Hidrónimos de l'antic europeu

Plantilla:Globalisar El antic europeu (en alemán: Alteuropäisch) és el terme utilisat per Hans Krahe (1964) per a l'idioma de l'estrat més antic de la hidronimia (noms de rius) en l'Europa Central i Occidental.^[1] L'orige d'estos noms dels rius és pregermánico i precelta, i va ser datat per Krahe en l'II mileni a. C. A este estrat europeu primitiu Krahe ho va designar com Alteuropäisch, i els seus seguidors hispànics varen usar el terme "paleoeuropeo".^[2]

Existixen una série de rius europeus en noms clarament indoeuropeos, pero que no es poden assignar a cap grup llingüístic indoeuropeo conegut.^[3] Estos topònims es distribuïxen per tota l'Europa Central i del Nort, aplegant pel sur fins a les tres penínsules mediterrànees: l'ibèrica, l'itálica i la balcànica. En la seua zona de distribució a penes existix hidronimia no indoeuropea. Entre els autors posteriors que han continuat el treball d'Hans Krahe es troben Javier d'Hoz, per als rius espanyols, i Edelmiro Bascuas per als rius gallecs.

Eixemples

Erro al crear miniatura:

Carta hidronímica de l'antic europeu per a la raïl al-, **alm-

Alguns eixemples de raïls d'este antic europeu són:

al-/alm- ('fluir', 'manar'):

Almar, Almonte, Alenza, Alagón. Variant **aly-: Aller < flumen Aliere (980) <**aly-aris, Allande <**aly-ndis, Riga d'All <**aly-o, Alenza < **aly-entia, Allonca < **aly-on(i)ka, Ayones < **aly-on(i)s

**sar- / **sor- ('fluir', 'discórrer'):

Jarama, Jaramillo < **Sar-ama.

Sariego (vall del Sar) < **Sar-aeko.

sal- : ('aigua estancada, mar')

Sagella <**Salia.

Saja <**Salia.

Xaló <Sale (latinizado com Salonem)

Salamanca <**Salamantia (Salamantica o ciutat del Salamantia)

Jálama (riu en la frontera entre la província de Càceres, i Portugal)

**alb^h- ('blanc'):

Alba, Elba

Raïl	-enda, o, i / -ona, o, i / -n_odona, o, i	-enta, o, i / -onta, o, i / -n_ota, o, i	-entya, o, i / -ontya, o, i / -n_otya, o, i	-enya, o / -onya, o / -n_oya, o
**ab-	Abando	Abanto	Abanceña, Abionzo	A Banya, Abaño, Aboño
al(i)-	Alendi, Allande	Alantone	Alenza
**alm-		Almonte, Almántiga	Almanza, Almansa
**ar-		Arantes, Arantón, Fontarente, Arenteiro	Arienza, Aranza, Aransa, Aranzón, Aranzuelo
**arg-	Arganda, Argandoña, Argandi		Argonza, Aragonza, Arganza	Argaño
**av-		Avantines	Alvança	Avaña
**barb-		Barbantes	Barbanza	Barbaña, Barbaño
**barr-		Barrantes		Barraña
**berg-	Bergondo, Bergundio, Berganda	Bergantes	Bergonza, Berganciano, Bergantzu	Berguño, Bergaña
**kal-	Galinda, Calanda		Calanza	Caldueño
**kar-	Carenda, Garonda, Carondio	Garanta, Caranto, Carantoña		Caraña, Carinyo
**karav-	Garabandi	Caravantes, Carabantes, Carabanchel < **caravantellum	Carabanzo	Carabaña, Carabaño
**karr-	Carrandi		Carranza, Carranzo	Carreño, Carreña
mal-	Malanda, Maluenda	Malante		Malaña, Malaño
mar-/**mor-	Marandico, Marandona	Marantes, Morante, Maranchón < marantio, Moranchel < morantellum	Marañón
**kerv-		Cervantes	Cervienzo	Cervaña
**mir-	Miranda, Merandi	Mirante, Mirantes	Miranzo, Miranciños	Mirueña
**pail-	Pejanda		Paelontium
**pal-	Palinda	Palanto	Palència, Palancia
parell(r)-	Parrondo		Paranza
sal-		Salentinos, Sante	Saliencia
**sar-	Jaranda	Sarantes
ser-	Serandi	Serante, Serantes
**tur-	Torendi, Toranda	Torante, Turante	Turanzas, Toranzo, Turienzo	Toraño,Toroño
veeu-		Visantoña	Visantium	Besaña, Veseño, Vesunia (1086)

En la península ibèrica es dona el cas de que el territori en el que es troben estos noms s'adinsa clarament en zones considerades històricament no indoeuropeas, tals com Viscaya (Plencia < **Palantia, Carranza < **Karrantia), Catalunya i en part del alce espanyol. Existirien dos explicacions per a este fenomen: els vascones i iberos (respectivament) varen conquistar estes zones posteriorment o be la indoeuropeización d'estos territoris va ser parcial i finalment fallanca.

