Anar al contingut

Teories sobre l'assentament premaorí en Nova Zelanda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
L'opinió generalisada és que l'assentament maorí en Nova Zelanda i les illes Chatham representa el punt final d'una llarga cadena de viages de bot d'illa en Oceania.

Les Teories sobre el asentamientoo premaori en Nova Zelanda es varen formar des de principis d'el XX, la teoria de que els polinesios (maoríes) varen ser el primer grup ètnic que es va assentar en Nova Zelanda —proposta per primera volta pel capità James Cook— ha segut dominant entre els arqueòlecs i antropòlecs.[1][2] No obstant, abans d'eixa data i fins a la década de 1920, un menut grup de destacats antropòlecs va propondre que el poble moriori de les illes Chatham representava a un grup premaorí de persones procedents de Melanèsia, que en el seu dia varen viure en tota Nova Zelanda.[3] Encara que esta idea va perdre el favor dels acadèmics, va anar àmpliament publicada i incorporada als llibres de text escolars, lo que ha prolongat la seua vida en l'imaginari popular.[4][5]

Alguns dels primers visitants de Nova Zelanda varen especular en la possibilitat de que els neozelandesos originals descendiren dels antics grecs, romans o egipcíacs, i alguns misionero cristians varen pensar que els antepassats maoríes pertanyien a les tribus perdudes d'Israel.[6] Estes idees solen incorporar aspectes de les teories conspiratives, ya que s'oponen als últims 100 anys d'investigació acadèmica.[7][8]

Tradicions orals maoríes

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Mitologia maorí.
Vore també: Ui-et-Rangiora
Erro al crear miniatura:
Escultura del llegendari explorador Kupe.

La tradició oral maorí proporciona una espècie de columna vertebral per a les teories premaoríes, que a voltes citen l'hipòtesis de la Gran Flota, hui desacreditada. Les tradicions més remotes parlen de tot tipo d'esperits, fades, jagantes i ogres que vivien en algunes parts de Nova Zelanda quan varen aplegar els maoríes. Els patupaiarehe de pell pàlida són potser els més coneguts, dels que es diu que els Ngātu Kura, Ngātu Korakorako i Ngātu Tūrehu són subgrups.[9][10] En la tradició oral, els patupaiarehe ensenyaven a teixir i a fabricar rets als maoríes, i no podien eixir durant el dia.[11][12] Els ponaturi eren similars, ya que no toleraven la llum del sol, per lo que vivien en l'oceà.[10]

En el sur de Westland, els Māhaki ki Makaawhio Et Tauraka Waka a Maui Marae,[13] reben el seu nom en honor a una tradició que afirma que Maui va desembarcar la seua canoa en la baïa de Bruce, quan va aplegar a Nova Zelanda.[14] En un mit arreplegat en el llac Ellesmere/Et Waihora, Maui va tirar a un jagant a la mar i ho va enterrar baix una montanya per a crear la zona que rodeja la península de Banks.[15] Una història molt coneguda és la de com Maui va peixcar l'illa Nort en l'oceà Pacífic, lo que Et Rangi Hīrosegue de Ngātu Mutunga sugerix que podria ser una forma de dir que «va descobrir» l'illa del no res en un ham màgic, encara que el restant del mit és molt fantasioso en dir que parts de la seua canoa es varen convertir en diferents zones d'abdós illes.[16]

Segons les tradicions dels descendents Waitaha, els Ngā@i Tahu, Rākaihautū capità de la waka Uruaokapuarangi va ser el primer home que va chafar l'illa Sur excavant els numerosos llac i vies fluvials i omplint-els de peixos, va dur en si als antepassats dels grups Et Kāhui Tipua, Et Kāhui Roko i Et Kāhui Waitaha.[17][18] Segons Āpirana Ngata de Ngātu Porou, Rākaihautū no va ser al sur en absolut, sino que la seua llegenda va ser duta fins a allí.[19] Alguns relats poden dir que és un antepassat de Toi a través d'una filla que es va quedar en Et Patunuioāio, que a la seua volta és un antepassat de Kātu Mamoe, Et Kāhea, Ngāpuhi, Ngātu Rāhiri Tumutumu, i Hāwea en alguns relats.[20] Hāwea podria haver segut alternativament una tribu diferent que va aplegar als Kapakitua abans o en un moment similar al de Waitaha abans de fusionar-se en ells, en atres agrupacions tribals antigues que possiblement inclouen als Maero i Rapuwai.[21]

En les tradicions Ngā@i Tūhoe, el «antepassat» de Toi, Tīwakawaka, va anar el primer en colonisar el país a bordo de la canoa Et Aratauwhāiti, «pero únicament es recorda el seu nom».[22] Un home cridat Kahukura va prendre la waka pròpia de Toi, la Horouta, i va retornar a Hawaiki. Va enviar kumara de regrés a les noves terres en la canoa,[23] que en les tradicions de Ngātu Kahungunu anava acompanyada de Kiwa, que més vesprada va navegar fins a Gisborne i es va convertir en el primer home del lloc.

Erro al crear miniatura:
Llac Rotoaira.

Kupe i Ngahue varen ser dos contemporàneus famosos per explorar Nova Zelanda ans que començaren els notables viages de migració.[24] El segon va descobrir el pounamu,[25] el primer va introduir els primers gossos (kurī) i va crear el llac Grassmere/Kapara Et Hau, per a ofegar a et Kāhui Tipua, a els qui es descrivia com a «jagantes» o «ogres» que vivien en Marlborough en aquella época.[26] Tant Kupe com Ngahue varen retornar a Hawaiki,[22] encara que Ngahue va tornar en els Et Arawa despuix d'una guerra en Uenuku.[27]

Segons la tradició, els Ngātu Hotu i Ngātu Ruakopiri locals del llac Taupo i del llac Rotoaira varen ser acossats pels Ngātu Tūwharetoa,[28] i posteriorment espentats a l'extinció en el «País del Rei» pels maoríes de Whanganui.

