Teletanque
Els teletanques varen ser una série de tancs no tripulats radiocontrolados a distància, produïts en l'Unió Soviètica en la década de 1930 i inicis de la década de 1940.[1] Varen ser amprats en combat per primera volta en la Guerra d'Hivern, a l'inici de la Segona Guerra Mundial. Un teletanque és radiocontrolado des d'un tanc de control a una distància de 500 a 1500 m, abdós formant un grup telemecánico. Ademés de la Guerra d'Hivern, l'Eixèrcit Rojo va desplegar per lo manco dos batallons de teletanques a l'inici de la Gran Guerra Pàtria.[1]
Dissenye
[editar | editar còdic]Els teletanques estaven equipats en una ametralladora DT, lanzallamas, generadors de fum,[1] i a voltes en una bomba de temps especial d'entre 200 a 700 kg en una caixa blindada, que era soltada pel tanc prop de les fortificacions enemigues, destruint búnkeres fins a quatre nivells baix terra.cita requerida També varen ser dissenyats per a poder amprar armes químiques, pero no varen aplegar a entrar en combat. Cada teletanque, segons el seu model, podia reconéixer de 16 a 24 comandos transmesos per mig de radi en dos freqüències possibles per a evitar interferències i interceptació. Els teletanques es varen construir a partir dels tancs T-18, T-26, T-38, BT-5 i BT-7.
El tanc de control (a on anaven el transmissor de radiocontrol i l'operador) amprava les tàctiques estàndar de mantindre's lo més llunt possible mentres el teletanque (TT) s'aproximava a l'enemic.[1] El tanc de control podia oferir fòc de respal, ademés de protegir a l'operador del radiocontrol. Si l'enemic conseguia capturar al teletanque, la tripulació del tanc de control devia destruir-ho en el seu canó principal. Quan no estava en combat, el teletanque era manejat de forma convencional.
Ademés de teletanques, l'Eixèrcit Rojo també tenia cúteres i aeronaus a control remot.[2][3]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Alexander Lychagin. «What is Teletank?» (en anglés) (pàgina traduïda per Google). Odint Soviet news. Consultat el 1 d'agost de 2010.
- ↑ Alexey Isaev. 1942, Battle of Kharkov. Interview for Tire of Moscow radi station - (Russian with lots of cookies)
- ↑ https://pvo.guns.ru/book/vniirt/index.htm#_Toc122708803 (Google cache: [1]) Short essays on history of VNIIRT: development of telemechanical cúters (Russian)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teletanque» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.