Erro al crear miniatura:

Carta hidronímica de l'antic indoeuropeo per a la raïl Ix-, **Salm-

S'ha optat pel nom de antic europeu (en alemà Alteuropäisch) com a denominació neutral. Inicialment Krahe va atribuir els noms als ilirios (teoria anomenada panilirisme), encara que més vesprada va defendre que la llengua era el protoindoeuropeo pròpiament dit. Les teories sobre els ilirios estan hui en dia pràcticament descartades.

Época en la que es va parlar

S'ha deduït que l'antic europeu és més antic que les llengües celtes. El manteniment dels noms dels rius en zona celta en una llengua "estrangera" indica, per una part, que els rius ya tenien nom quan els celtes varen aplegar, i per una atra, que estos noms corresponen a una llengua de substrat per als celtes.

En el cas de la península ibèrica, si es dona per cert que els celtes varen aplegar cap als sigles VIII-VII a. C., l'antic europeu va tindre que parlar-se en época anterior. Com a mera hipòtesis, tenint en conte les evidències arqueològiques de l'arribada d'elements de la cultura dels camps d'urnes des de l'Europa Central a la Península cap als anys 1500 i 1300 a. C., podria correspondre a immigrants d'esta llengua o llengües.

Una llengua o varis dialectes emparentats

No es pot saber en seguritat si era una llengua o varis dialectes emparentats. No obstant, existixen arguments a favor de que fora un grup de dialectes o llengües. El primer ho alvança Jürgen Untermann, i és la discontinuidad dels noms de rius vists sobre el mapa europeu. Açò indicaria una mescla de pobles indoeuropeos i no indoeuropeos en un mosaic de llengües. El segon argument és que és poc provable que una llengua evolucionara en tal cantitat de variants per a una sola paraula indoeuropea, com és el cas de la raïl **eis-/**ois-/**is- 'ràpit': Aisa, Eisa, Isa, Esva, Eisia, Aisia, Isna, Aisena, Isana, Isina, Eisra, Isara, Aisaros, Eisla, Aisontios, Aista i Aiseta.

Raïl	Forma protorromance	Ric/Riera/locatiu
**ab-yo	Abio	Abiu (Astúries)
**ab-yo	Abione	Abión (Soria)
**ab-yo-ntiom	Abiontium	Abionzo (Cantàbria)
**ab-yo-nika	Abioniga, conca o vall del Abio	Abionga (Astúries)
**ab-on-yo	Abonio	Aboño (Astúries)
**ab-an-yo	Abanio	Abaño (Cantàbria)
**ab-on-iko	Abonigo, conca o vall del Abon	Abongo (Galícia)
**ab-ris	Abris	Obris (Astúries)

**au-ya	Avia	Avia (Galícia)
**au-ntya	Avantia	Alvança (Burgos)
**au-ntyo	Avantino	Avantines (Rioja)
**au-dra	Audra	Odra (Burgos)
**au-dro	Audrone	Odrón (Navarra)
**au-dro	Riuus Audrone	Rudrón (Cantàbria)
**au-dryo	Audrione	Udrión (Astúries)

**dur-i-o	Durius	Duero
**dur-i-a	Duria	Doiras (Astúries)
**dur-i-a	Dorica (1095) vall del Duria	Dóriga (Astúries)
**dur-a-tto	Duratone	Duratón (Segòvia)

(i)is-a	Isa	Is (Astúries)
(i)is-o	Issum flumen	Iso (Galícia)
(i)is-a-ro	Ripa d'Esaris (1260)	Ribadeza (Galícia)
(i)is-a-ro	Eisaro	Ézaro (Galícia)
(i)is-a-ro	Eisara	Isarilla (Cantàbria)
(i)is-a-ra	Eisara	Issara (Cantàbria)
(i)is-i-ra	Eisera	Ésera (Aragó)
(i)is-ika	Riuus Eisica	Ruesga (Cantàbria)
(i)is-on-iko	Isonigo conca o vall del Is	Isongu (Astúries)
(i)is-ona	Isola	Isuela (Osca)
(i)is-oua	Eisva	Esva (Astúries)

**ib-er	Iberus	Ebre
**ib-or	Ibor	Ibor (Càceres)
**ib-er	Iberone	Ebrón (Terol)
**ib-o-lyo	Ibolio	Iboyu (Astúries)
**ib-ya	Ibia	Ibias (Astúries)

**nar-o	Narone (1093)	Narón (Galícia)
**nar-a	Nara vallem	Naraval (Astúries)
**nar-oua	Narova	Naroba (Cantàbria)
**nar-a-yo	Narayo (1096)	Naraío (Galícia)
**nar-a-ya	Naraya	Naraya (León)
**nar-a-yo	rivulo Narayola (1023)	Narayola (León)
**nar-ya	Naria	Neira (Galícia)
**nar-ke-gya	Narcegya	Narcea (Astúries)

