Teoria de corda heterótica I8xE8
En física teòrica, la teoria de corda heterótica I8×I8, o cuerdo HE, és una de les cinc teories consistents de supercuerdas i una de les dos teories de cuerdo heterótica, abdós d'en supersimetría en 10D, les quals estan basades en un peculiar híbrit d'una supercuerda de Tipo I i una cuerdo bosónica. Diferix de l'atra teoria heterótica en el seu grup gauge, que és SO(32). La teoria heterótica I8xE8 va ser proposta per P. Caneles, G.T. Horowitz, A. Strominger, i E.Witten en 1984.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]És molt semblada a la heterótica SO(32). Inclou cordes tancades propagant-se en un espai-temps pla de 10D (9+1). Totes les cordes són orientables.
Presenta un grau de supersimetría N=1. Les partícules levógiras i dextrógiras són tractades de forma diferent. En el sector dextrógiro les cordes posseïxen supersimetría i en el levógiro no, o viceversa. El sector dextrógiro viu en 10D i el sector levógiro en 26D. No obstant, per mig de certs métodos matemàtics (que tenen que vore en el grup de simetria I8xE8 és possible "manejar" 16 d'eixes 26 dimensions de tal forma que abdós sectors es propaguen en 10D. La quiralidad d'abdós sectors és igual, de manera que la teoria és quiral. A les cordes que no posseïx supersimetría se'ls denomina cuerdo bosónicas, ya que la part fermiónica que proporcionaria la supersimetría està absent.
Presenta el grup simetria (grup Gauge) de norma I8xE8 = grup format per la multiplicació de dos grups I8, que és el grup Euclidiano de rotacions i translacions en 8 dimensions internes.
La seua teoria efectiva a baixes energies és una Supergravedad (SUGRA) HE de 10D.
Dualidades i atres relacions de simetria
[editar | editar còdic]En energies baixes, la cuerdo heterótica I8xE8 és descrita per la supergravedad de tipo HE en 10 dimensions.
La cuerdo heterótica I8xE8 en una dimensió de ràdio R és T-dual a l'atra cuerdo heterótica SO(32) en una dimensió de radi 1/R.
La cuerdo heterótica I8xE8 en constant d'acoplament Φ dèbil és una teoria de cordes en 10D, pero conforme aumenta la constant d'acoplament Φ emergix una dimensió espacial extra, i es passa a una teoria en 11D. La teoria heterótica I8xE8 correspon, per tant, a una teoria en 11D en la que una de les dimensions espacials queda compactar en un segment de llongitut R11 en dos extrems. Quan la constant d'acoplament Φ és menut, el tamany de la dimensió extra R11 resulta molt chicotet i la teoria és aproximadament de 10D. Si volem estudiar la teoria heterótica I8xE8 en constant d'acoplament Φ gran, la llongitut R11 creix, la dimensió extra es torna visible i passem a una teoria en 11D.[2][3]
Vore també
[editar | editar còdic]- Teoria de cordes
- Teoria de supercuerdas
- Gravetat quàntica
- Mecànica quàntica
- Relativitat general
- Física teòrica
Bibliografia
[editar | editar còdic]- ↑ P. Caneles, G.T. Horowitz, A. Strominger i E.Witten (1985). "Vacuum Configurations for Superstrings". Nucl. Phys. B258, 46.
- ↑ E. Witten (1995). "String theory dynamics in various dimensions". Nucl. Phys. B443, 85.
- ↑ P. Horava i E. Witten (1996). Heterotic and Type I string dynamics from eleven dimensions" Nucl. Phys. B460, 506.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teoría de cuerda heterótica E8xE8» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.