Anar al contingut

Terágono

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:KochFlake.svg
Generació d'un terágono, el cope de neu de Koch

Un terágono és un polígon en un número infinit de costats, sent l'eixemple més famós el cope de neu de Koch (terágono triádico de Koch). El terme va ser falcat per Benoît Mandelbrot a partir de dos térmens procedents del grec antic τέρας (teras, mònstruo) + γωνία (gōnía, cantó).[1] Normalment, un terágono estarà delimitat per una o més curves fractalés autosemejantes, que es creen reemplaçant cada segment d'una figura inicial per múltiples segments conectats entre sí, reemplaçant cada u d'estos segments per un mateix patró de segments degudament escalat i després repetint el procés un número infinit de voltes sobre els successius segments que van component la figura.

Atres eixemples

[editar | editar còdic]

El triàngul cornudo, creat en conectar una série de triànguls més menuts en un cantó d'un triàngul equilátero, és un atre eixemple de terágono. També és un eixemple de repitesela, una classe de formes que poden ser completament descompostes en còpies més chicotetes de sí mateixes.

Archiu:Horned triangle or teragonic triangle.gif
Triàngul en banya o triàngul teragónico
Archiu:Karperienflake.gif
Illa de Koch quadràtica/fractal de Minkowski[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Larson, Ron; Hostetler, Robert P.; and Edwards, Bruce H. (1998). Calculus, p.546. 6th edition. Houghton Mifflin. ISBN 9780395869741.
  2. Albeverio, Sergio; Andrey, Sergio; Giordano, Paolo; and Vancheri, Alberto (1997). The Dynamics of Complex Urban Systems, p.222. Springer. ISBN 9783790819373.