Teoria del substrat vascónico

Erro al crear miniatura:

Àrea proposta per a l'expansió del substrat vascónico.

La teoria del substrat vascónico és una hipòtesis proposta pel llingüiste alemà Theo Vennemann, segons la qual molts idiomes d'Europa occidental contenen restants d'una antiga família llingüística de la qual el vasc és l'única supervivent.

Hipòtesis

Segons Vennemann, les llengües vascónicas varen estar una volta esteses pel continent europeu abans de ser reemplaçades en la seua majoria per les llengües indoeuropeas. Relíquies d'eixos idiomes inclouen topònims en l'Europa Central i Occidental i alguns vocablos que no poden atribuir-se al ancestro comú indoeuropeo.

Segons l'hipòtesis de Vennemann, despuix de l'última Edat de gèl pobles vascónicos procedents del nort de la península ibèrica es varen assentar en l'Europa Occidental i varen donar noms als rius i llocs, noms que a sovint persistixen actualment a pesar d'estar en regions a on ara es parlen llengües indoeuropeas. Es basa en els paralelismes en l'hidronimia europea, ya senyalats per Hans Krahe, i en paralelismes culturals trobats per Marija Gimbutas, que presuponen substrats antics preindoeuropeos. Theo Vennemann creu que un dels substrats és el vascónico perque els elements típics de topònims preindoeuropeas es poden explicar a través de la llengua vasca, per eixemple, l'element llauren, vasc unificat haran "vall", en noms com Valle d'Arán, Arundel o Arendal.

Una atra prova del substrat vascónico, segons Vennemann, és la persistència de vigesimal (numeració en base 20) que, ademés d'en vasca, es troba en les llengües celtes, el francés i el danés.

Vennemann també presenta proves de la genètica i els tipos de sanc compartits per vascs en poblacions de l'Europa occidental i central, especialment en les zones típiques de refugi, com les montanyes. El llingüiste finlandés Kalevi Wiik va plantejar des de l'any 1999 que el vasc actual és el restant d'un grup de llengües que es varen parlar en temps paleolítics en tot l'occident europeu i que va vore reduït el seu àmbit d'influència per l'expansió indoeuropea. Indica, ademés, que eixa observació coincidix en la distribució homogénea en l'àrea atlàntica del haplogrupo R1b del cromosoma I.

Crítiques

Varis llingüistes han criticat l'hipòtesis de Vennemann. Una resenya crítica va ser publicada en 2006 per Philip Baldía i Richard Pageb.

El llingüiste britànic P. R. Kitson va confrontar les teories de Vennemann i va alegar que la provabilitat de que la toponímia i hidronimia tinguen orígens indoeuropeos és major. El llingüiste alemà Dieter Steinbauer va argumentar que una llengua aïllada com el vasc no és apta per a la reconstrucció d'una llengua substrat, ya que hi ha poques senyes històriques per a la mateixa i que esta sí ha adoptat moltes paraules de llengües indoeuropeas. Steinbauer va criticar també a Vennemann per assumir raïls vasques en grups de consonante inicials, per no tindre en conte les indicacions de que l'idioma etrusc sembla més relacionat en les llengües occidentals d'Anatolia, i per vàries falles metodològiques.

L'estudiós del vasc R. L. Trask, despuix de moltes crítiques puntuals als métodos seguits per Vennemann, conclou que ha identificat una llengua aglutinant, pero sense relació en el vasc i que podria tractar-se simplement d'indoeuropeo, com ha segut l'opinió de Krahe, Tovar, d'Hoz, Kitson, Villar i atres investigadors. Joseba Andoni Lakarra, investigador del protoeuskera, critica les tesis de Vennemann, dient, com Trask, que utilisa raïls vasques modernes que no es corresponen al vasc arcaic. Aixina mateix opina Lakarra que, encara que el vasc actual és una llengua aglutinant, creu que hi ha motius per a creure que antigament no ho era.