Sarmatismo
.jpg){kind=link}
Sarmatismo (també sarmatianismo) és el terme usat per a referir-se al estil de vida, cultura i ideologia de la szlachta (noblea) de la Mancomunidad de Polònia-Lituània des de el XV fins a el XVIII. Unit al concepte de "Llibertat Dorada" va formar un aspecte essencial de la cultura de la Mancomunidad. El seu fonament era la creència de que els nobles polacs descendien dels antics sármatas.[1][2] A lo llarc dels sigles posteriors s'ha commemorat el concepte en la mateixa mida en que ha segut durament criticat.
La lliteratura polaca es va fer eco del terme i la cultura associada sobretot durant el XV, com per eixemple en les memòries de Jan Chryzostom Pasek[3] o els poemes de Waclaw Potocki. Els sarmatistas polacs pugnaven pel reconeiximent de la seua condició de cavallers, per l'igualtat entre tots ells ("Llibertat Dorada") i per demostrar invencibilitat davant atres pobles.[4] El sarmatisme glorificaba les victòries passades de l'eixèrcit polac i exigia que els nobles polacs continuaren acreixent eixa tradició. La noblea polaca solia vestir un llarc abric ribeteado de pell cridat żupan, botes de canya alta, i portava un sabre cridat szabla. Els bigots també eren populars aixina com diversos tipos de plomes per a decorar el tocat dels hòmens. Un element inseparable de la seua vestimenta durant les celebracions era el sabre cridat karabela.
Sarmatia o Sarmacia (en polac Sarmacja) va ser un nom poètic i semilegendario per a Polònia que va estar en voga durant el XVIII, i que feya referència a qualitats associades als ciutadans ilustrats de l'extensa Mancomunidad de Polònia-Lituània i el sarmatisme permeó en gran medida la cultura, l'estil de vida i l'ideologia de la seua noblea, ademés de ser particular en la seua mescla cultural única de tradicions orientals, occidentals i natives. El sarmatisme també va influir notablement en la noblea d'atres estats contemporàneus: Ucrània, Moldàvia, Transilvania, el Despotado de Sèrbia, la Croàcia i la Hongria dels Habsburgo, Valaquia i Moscovia. Molt criticat durant l'Ilustració polaca, les generacions que varen fer seu el Romanticisme en Polònia es varen donar a la tasca de rehabilitar-ho. Despuix de sobreviure al realisme lliterari del periodo "positiviste" polac, el sarmatisme va gojar d'una tornada triumfal en la publicació i popularitat de La Trilogia d'Henryk Sienkiewicz, primer guardonat polac en el Nobel de lliteratura (1905).
Orige medieval i relació en el història antiga
[editar | editar còdic]El primer en usar el terme sarmatismo va ser Jan Długosz en les seues obres de el XV sobre el història de Polònia.[5] Długosz també va ser el responsable d'enllaçar als sármatas en la prehistòria de Polònia i esta idea va ser represa per atres cronistes i historiadors com Marcin Bielski, Marcin Kromer i Maciej Miechowita.[5] El Tractatus de Duabus Sarmatiis (Tractat sobre les dos Sarmacias) de Miechowita va tindre àmplia repercussió i durant algun temps es va convertir en una dels obres de referència i de consulta obligada en la Mancomunidad de Polònia-Lituània.[5]
Els suposts antepassats de la szlachta, els sármatas, eren un confederació de tribus principalment iranias que vivien al nort del Mar Negra. Heródoto va escriure en el V que estes tribus descendien dels escitas i de les amazones. Els godos i atres pobles es varen mesclar en els sármatas en el II i varen poder haver tingut vínculs directes en Polònia, encara que no és una qüestió fàcil de dilucidar.[6] La llegenda va arraïlar i va evolucionar fins que la majoria dels membres de la Mancomunidad i molts en l'exterior varen creure que bona part dels nobles polacs eren d'algun modo descendents dels sármatas (també coneguts com saurómatas).[5] Una atra tradició suponia que els mateixos sármatas eren descendents de Jafet, fill de Noé.[7]
Alguns simpatisants del sarmatisme plantejaven que, com a membres de la noblea polaca medieval, eren descendents de l'antic poble sármata. Segons esta idea els seus antepassats haurien conquistat i somés als eslaus natius i, com els búlgars en Bulgària o els francs germànics que varen conquistar la Galia (França), al final varen adoptar el llenguage local. Dita noblea va aplegar a creure que pertanyien, a lo manco figuradament, a un poble diferent (encara que remotament en el temps) al dels eslaus als que governaven. Este punt de vista no tenia orige, a lo manco per complet, en consideracions provincianas o ignorants: certs mapes de l'Imperi Romà, confeccionats durant la Renaixença, duyen escrit el nom de Sarmatia sobre la majoria del territori de la Mancomunidad de Polònia-Lituània, alguna cosa que justificava l'interés en les "raïls sármatas".[8]
