Riu Palancia

Riu Palancia

El Palancia (en valencià Palància) és un riu coster de l'est de la península ibèrica que discorre per les províncies espanyoles de Castelló i Valéncia, en la Comunitat Valenciana.

Geografia

Naix en el parage denominat el «estret del collao del cascajar» (serra del Bou), en el terme municipal d'El Bou (província de Castelló), i desemboca entre els térmens municipals de Sagunt i Canet de Berenguer (província de Valéncia), despuix de 90 km de recorregut.

La superfície de la conca és de 976 km² i el cabal mig d'1,5 m³/s en la localitat de Viver. En la conca afloren materials mesozoicos i cenozoicos composts per calcàreas, areniscas, argilas, margas i algepss, lo que li conferix un paisage variat i una rica biodiversitat. Pel seu alt valor ecològic, la capçalera del riu Palancia va ser arreplegada en el Inventari de riberes, màrgens i atres espais hídrics d'interés de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (1988), com a espai natural a protegir.

Mapa del curs del riu

El curs alt del riu manté una aigua de gran purea fins a la localitat de Bejís, pero a partir d'esta localitat, les abocades urbanes de diverses poblacions com Teresa, Viver i Jérica empobrixen la calitat de les aigües.

El riu al seu pas per Segorbe

Este curs d'aigua es troba molt aprofitat per al rec de camps de llabor, fins al punt que en passar la localitat de Sot de Ferrer i per la pren d'aigua de la séquia Major de Sagunt fa que el caixer quede pràcticament sec, per lo tant, este fet provoca que en passar per Sagunt siga un riu sec, fet que va aprofitar dita localitat, que actualment utilisa les seues riberes com a parcs i té diverses rutes i senderes que circulen per ella i en la que passegen i entrenen els seus habitants.

Sobre el seu nom, estaria format per les paraules indoeuropeas "Pal(l)" -("Val(l)")-, estany, riu o vall, i "antia" -(= "ancia"), ampla/o; és dir, "estany, riu o vall, ampla/o".

Pont vell de Sot de Ferrer

Embassaments i assuts

• Pantà del Regajo, de 6,6 hm³.
• Assut de Algar, de 6,29 hm³.

L'assut de Algar es va fer tristament famosa degut a que en l'episodi de gota freda d'octubre de 2000 encara no tenia instalades les comportes lo que va dur a pensar en una possible afecció a la seua estructura ademés d'impedir-li complir la seua missió principal que és la laminación de les avingudes.

Historiografia del caixer

Archiu:Vivarium1.jpg

Viver - Vivarium.

Nicolau Primitiu en el seu treball sobre els ibero-sicanos cita l'existència en la població de Viver d'un menut pantà cridat de la Floresta, que travessava la població i continuava pel barranc Furó, d'a on eixia un vell aqüeducte. Esta infraestructura, que va tindre possiblement com a objectiu l'aprovisionament d'aigua potable a Sagunt, va favorir l'instalació en eixe lloc sobre 200 a. C. d'un vivarium (nom del que es deriva l'actual de Viver), o viver de peixos.

En eixa época eixos vivers tenien un utilitat múltiple ya que actuaven com a filtres naturals (els barps i anguiles s'alimenten de larves i algues), proveïen de peix fresc, i aportaven la matèria primera en la que s'obtenia el garum, concentrat de peix, producte molt apreciat que formava part de la dieta habitual dels romans, de fàcil conservació i en propietats nutritives, digestives, i curativas d'úlceres i infeccions cutànees.

Es trascribe un text de Nicolau Primitiu, basat en llegendes i consejas, pero de gran significat:

Un rei de Sagunt, veent els seus camps agostados per la set, va oferir a la seua filla, bellíssima, com totes les princeses de llegenda, al que li duguera aigua a la seua ciutat. Es varen oferir dos pretenents, un de vell i un atre jove: aquell es va dirigir a Chelva i este a Viver, i, a pesar de ser este el trayecte més curt, va véncer el vell; pero la princesa, desesperada al vore's en tal espós, es va tirar de lo alt d'una torre del castell.
 