**nau-o	Nauone	Nabão (Portugal)
**nau-ya	Nauia	Navia (Galícia-Astúries)
**nau-i-lo	Na(v)ilonis	Nalón (Astúries)
**nau-yo-la	Naviola	Navea (Galícia)
**naua-ro	Nauaro-dunum	Navardón (Saragossa)
**nau-ro	Nauronis	Nourón (Astúries)
**nau-ra	Naura flumen (926)	Nora (Astúries)
**nau-a	Nauella riuulum (905)	Naviella (Astúries)
**naur-ankom	Nauranci (857)	Naranco (Astúries)
**nau-ra-eka	Nauraega conca o vall del Naura	Noriega (Astúries)
**nau-ra-nya	Naurenia flumine (981)	Noreña (Astúries)

sal-a	Sala	Sáa (Galícia)
sal-ya	Salia (998)	Saja (Cantàbria)
sal-ya	Salia	Sagella/Seya (Astúries)
sal-ya-ko	Saliago conca o vall del Salia	Sayago (Zamora)
sal-o	Salonis	Xaló (Soria-Saragossa)
sal-o	Salonis	Xalón (Astúries)
sal-o	Sale	Sale (Barcelona)
ix-or	Salor	Salor (Càceres)
sala-uor	Salavor	Sabor (Bragança)
sal-ama	Salama	Zalama (Burgos)
ix-amo	Salamone	Salamón (León)
ix-amo	Salamone	Salamón (Saragossa)
sal-ema	Salimaria	Cascada de Seimeira (Astúries)
ix-eko	Saleconis	Salegón (Segòvia)
ix-entia	Salentia	Saliencia (Astúries)
ix-ento	Salentinos	Salentinos (León)
sal-onya	Salaonia, Saonia (med)	Sionlla (Coruña)

**sar-o	Saro	Sar (Galícia)
**sar-ya	Saria	Seira (Galícia)
**sar-ama	Sarama	Jarama (Guadalajara)
**sar-ama	Sarama	Saramillo (Cantàbria)
**sar-ama	Sarama	Jaramillo (Valladolit)
**sar-vés	Saramda	Jaranda (Badajoz)
**sar-amo	Saramo	Saramo (Galícia)
**sar-auya	Saravia	Sarabia (Astúries)
**sar-aua	Sarava	Jaraba (Saragossa)
**sar-aeko	Sarego ualle entanque del Sar (921)	Sariegu (Astúries)

**sauu-ro	Sauro	Sor (Galícia)
**saua-ryo	Savario	Sabero (León)
**saua-ryo	Savareko	Villasabariego (León)
**saua-lo	Savalone	Jabalón (Ciutat Real)
**sauu-ra	Kom-Savura	Consuegra (Toledo)

**tam-aris	Tamre	Tambre (Galícia)
**tam-rogle	Tamaronem	Tamarón (Burgos)
**tam-ar-iko	Tamarigo conca o vall del Tamara	Tamargu (Astúries)
**tam-asso	Tamassone	Tamajón (Guadalajara)
**tam-essa	Tamessa	Tameza (Astúries)
**tam-oka	Tamoga	Támoga (Galícia)
**tam-ussa	Tamussa	Tamuxe (Galícia)
**tam-ussa	Tamussa	Tamuja (Càceres)

w(i)is-eya	veseya	Besaya (Cantàbria)
w(i)is-ont-yum	visontiun	Vinuesa (Soria)
w(i)is-o-lyo	vesulio	Bisuyo (Astúries)
w(i)is-enn-yo	vesenyo	Veseño (Galícia)
w(i)is-onn-ya	visunya	Visuña (Galícia)

Vore també

Referències

↑ Hans Krahe, Unsere ältesten Flussnamen, Wiesbaden, Edició Otto Harrassowitz (1964)
↑ Edelmiro Bascuas, Hidronimia i lèxic d'orige paleoeuropeo en Galícia, 2006. Pàgina 11.
↑ Xaverio Ballester, rs/files/books/6940152950eee. pdf Hidronimia Paleoeuropea: una Aproximació Paleolítica, Quaderni vaig donar semantica (Rivista internazionale vaig donar semantica teorica i applicata), 2007, Vol. 28, Nº 1, págs. 25-39.

Bibliografia

Bascuas, Edelmiro, Estudis d'hidronimia paleoeuropea gallega, Verba, anex 51, Santiago de Compostela, 2002, ISBN 84-9750-026-1.
Bascuas, Edelmiro, Hidronimia i lèxic d'orige paleoeuropeo en Galícia, Ediciós do Castro, Sada, 2006, ISBN: 84-848-5222-9.
Villar, Francisco, Els indoeuropeos i els orígens d'Europa, Madrit, 1991, ISBN 84-249-1471-6.

Este artícul conté una traducció derivada de «Hidrónimos del antiguo europeo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Krahe-1] Hans Krahe, Unsere ältesten Flussnamen, Wiesbaden, Edició Otto Harrassowitz (1964)

[Bascuas1-2] Edelmiro Bascuas, Hidronimia i lèxic d'orige paleoeuropeo en Galícia, 2006. Pàgina 11.

[XB1-3] Xaverio Ballester, rs/files/books/6940152950eee. pdf Hidronimia Paleoeuropea: una Aproximació Paleolítica, Quaderni vaig donar semantica (Rivista internazionale vaig donar semantica teorica i applicata), 2007, Vol. 28, Nº 1, págs. 25-39.

[1]

[2]

[3]