Sigles despuix, els investigadors moderns varen trobar proves que demostraven que els alanos, un poble sármata parlant d'una llengua irania, sí varen invadir territoris de tribus eslaves en Europa Oriental abans de el VI i que, segons Sulimirski, "els sármatas evidentment varen formar la classe dirigent de la zona, que es va anar eslavizando gradualment".[9] La seua conexió política directa en Polònia és, no obstant, més incerta.[10] En la seua publicació de 1970, The Sarmatians (part de la série "Ancient Peoples and Plaus"), Tadeuz Sulimirski (1898-1983), un historiador polac-britànic, arqueòlec i investigador dels antics sármatas, analisa les abundants proves de la presència sármata en Europa Oriental, per eixemple la troballa de diversos objectes funeraris com a ceràmica, armes i joyeria. Atres possibles influències socials i etnològiques en la szlachta polaca podrien incloure el heràldica d'inspiració tamga, l'organisació social, pràctiques militars i tradicions d'enterrament.[11]
Cultura i comportament
[editar | editar còdic]Les creències i costums sarmatistas es varen convertir en una part important de la cultura szlachta, influint en tots els aspectes de la seua vida. El sarmatisme glorificaba l'igualtat entre tota la szlachta i valorava en gran mida el seu estil de vida i les seues tradicions que incloïen montar a cavall, la vida rural en el camp, la pau i un relatiu pacifisme.[12] També va posar de moda capciones i estils orientals, casi asiàtics, elements com el żupan, el kontusz, la sukmana, el pas kontuszowy, la delia, i el szabla. D'esta manera servia per a integrar a la noblea multiétnica en crear un sentit d'unitat i orgull casi nacionaliste entre la Llibertat Dorada política de la szlachta. També permetia distinguir a la szlachta polaca de la noblea occidental, a els qui la szlachta denominava pludracy en referència a les seues calces, una penyora de vestir no usada per la szlachta pero popular entre els europeus occidentals.
Els sarmatistas valoraven molt els llaços familiars i socials. Es tractava a les dònes en honor i galantería i les conversacions eren una de les seues ocupacions preferides. Els invitats eren sempre benvinguts: familiars, amics, inclús estranys, sobretot si venien de l'estranger. Molts nobles parlaven llatí. S'organisaven en freqüència luxosos convits a on es bevia alcohol en grans cantitats, una de les raons de que les disputes i baralles entre hòmens foren habituals durant estes celebracions, ademés d'assunts de honor, un aspecte de vital importància. Els balls més populars durant dites festes eren la polonesa, la mazurka i l'oberek. Els hòmens vivien més que les dònes i també es casaven més vesprada; els seus matrimonis es descrivien com 'una profunda amistat'. Els hòmens solien viajar en freqüència als Sejms, Sejmiki, indulgències, tribunals o actes populars, mentres les dònes permaneixien en la llar i cuidaven de la propietat, el ganado i els chiquets. Els naiximent eren numerosos pero la mortalitat infantil era alta i molts morien abans d'alcançar la madurea. Chiquets i chiquetes es criaven per separat, en companyia de hòmens o de dònes. Els pleits, inclús en assunts relativament irrellevants, eren comuns, pero en la majoria dels casos s'alcançaven compromisos.
Les cerimònies funeràries en la Polònia sarmatista eren molt elaborades, en algunes característiques particulars que les diferenciaven de les d'atres parts d'Europa. Eren actes planejats meticulosament, plens de pompa i esplendor. En el periodo entre la mort del noble i el seu funeral es portaven a terme complexos preparatius que ampraven a un gran número d'artesans, arquitectes, decoradores, sirvientes i cuiners; tan elaborats eren que a voltes passaven mesos fins que tots els preparatius estaven complets. Abans del sepeli, l'ataüt, en el cadàver en el seu interior, es colocava en l'interior d'una iglésia en mig de la complexa arquitectura del castrum doloris ("castell del duel"). Als costats del fèretre es colocaven escuts heràldics i un full d'estany en un epitafi complia el paper adicional de proporcionar informació sobre el finat. Una processó que acabava el seu recorregut en el temple precedia les celebracions religioses. Esta estava encapçalada per un home a cavall que interpretava el paper del noble fallit i vestia la seua armadura. Este home entrava en el temple i es baixava del cavall provocant una gran tamborinada, mostrant d'esta manera el triumfo de la mort sobre el poder terrenal i el valor caballeresco. Algunes d'estes cerimònies duraven fins a quatre dies i terminaven en un velatori que tenia poc que vore en la serietat de la situació i que es convertien en facilitat en lo que eren simple i llanament chales. En ocasions partides sanceres de membres de l'iglésia prenien part en el sepeli: en el XVIII 10 bisbes, 60 canonges i 1705 sacerdots varen participar en el funeral d'un noble polac.