(...) que existix un fondo de veres en la mitologia és indubtable, i en este cas queden presents els restants dels aqüeductes que algú va manar fer, possiblement un rei de Saguntum, com diu la llegenda. Esta ciutat sempre ha sentit la necessitat d'aigua i ha tingut lluites en els pobles superiors; i encara és possible que el conflicte que va donar lloc a l'intervenció d'Aníbal a favor dels Turboletas (iberos que habitaven la Serra de Albarracín) i va causar la destrucció de Saguntum, s'originara en una qüestió d'aigües i recs.

En tota provabilitat seria més factible en una atra época dur canalisada aigua potable a Sagunt des d'algun afluent caudaloso del riu Turia propenc a Chelva, travessant la comarca del Camp de Turia, desviant-la cap a Moncada, i d'allí a Sagunt pel caixer conegut com séquia dels Diables, que no vorejar des de Viver en aqüeductes la serra de Espadán pel caixer natural del riu Palancia, de difícil orografia i casi sempre sec en la seua part baixa. Actualment Sagunt es proveïx d'aigua domèstica provinent del riu Xúquer de la mateixa manera que la ciutat de Valéncia. En atres époques també va poder proveir-se de l'almagasenada en el pantà del Regajo i en la assut de Algar, i que en Sot de Ferrer es canalisada per la séquia Major fins al seu terme.

Apareix descrit en el duodècim volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz en les següents paraules:

PALANCIA: r. de la prov. de Castellon de la Plana, que naix en els monts de Peñaescabia, térm. de Bejis, part. jud. de Vivel. Dits monts tallats á pico per centenars de vares, deixen una gola que després s'eixampla per espai d'unes 1,000 vares; estréchase novament, i á 1/2 leg. d'un molí, en un lloc fragoso, està la rambla Seca, i el naiximent del r., brotant l'aigua pels clavills de les penyes. Corre fins a Bejis per espai d'1 1/2 leg., en direccion de NO. á SE., rebent per abdós parts copioses fonts; auméntase en Bejis en el r. Canals, que li entra per la der., i alli endoblega hácia el E., continuant 1 1/2 leg. en la mateixa direccion per les cercanias de Teresa, Vivel, i Jérica, que queden á la seua izq.: va rebent les abundants aigües d'estos pobles, i poc despues per la mateixa izq. la rambla de Pilars i la font medicinal de Navaixes. Des de Jérica declina a el SE. i corre per espai de 4 leg., deixant á la der. els pobles de Navaixes, Altura, Segorbe, Geldo, Villatorcas i Loneja; i á la izq. Peñalba, Castelnovo i Sot de Ferrer; rep en este espai pel seu der. les fonts de Navaixes, i la copiosa de l'Esperança; i pel seu izq. el riach. que baixa de Almonacid, que li entra mes allà de Segorbe. Abandona llavors la prov. de Castellon per a introduir-se en la de Valéncia, per la que corre unes 5 leg., quedant á la der. Algar, Algimia, Torrestorres, Alfara, Estivella, Gilet i Murviedro, i á la izq. Albalat de Segart, Petres i Canet, introduint-se després en el Mediterràneu, á poca dist. del Grao de Murviedro. És de curs perenne, i la cantitat d'aigües que du ordinàriament es calcula en unes 12 hiladas; no obstant, en el estío sol escassejar algun tant, asi com en temps de pluges causa notables danys en les seues fortes avingudes. Presta grans beneficis á l'agricultura, regant-se en les seues corrents les frondoses i fèrtils hortes de les seues riberes, poblades totes de àcit i moltíssims arbres frutales: dona impuls á 46 molins harineros, 10 batanes o fab. de paper, 5 fáb. d'oli i 3 martinetes; cria molt bones i abundants truchas fins al poble de Teresa, i en el térm. de Jérica li creua un pont de sellars de 2 ulls, que dona pas á la carretera de Valéncia á Aragon.

(Madoz, 1849, p. 529)