i pràctiques discriminatòries de les autoritats d'ocupació russes contra els residents de la Crimea temporalment ocupada, inclosos els tàrtars de Crimea, aixina com els ucranians i les persones pertanyents a atres grups ètnics i religiosos". [31]

Política

[editar | editar còdic]

Case Qırımoğlu

[editar | editar còdic]
Archiu:Mustafa Dzhemilev Verkhovna Rada.jpg
Mustafa Abdülcemil Qırımoğlu en el Parlament Ucranià en març de 2014.

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Obertura

[editar | editar còdic]
Archiu:Amet-khan Sultan.jpg
el Parlament va rebatejar al Aeroport Internacional de Simferópol en el nom d'Amet-Jan Sultà (en la foto), pilot militar tàrtar i héroe de la Segona Guerra Mundial.[32].

Cap al 2015, en les escoles i coleges ya es podia elegir l'idioma per a l'educació, incloent el tàrtar. Ademés la televisió i la ràdio estatal de la República conten en una versió en tàrtar. El govern de Crimea reportava que casi tots els habitants tàrtars de la península varen rebre la ciutadania russa i que contaven en àmplia participació en els òrguens locals de poder.[15]

Per als actes del 71° aniversari de la deportació dels tàrtars de Crimea, el 18 de maig, les organisacions de tàrtars de Crimea es varen llimitar a actes fúnebres i oracions, en lloc de realisar el tradicional mítin.[32]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «4 роки тому Верховна Рада ухвалила Закон України «Про корінні народи України»» (en uk). Меджліс. Consultat el 2026-04-13.
  2. ↑ "Crimean Tatars Call On Kyiv To Restore Their Rights"
    • Archivat el 16 de juny de 2008 archivat en Wayback Machine., en Ràdio Free Europe/Ràdio Liberty, 12 de decembre de 2005. Consultat el 29/12/2007.
  3. ↑ «What is baix dangerous about Crimea?». BBC. Consultat el 4 de març de 2014.
  4. ↑ ПОСТАНОВА Верховної Ради України. Про визнання геноциду кримськотатарського народу. 12.11.2015 - Resolució de la Rada Suprema Sobre el reconeiximent del genocidi del poble dels tàrtars de Crimea. 12.11.2015
  5. ↑ Brad Cook. «[1]», Bloomberg. Consultat el 3 de març de 2014 (en anglés).
  6. ↑ Regions and territories: Crimea. BBC News
  7. ↑ «Chubarov: Russian invasion of Crimea is threat to world peace, security». Kyiv Post. Consultat el 2 de març de 2014.
  8. ↑ «Crimean Tatar Leader Tells People To Stay At Home, Avoid Confrontations». Ràdio Free Europe. Consultat el 6 de març de 2014.
  9. ↑ «Лидер крымских татар призвал к бойкоту референдума» (en rus). Grani.ru.. Consultat el 12 de març de 2014.
  10. ↑ «Бюллетени всекрымского референдума напечатают на трех языках» (en rus). Kianews.
  11. ↑ «a-la-anexion-de-crimea-a-rusia-ya-estan-en-marcha.html Els preparatius per a l'anexió de Crimea a Rússia "ya estan en marcha"». La Vanguardia. Consultat el 10 de març de 2014.
  12. ↑ «El Parlament rus recolzarà garanties per als tàrtars de Crimea despuix de l'adheriment». RIA Novosti. Consultat el 14 de març de 2014.
  13. ↑ «Reconte parcial del referend en Crimea: el 95,5% recolza l'adheriment a Rússia». RT en espanyol. Consultat el 16 de març de 2014.
  14. ↑ «Tàrtars en Crimea anuncien "el començ del procés per a la creació d'una autonomia territorial i nacional"». NTN24. Archivat des d'el original, el 30 de març de 2014. Consultat el 30 de març de 2014.
  15. ↑ 15,0 15,1 «El líder de Crimea destaca els alvanços en els drets dels tàrtars». Sputnik Món.
