Anar al contingut

Tayín

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tayín

Plantilla:Redirect

Tayín de verdures servit en un restaurant.
Cocció en tayines en els carrers de Marrakech.

El tayín o tajín[1] (en bereber ⵟⴰⵊⵉⵏ ṭajin, en àrap طاجين, transcrito freqüentment tajine, seguint l'ortografia del francés) és un plat tradicional de la gastronomia magrebí de tipo guisat d'orige bereber que du el nom del gorc de fanc en la que es cuina.

El tayín pot ser de moltes classes. Pot ser de peix, de carn picada o kefta, de pollet o de tonyina.

Característiques

[editar | editar còdic]

Este recipient és un plat de gran diàmetro i, generalment, de poc fondo, fet de fanc cuit i barnizado i dotat d'una característica tapa cònica. Esta tapa manté la calor i el vapor durant i despuix de la cocció, que es condensa en la part superior de la mateixa i torna a caure sobre els aliments, evitant que es resequen mentres es cuinen.

Elaboració

[editar | editar còdic]

Els aliments es frigen primer i després es cuinen estofats a fòc molt llent. Els tayines més habituals, o canònics, són els que a continuació es detallen, pero existixen gran cantitat de variants. Els ingredients i el modo de preparació són habituals de lo que es denomina Marroc.

Els plats es poden condimentar en una àmplia varietat d'ingredients salats o dolços, mel, frutes, fruts secs i espècies. Estes espècies, ademés de les habituals en la cuina marroquina, solen incloure la mescla que es coneix com ras al hanut, que s'elabora segons una àmplia varietat de receptes.

Vore també

[editar | editar còdic]