Termeso

Archiu:Termessos - Theater.jpg

Termeso

Termeso, Termesos, Termessos, Termissos o Telmissos (en grec antic Τερμησσός) va ser una ciutat de Pisidia, famosa per la seua inexpugnabilitat com a fortalea. Situada en els monts Tauro a l'entrada d'una vall travessada pel riu Catarractes, era un nuc de comunicació essencial entre Pisidia, Panfilia i Licia. El cim de la montanya en la que s'assentava l'acrópolis es dia Solimo (actual mont Güllük). Es tracta, cosa prou rara en l'época, d'una ciutat situada a una altitut de 1050 metros, en una replanell. La via que la creuava passava per una gola molt estreta que podia ser defesa per pocs hòmens.

Mitologia

La tradició l'associa en el héroe Belerofonte, que va lluitar contra els sólimos. Prop de Termeso es trobava un lloc conegut com l'empalizada de Belerofonte i una tomba que s'atribuïa al seu fill Isandro, que va morir en la batalla. Una atra tradició menciona una derrota dels sólimos front a l'eixèrcit de Memnón.

Història

Archiu:Termessos theater 200603.jpg

Teatre grec de Termeso.

Els seus orígens són mal coneguts. Els seus primers habitants, els sólimos, eren pisidios que vivien de la ganaderia, del cultiu de l'oliva, pero també del bandolerisme lo que els va donar una reputació execrable.

Segons Estrabón, en 334 a. C., Alejandro Magne va destruir Termeso, ya que volia deixar lliures els desfiladeros del camí a la regió de Milia. Per una atra part, Arriano indica que les tropes d'Alejandro varen fer retrocedir als termiseos, que protegien la gola d'accés, fins a la seua ciutat, pero que al vore que la pren de Termeso podria prolongar-se per llarc temps, es varen dirigir abans contra la ciutat de Sagalaso.

En un enfrontament en l'any 319 a. C. entre tropes del diádoco Antígono I Monóftalmos contra Alcetas de Macedònia. Este últim va ser derrotat i es va retirar a Termeso. Allí els pisidios més jóvens de la ciutat estaven a favor de lluitar a favor de Alcetas, pero els hòmens d'edat més alvançada, tement la destrucció de la seua ciutat, s'oponien i varen enviar una embaixada a Antígono prometent entregar-li a Alcetas. Mentres es desenrollaven combats llunt de la ciutat, els vells varen enviar a un esclau per a que capturara a Alcetas pero este es va suïcidar per a no caure en mans dels seus enemics. Quan els hòmens jóvens varen retornar dels combats es varen enfurir contra els seus parents, varen recuperar el cadàver de Alcetas, li varen rendir honors i varen decidir fer la guerra de guerrilles contra els territoris controlats per Antígono.

Més vesprada va passar a estar baix control del dinastia Ptolemaica. La ciutat es helenizó ràpidament en el III, i contava, en el seu apogeu, en vàries decenes de millers de habitants.

En 189 a. C. un eixèrcit de Termeso havia posat lloc a la ciutat de Isinda. Els romans varen acodir en auxili dels sitiats i, despuix d'alçar el sege, varen concedir la pau a Termeso a canvi de 50 talents d'argent.

Va passar a sobirania de Roma i va emetre moneda fins a l'época del emperador Sever. Roma li va otorgar un estatut d'autonomia conegut com Lex Antonia de Termessibus en 72 o 68 a. C. per a agrair-li la seua aliança en la guerra contra Mitrídates VI (Vore tercera guerra mitridática).

La ciutat va ser pròspera baixe el periodo romà, pero la seua decadència va començar a partir de el V, quan un terremot va assolar la ciutat i va ser abandonada. En este mateix sigle, va ser sèu d'un bisbat i tenia baix la seua jurisdicció a les veïnes ciutats de Jovia i Eudocia.

Referències

• El lloc arqueològic de Termeso (en alemà)