Tarikh al-fattash
El Tarikh al-fattash és una crònica d'Àfrica Occidental escrita en àrap en la segona mitat de el XVII. Proporciona un relat del Imperi songhai del regnat de Sonni Alí (governat 1464-1492) fins a 1599 en algunes referències als acontenyiments en el sigle següent. La crònica també menciona l'anterior Imperi de Mali. Els erudits francesos Octave Houdas i Maurice Delafosse varen publicar una edició crítica en 1913.[1] S'ha argumentat que esta edició combina el text d'un primer manuscrit incomplet en el d'una falsificació reescrita produïda a principis de el XIX. El Tarij es creïa originalment haver segut escrit per Mahmud Kati pero açò ha segut qüestionat i ara es creu que Ibn al-Mukhtar, un net de Mahmud Kati, va anar l'autor.
Descobriment
[editar | editar còdic]Durant la seua visita a Tombuctú en 1895, el periodiste francés Félix Dubois es va enterar de l'existència de la crònica pero no va poder obtindre una còpia.[2] La majoria de les còpies del manuscrit havien segut destruïdes a principis de el XIX per orde del líder dels fulani Seku Amadu,[3] pero en 1911 es va trobar un manuscrit antic en Tombuctú al que li faltaven algunes de les pàgines inicials. Es va fer una còpia i es va enviar a la Biblioteca Nacional de França (MS N ° 6651).[4][5] La versió original de Tombuctú es designa com a «Manuscrit A» mentres que la còpia és «Manuscrit B». Un any despuix, es va trobar un manuscrit aparentment complet en Kayes. Una còpia d'este manuscrit, que inclou el nom d'un autor, Mahmud Kati, es designa com el «Manuscrit C». Ademés del capítul inicial, el Manuscrit C conté vàries adició i eliminacions en comparació al Manuscrit A.[6]
En acabant de que Octave Houdas i Maurice Delafosse completaren una traducció del Tarikh al-fattash, varen rebre un atre manuscrit que havia segut adquirit pel viager francés Albert Bonnel de Mézières en Tombuctú en setembre de 1913.[7] El prefacio d'este document anònim de 24 pàgines anunciava que va ser escrit a petició de Askiya Darwud b. Harun. Se sap que va regnar en Tombuctú entre 1657 i 1669. El text del manuscrit està estretament relacionat en el Tarikh al-fattash, i presenta material en un orde similar. Inclou una introducció que diferix de la del Manuscrit C, seguida de text que és idèntic al Manuscrit A o és una versió abreviada de la que figura en el Manuscrit A, faltant molts dels detalls.[8]
En 1913 Houdas i Delafosse varen publicar una edició crítica del text àrap del Tarikh al-fattash junt en una traducció al francés. En el volum que conté la traducció al francés varen incloure, com a «Apèndix 2», una traducció al francés de les porcions úniques del manuscrit de 24 pàgines. No obstant, el text àrap corresponent no es va incloure en el volum que conté el text àrap dels atres manuscrits.[9]
Dificultats en el text
[editar | editar còdic]Hi ha alguns problemes obvis en el text publicat per Houdas i Delafosse. L'informació biogràfica de Mahmud Kati (en Manuscrit C solament) sugerix que va nàixer en 1468, mentres que l'atra important crònica de el XVII, el Tarikh al-Suen, dona l'any de la seua mort —o d'algú en el mateix nom— com 1593, açò correspondria a una edat de 125 anys.[10] Ademés, hi ha profecies fetes en el capítul inicial (Manuscrit C solament) sobre l'arribada de l'últim dels dotze califes predit per Mahoma. Ell serà Ahmad de la tribu Sangare (Fulani) en Massina. Seku Amadu pertanyia a esta tribu i aixina es va complir la profecia.[11]
En 1971, l'historiador Nehemia Levtzion va publicar un artícul en el que argumentava que el Manuscrit C era una falsificació produïda durant el temps de Seku Amadu en el primer quarto de el XIX. Va sugerir que el verdader autor del manuscrit (Manuscrit A) era Ibn al-Mukhtar, un net de Mahmud Kati i que la crònica provablement va ser escrita poc despuix de 1664.[12]
Levtzion també va sugerir que el text inclós com a Apèndix 2 de la traducció francesa podria correspondre a una versió anterior del Manuscrit A, ans que el manuscrit fora expandit per membres de la família Kati. Llamentablement, l'estudi modern del Tarikh al-fattash es veu obstaculisat per la desaparició del manuscrit àrap corresponent a l'Apèndix 2 de la traducció francesa.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1913) Tarikh el-fettach, Pariu: Ernest Leroux, pp. XX-363.
- ↑ Dubois 1896, p. 302. Dubois gave the title as Fatassi.
- ↑ In en francés: Peul; en idioma fulani: Pullo
- ↑ «Arabe 6651. Taʾrīḫ al-fattāš». Bibliothèque nationale de France.
- ↑ «Arabe 6651: Taʾrīḫ al-fattāš fī aḫbār al-buldān wa-al-ğuyūš wa-akābir al-nās».Gallica.
- ↑ Houdas & Delafosse 1913, pàg. vii-xi Vol. 2;Levtzion 1971
- ↑ Houdas y Delafosse, 1913, p. 326.
- ↑ Levtzion, 1971, p. 580.
- ↑ Houdas y Delafosse, 1913.
- ↑ Houdas y Delafosse, 1913, pp. xvii-xviii.
- ↑ Houdas y Delafosse, 1913, p. 18.
- ↑ Levtzion, 1971.
- ↑ Levtzion, 1971, pp. 580-582.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tarikh al-fattash» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.