  16. ↑ «Lavrov acusa a les autoritats ucranias de violar els acorts de Ginebra». El País. Consultat el 21 d'abril de 2014.
  17. ↑ «Fiscal de Crimea ha amenaçat en tancar el Congrés del Poble Tàrtar de Crimea» (en ucranià). tsn.ua. Consultat el 11 de juny de 2015.
  18. ↑ «В канун 70-й годовщины депортации на полуострове отменены все массовые мероприятия» (en rus). Газета.Ru.
  19. ↑ 19,0 19,1 «Crimean Tatars commemorate Soviet deportation despite ban». Reuters. Archivat des d'el original, el 10 de novembre de 2014. Consultat el 5 d'agost de 2015.
  20. ↑ «Crimea helicopters try to disrupt Tatar rallies». BBC.
  21. ↑ «Tàrtars de Crimea volen que la península siga "pont d'amistat" entre Rússia i Turquia». Sputnik Món.
  22. ↑ 22,0 22,1 Росстат: большинство крымчан считают себя русскими
  23. ↑ 23,0 23,1 Материалы заседания круглого стола, посвященного предварительным итогам Переписи населения в Крымском федеральном округе по национальному составу, родному языку и гражданству // Перепись населения в Крымском федеральном округе
  24. ↑ Суммарно крымские татары и татары (учитывая, что численность записанных как "татары" (включая тех, родной язык которых крымскотатарский) выросла в регионе за 2001-2014 годы с 11090 до 42254 чел.); см.: МК.RU: Об итогах переписи в Крыму
  25. ↑ Суммарно крымские татары и татары (учитывая, что численность записанных как "татары" (включая тех, родной язык которых крымскотатарский) выросла в регионе за 2001-2014 годы с 2512 до 2742 чел.); см.: МК.RU: Об итогах переписи в Крыму
  26. ↑ «Retornen a Crimea més de la mitat dels tàrtars que varen abandonar la península». Sputnik Món.
  27. ↑ «Delegat turc, "tranquil" despuix de comprovar la situació de tàrtars en Crimea». Sputnik Món.
  28. ↑ Resolució del Parlament Europeu, de 12 de maig de 2016, sobre els tàrtars de Crimea (2016/2692(RSP))
  29. ↑ «Els drets dels tàrtars crimeos són violats, diu portaveu del Govern alemà». Sputnik Món.
  30. ↑ «Putin i Erdogan tracten la cessació d'emissions d'una cadena de TV tártara en Crimea». Sputnik Món.
  31. ↑ Resolució 73/263 de l'Assamblea General de la ONU. Situació dels drets humans en la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastopol (Ucrània). 22 de decembre de 2018
  32. ↑ 32,0 32,1 «Diputat tacha de provocació la declaració de Kiev sobre els tàrtars de Crimea». Sputnik Món.

Bibliografia relacionada

[editar | editar còdic]
  • Тотальные депортации крымских татар и других народов Крыма (весна–лето 1944) - Documents de les autoritats soviètiques per a la deportació total de tàrtars i atres pobles de Crimea (primavera-estiu de 1944). Archiu de l'acadèmic Aleksandr Yákovlev. (en rus)
  • Campana (Aurélie), Dufaud (Grégory) and Tournon (Sophie) (ed.), Els Déportations en héritage. Els peuples réprimés du Caucase et de Crimée, hier et aujourd'hui, Rennes: Presses universitaires de Rennes, 2009.
  • Conquest, Robert. 1970. The Nation Killers: The Soviet Deportation of Nationalities (London: Macmillan). (ISBN 0-333-10575-3)
  • Fisher, Alan W. 1978. The Crimean Tatars. Stanford, CA: Hoover Institution Press. (ISBN 0-8179-6661-7)
  • Fisher, Alan W. 1998. Between Russians, Ottomans and Turks: Crimea and Crimean Tatars (Istanbul: Isis Press, 1998). (ISBN 975-428-126-2)

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tàrtars_de_Crimea&oldid=810141»