Alguns dels nobles polacs varen creure erròneament que els seus suposts antepassats sármatas eren un poble túrquico i d'acort a esta creència veen els seus enemics tàrtars de Turquia i Crimea com els seus iguals, encara que impossibles de redimir ya que no eren cristians. Molts sarmatistas creïen que els eslaus a els qui governaven, ya anaren catòlics polacohablantes o ortodoxos rutenohablantes, eren gents atrassades. Esta ideologia va dur als seguidors polacs del sarmatisme a profunts desacorts en els posteriors russos paneslavistas.[13] Els eixèrcits de la Mancomunidad d'este periodo estaven molt a sovint en guerra en l'Imperi Otomà i copiaven en rapidea qualsevol alvanç militar del que feren gala els seus enemics. Ademés d'açò, l'art i el mobiliari dels perses i dels chinencs aixina com el dels otomans varen ser molt admirats i solicitats durant el periodo barroc en Polònia.[14]
D'acort en el punt de vista dels seus suposts orígens túrquicos,[13] la vestimenta sarmatista es va alluntar de la que duyen els nobles d'atres països europeus, i les seues raïls es troben en Oriente. Eren penyores llargues, senyorials, ostentosas i colorides. Un dels seus elements més característics era el kontusz, que es duya acompanyat per la faixa kontusz. Davall s'usava el żupan i sobre el żupan anava la delia. Les penyores de les famílies més poderoses eren carmesí i escarlata. El szarawary era la penyora més habitual per a la part inferior del cos i el calpac, decorat en plomes de garza, es duya en el cap. A pesar de tot la moda francesa també va contribuir a l'estil sarmatista del vestuari polac.[15]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tadeusz Sulimirski, The Sarmatians (New York: Praeger Publishers 1970), pag. 167. (en anglés)
- ↑ P. M. Barford, The Early Slavs (Ithaca: Cornell University 2001), pag. 28. (en anglés)
- ↑ Pamiętniki Jana Chryzostoma Paska [1690] (Poznan 1836), traduït a l'anglés per C. S. Leach com Memoirs of the Polish Baroque. The Writings of Jan Chryzostom Pasek (Universitat de Califòrnia 1976). (en anglés)
- ↑ Simon Schama, Landscape and Memory Vintage, New York, 1995:38. (en anglés)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Andrzej Wasko, Sarmatism or the Enlightenment: The Dilemma of Polish Culture, Sarmatian Review XVII.2. (en anglés)
- ↑ T. Sulimirski, The Sarmatians' (New York: Praeger 1970), pp. 166–167, 194, 196. (en anglés)
- ↑ Colin Kidd, British Identities before Nationalism; Ethnicity and Nationhood in the Atlantic World, 1600–1800, Cambridge University Press, 1999, p. 29 (en anglés)
- ↑ Iwo Cyprian Pogonowski, Poland. An illustrated history (New York: Hippocrene 2003), p. 73. (en anglés)
- ↑ T. Sulimirski, The Sarmatians (1970), pag. 26, 196. Sulimirski (pags. 196n11, 212), notes a peu de pàgina de G. Vernadsky i uns atres. (en anglés)
- ↑ Cf., George Vernadsky, Ancient Russia (New Haven: Yale University 1943), pp. 78–90, 129–137. "Els alanos es varen establir profundament en Rússia i varen començar a cooperar directemante en els natius, especialment en els eslaus, més que qualsevol atra tribu migratòria. Per lo que sabem, va anar gràcies als clans alanos que les tribus eslaves dels abans varen aplegar a organisar-se." Vernadsky (1943), p. 135. (en anglés)
- ↑ T. Sulimirski, The Sarmatians (1970), pp. 151-155 (Tamgas);pp. 166–167 (ceràmica, puntes de llança, atres objectes funeraris; heràldica d'inspiració tamga), pp. 194–196 (joyeria, autoritat tribal). (en anglés)
- ↑ En la Mancomunidad de Polònia-Lituània, a on el Sejm es va opondre a la majoria de les propostes de guerra de la realea i les va vetar; alguns eixemples i comentaris poden vore's en Frost, Robert I. (2000). The northern wars: war, state and society in northeastern Europe, 1558–1721 (en anglés), Harlow, England; New York: Longman's.. Especialment en les pàgines 9–11, 114, 181, 323. Vore també Teoria de la pau democràtica.
- ↑ 13,0 13,1 Donen D.Y. Shapira. (2009) "Turkism", Polish Sarmatism and Jewish Szlachta Some reflections on a cultural context of the Polish-Lithuanian Karaites [1] archivat en Wayback Machine. Karadeniz Arastirmalari pp. 29–43 (en anglés)
- ↑ Adam Zamoyski, The Polish Way (New York: Hippocrene 1987), pp. 163–164 (frontera de la Mar Negra), p. 187 (Segon lloc de Viena de 1683), p. 196 (armes, tàctiques, iconografia); p. 198 (art en el Barroc). (en anglés)
- ↑ C. S. Leach, "Introduction" en xliii–xliv, de Memoirs of the Polish Baroque (Berkeley: Universitat de Califòrnia 1976). (en anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sarmatismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.