Primera especulació europea

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Elsdon Best en el seu companyer etnógrafo Perc i Smith. Els dos més prominents defensors acadèmics de l'assentament pre-Māori.[29]

Durant el XIX es varen popularisar les idees sobre les migracions àries, que es varen aplicar a Nova Zelanda. L'obra The Aryan Maori (1885), d'Edward Tregear, sugeria que els aris de l'Índia varen emigrar al surest d'Àsia i d'ahí a les illes del Pacífic, inclosa Nova Zelanda.[30]

Els escrits de Percy Smith i Elsdon Best de finals d'el XIX teorizaban sobre l'assentament premaorí. El seu treball va inspirar la teoria de que els maoríes havien desplaçat a una població premaorí més primitiva de moriori —a voltes descrita com una ètnia de baixa estatura i pell obscura de possible orige Melanèsia|melanesio—, en la Nova Zelanda continental, i que els moriori de l'illa de Chatham eren l'últim vestigi d'esta ètnia anterior.[3] Julius von Haast es va fer eco d'esta idea, sugerint que un poble nómada primitiu, que subsistia principalment de la caça del moa i de la peixca en la plaja, va ser substituït pels maoríes, que varen introduir l'agricultura i vivien en menuts llogarets.[31]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Vore 1904 per a. Shand en The Early History of the Morioris
  2. ↑ Shapiro, HL. “The physical anthropology of the Maori-Moriori” (anglés). The Journal of the Polynesian Society XLIX (1(193)): 1–15.
  3. ↑ 3,0 3,1 "Imagining Moriori: A history of idees of a people in the twentieth century", Jacinta Blank, MA Thesis, 2007
  4. ↑ For example The Cyclopedia of New Zealand of 1902
  5. ↑ "Imagining Moriori: A history of idees of a people in the twentieth century", Jacinta Blank, MA Thesis, 2007
  6. ↑ K. R. Howe. p 1 'Idees about Māori origins', Et Llaura: The Encyclopedia of New Zealand, published 8 February 2005
  7. ↑ «Moriori myth corrected» (en anglés).
  8. ↑ «TVNZ doco claiming Celts were here before Māori has been remogau from OnDemand service» (en anglés).
  9. ↑ Royal, Et Ahukaramū Charres. «First peoples in Maori tradition: Patupaiarehe, Turehu and other inhabitants».
  10. ↑ 10,0 10,1 Wikaira, Martin (2007). «Patupaiarehe and ponaturi».
  11. ↑ Hindmarsh, Gerard. «Flax - the enduring fibre».
  12. ↑ Tregear, Edward (1891). The Maori-Polynesian comparative dictionar, Wellington: Lió and Blair.
  13. ↑ «Et Rūnanga o Makaawhio contact page». Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2020.
  14. ↑ «Bruce Bay». Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2020.
  15. ↑ «Horomaka or Et Pataka o Rakaihautū — Banks Peninsula».
  16. ↑ Hīrosegue, Et Rangi Hīrosegue (1976). The Coming of the Maori, Second edició (en anglés), Wellington: Whitcombe and Tombs, p. 5. ISBN 0723304084.
  17. ↑ «Kōrero Tuku Iho - Our History».
  18. ↑ «Rākaihautū».
  19. ↑ Ngata, Āpirana T.. “The Io Cult - early migration - puzle of the canoes)”. The Journal of the Polynesian Society LIX.
  20. ↑ Graham, George (21 de agost 1922). “Et heke-o-nga-toko-toru. (The migration of the three.)”. The Journal of the Polynesian Society XXXI.
  21. ↑ «Bannockburn Heritage Landscape Study» (2004).
  22. ↑ 22,0 22,1 Biggs, Bruce Grandison (1966). «Tradition», Maori Myths and Traditions (en anglés), Wellington: Government Printer, p. 450.
  23. ↑ Rāwiri, Taonui. «Canoe traditions: Canoes of the East Coast».
  24. ↑ Taonui, Rāwiri (2005). «Canoe traditions: Greenstone adze».
  25. ↑ Best, Elsdon (1934). «Voyage of Kupe and Ngahue from Eastern Polynesia to New Zealand», The Maori As He Was: A Brief Account of Maori Life as it was in Pre-European Days, Wellington: N. Z. Dominion Museum, p. 22.
  26. ↑ «Et Tau Ihu tribes: Early Traditions» (2005).
  27. ↑ Tapsell, Paul (2005). «Et Arawa: Origins».
  28. ↑ “Review of Tuwharetoa by John T'H. Grace'” (1 de juny 1966). Et Ao Hou (55): 63.
  29. ↑ Fotografia en permís de la Biblioteca Alexander Turnbull, Wellington, Nova Zelanda, número de referència: 1/2-028237-F
  30. ↑ K. R. Howe. p 2 'Idees of Māori origins' [1] archivat en Wayback Machine., Et Llaura: The Encyclopedia of New Zealand
  31. ↑ Page 4. 1880s–1970s: Moriori origins; the Great Fleet', Et Llaura: The Encyclopedia of New Zealand

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Teories_sobre_l%27assentament_premaorí_en_Nova_Zelanda&oldid=1054623»