Termokarst

Estanys de desgel de Permafrost en la Baïa de Hudson, Canadà, en 2008.

El termokarst és una superfície de terreny caracterisada per superfícies molt irregulars de hondonadas pantanosas i menuts tossals formats pel desgel de permafrost ric en gèl, que ocorre en zones àrtiques i en menor escala en zones montanyoses com el Himalaya o els Alps Suïssos. Estes superfícies cobertes de cràters s'assemblen a aquelles formades per la dissolució en algunes àrees càrstiques de la roca calcàrea, i és per això que el sufix karst apareix en el seu nom inclús sense la presència de calcàrea. Les menudes cúpules que es formen en la seua superfície per l'unflament del terreny per efecte del gebre al principi de l'hivern (pingos i palsas) són solament característiques temporals. Estes colapsen en l'arribada del desgel del següent estiu deixant una menuda depressió en la superfície. Algunes lents de gèl creixen i formen grans tossals de superfície, que poden durar varis anys i que a voltes estan recobertes d'herbes i ciperáceas, fins que escomencen a fondre's. Estes superfícies abultades es colapsen eventualment, de manera anual o despuix de llarcs periodos i formen depressió que contribuïxen a desnivelar les superfícies. Totes elles són englobades baix la categoria general de termokarst.

El terme relacionat llac termokarst, també cridat llac de desgel o llac de colapse, es referix a un cos d'aigua dolça, generalment de poca profunditat, que es forma en una depressió per aigua de desgel a partir de permafrost en desgel. El desgel continuat del substrat de permafrost pot conduir al drenage i eventual desaparició dels llac de termokarst, que permaneixen, en eixos casos, com un fenomen geomorfològic temporal. En anys recents, els llac de termokarst s'han tornat cada volta més comuns en Siberia i en atres ecosistemes de tundra.