Anar al contingut

Temple de Atenea (Priene)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Temple de Atenea (Priene)

El Temple de Atenea va ser un antic temple grec dedicat a Atenea Polias en Priene, en Àsia Menor, en l'actual Turquia. El temple es va construir entre els periodos clàssic i helenístico, en estil jónico, del que es considerava un model.[1][2][3][4]

Història

[editar | editar còdic]

El temple dedicat a Atenea Polias, protectora de la ciutat, era el temple principal de Priene. La seua construcció es va iniciar a finals del periodo clàssic, potser cap al 340 a .C. Se sap en certea que el temple estava en construcció com molt vesprada en la segona mitat de l'any 330 a. C., ya que una inscripció trobada en el temple indica que Alejandro Magne va dedicar el temple a Atenea, lo que data de la seua visita a la ciutat en l'any 334 a. C.. No obstant, la data de la pròpia inscripció és discutida. A lo manco l'extrem oriental del temple estava fins a cert punt terminat.[1][2] L'arquitecte del temple va ser Piteo, que també va dissenyar el Mausoleu de Halicarnaso. Segons Vitruvio, Piteos va escriure un tractat sobre les dimensions del seu temple.[1][2][5][6]

El temple es va terminar de construir en el periodo helenístico, pero es desconeix la data exacta. És possible que es terminara en la década de 200 a. C. o al voltant de 150 a. C. A lo manco, l'image de cult de Atenea del temple no es va colocar en el seu lloc fins a al voltant del 158-156 a. C. En el periodo romà, despuix del 27 a. C., es va tornar a dedicar no solament a Atenea, sino també a l'emperador Augusto, i va tornar a rebre una atenció renovada. En eixa época, el temple va poder haver sofrit algunes modificacions, i la zona del santuari va rebre nous edificis. El temple va seguir sent un important lloc de cult durant tot el periodo imperial. En el periodo bizantí es va utilisar com a iglésia.[1][2][7]

Descobriment

[editar | editar còdic]

El primer registre d'un descobriment modern correspon a la visita a Grècia de Jacob Spon i George Wheler en 1675-1676.[8] El següent registre d'este lloc data de 1764-1765, quan Richard Chandler va realisar la seua expedició a Àsia Menor, finançada per la Societat de Diletantes.[8] El temple va ser inspeccionat i dibuixat per segona volta en l'expedició de la Societat de 1811-1812,[8] i en la tercera, de 1868-1869, Richard Pullan va excavar i va examinar el temple i la ciutat de forma més exhaustiva.[9] També va dur alguns de les troballes al Museu Britànic.[9] Açò va salvar algunes pedres del temple de ser saquejades posteriorment pels parracs locals en 1870.[10] Des de llavors, arqueòlecs alemans han realisat excavacions,[9] sent les més significatius els estudis de 1895-1899 realisats per Theodor Wiegand i Hans Schrader.[9] Com a resultat, part del material d'excavació és conservat en el Museu de Pérgamo de Berlín.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Priene, Temple of Athena (Building)» (en en). Perseus. Consultat el 2024-07-04.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 (1976).The Princeton Encyclopedia of Classical Sites.Princeton University Press.Consultat el 2024-07-04.
  3. (1854).Dictionary of Greek and Roman Geography.Little, Brown and Company.Consultat el 2024-07-04.
  4. «Priene (Ionia) 118 Gullubahce - Πριήνη» (en en). ToposText. Consultat el 2024-07-04.
  5. «The Athena Temple» (en en). Priene.net. Archivat des d'el original, el 2021-05-14. Consultat el 2024-07-04.
  6. Vitruvio: De architectura 1.1.12. 7. praef. 12.
  7. Pausanias: Descripció de Grècia 7.5.3; Polibio: Històries 33.12; Plinio el Vell: Història natural 5.31.
  8. 8,0 8,1 8,2 Ian Jenkins. Greek Architecture and Its Sculpture. Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 2006. p. 237.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Jenkins, Its Sculpture, 238.
  10. Kleopatra, Priene, 108.


Referències

[editar | editar còdic]