Anar al contingut

Temps de concentració

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El temps de concentració tc d'una determinada conca hidrogràfica és el temps necessari per a que el cabal eixint s'estabilise, quan ocórrega una precipitació en intensitat constant sobre tota la conca.[1]

Simbologia

[editar | editar còdic]
Simbologia
Símbol Nom Unitat
___MATH_0___ Coeficient
___MATH_1___ Coeficient de retardo en funció del tipo de superfície (vore taula)
___MATH_2___ Intensitat de la precipitació mm / h
___MATH_3___ Coeficient de escurrimiento (vore taula de valors numèrics més avall)
___MATH_4___ Llongitut del caixer principal m
___MATH_5___ Pendent mija de la superfície
___MATH_6___ Temps de concentració min

Descripció

[editar | editar còdic]

Per a àrees menudes, sense ret hidrogràfica definida, en les quals el escurrimiento és laminar en la superfície, Izzard[2] va deduir la següent expressió per a determinar el temps de concentració (___MATH_7___):

___MATH_8___

___MATH_9___

Taula
Tipo de superfície ___MATH_10___
Asfalt pla i acabament 0.007
Concret 0.012
Macadam asfàltic 0.017
Sol net sense vegetació 0.046
Vegetació rastrera densa 0.060

Les fòrmules empíriques descrites dalt solament són aplicables quan: ___MATH_11___[3][4]

El temps de concentració d'una conca hidrogràfica menuda serà igual a la suma del major temps de escurrimiento laminar superficial en el major temps de escurrimiento en el alveo fluvial que es constate en qualsevol lloc de la conca.

El temps de escurrimiento en el albeo es considera, en general, com el alveo de major llongitut dividit per la velocitat mija de l'aigua en el caixer, una volta que este estiga pràcticament ple.

Quan els cabals del escurrimiento superficial, laminar (en el sol) o fluvial (en el alveo) aumenta, les profunditats també aumenten. En aumentar la profunditat, una cantitat d'aigua és temporalment almagasenada, fins que el cabal disminuïx i el sistema es buida progressivament. Per a aplegar-se a una situació d'equilibri fins que s'hi haja "omplit" el sistema. El procés és anàlec al que es dona en l'omplit d'un barril, que té un forat en el fondo, en un cabal constant d'entrada. El barril s'anirà omplint fins que el cabal que ix pel forat, (el qual és funció de l'altura d'aigua dins del barril) siga igual al cabal que entra. Si aumentem el tamany del forat, el punt d'equilibri s'alcançarà en el barril més ple, i per lo tant demorarà més temps per a alcançar-se l'equilibri. Si el diàmetro del barril s'aumenta es requerirà més temps per a alcançar la profunditat d'aigua en ell que nos del cabal d'equilibri. Per analogia, quan l'àrea de drenage aumenta, també aumenta el temps necessari per a alcançar la condició d'equilibri en els diversos caixers, i per una atra part en aumentar el temps aumenta també la provabilitat de que la pluja no mantinga la seua intensitat més o menys constant. Tots estos factors fan que la precisió de les equacions reportades dalt disminuïxca. Per esta raó estes expressions deuen ser utilisades en restriccions per a àrees de drenage majors a 4 ha.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ray K.Linslet & Joseph B. Franzini. Engenharía de Recursos Hídrics. Eb. McGraw-Hill do Brasil. 1978
  2. Izzard,C.F. - Hydraulics of Runoff from Developed Surfaces, Proc.Highway Res, Board. Vol. 26.pp.129-150, 1946.
  3. Hi ha moltes equacions que aproximen el valor d'este temps de resposta característic d'una conca, per eixemples: KIRPICH 1940, Califòrnia Culverts Practice (1942), Izzard (1946), Federal Aviation Administration (1970), Morgali i Linsley (1965), SCS (1975, 1986), etc.
  4. En Espanya, l'equació més amprada és la que figura en l'Orde de 14 de maig de 1990, per la que s'aprova l'instrucció de carreteres 5.2-IC «Drenage superficial» (BOE núm. 123, de 23 de maig de 1990) i que diu aixina: Tc = 0,3 * [(L/J^0.25)^0,76]. No obstant, esta equació servix per a un cas particular com descriu l'Instrucció i admet atres vies per a la seua estimació.