Anar al contingut

Terremot de Kunlun de 2001

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El terremot de Kunlun de 2001, també conegut com a terremot de Kokoxili de 2001, es va produir el 14 de novembre de 2001 a les 09:26 UTC (17:26 hora local), en epicentre prop d'Hoh Xil, prop de la frontera entre Qinghai i Sinkiang en una remota regió montanyosa. En una magnitut de 7.8 Mw, va anar el terremot més poderós de China en cinc décades.[1] No es va informar de víctimes, presumiblement per la molt baixa densitat de població i la falta d'edificis de gran altura. Este terremot es va associar en la ruptura de superfície més llarga jamai registrada en terra, 450 km.[2]

Marco tectónico

[editar | editar còdic]

La falla de Kunlun és una de les principals estructures d'esmonyida sinistral que acomoda el moviment cap a l'est de la replanell tibetà en relació en la placa euroasiàtica. Este moviment és causat per l'extensió lateral de la zona de corfa engrossada associada en la colisió entre les plaques índia i euroasiàtica.[3]

Terremot

[editar | editar còdic]
Principals zones de falles al voltant del replanell tibetà que mostren l'ubicació de la falla Kunlun


La ruptura del terremot va començar en un segment de falla d'esmonyida relativament menuda en l'extrem occidental de la falla de Kunlun en la regió de la montanya Buka Donaven Feng. La ruptura es va propagar cap a l'est a través d'un pas extensional abans de seguir el fil principal de la falla de Kunlun. La regió de deformació cosísmica (és dir, que va ocórrer durant el terremot) és inusualment gran, observant-se falles significatives fins a 60 km des de la traça principal de ruptura.[4] Esta deformació es produïx en dos franges, ca. 20 i 60 km del rastre de falla principal. Els lineamientos preexistentes i les característiques geomorfològiques sugerixen que este desplaçament provocat pel terremot va ocórrer en falles existents. La ruptura cosísmica de la superfície es va estendre per més de 400 km, lo que la convertix en la zona més llarga de ruptura cosísmica de la superfície observada fins ara.[5]

Un anàlisis de la velocitat de propagació indica que la ruptura es va propagar a una velocitat normal a lo llarc del segment original, pero va aumentar en velocitat per damunt de la velocitat de la Ona S despuix del bot a través del pas extensional i va continuar a eixa velocitat fins que es va detindre la propagació.[6] Açò fa que el terremot de Kunlun siga l'eixemple millor documentat d'un terremot de cizalladura superior. S'ha sugerit que la zona inusualment àmplia de deformació cosísmica és un resultat directe de la propagació de la ruptura per cisallament superior.[7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Li Li (2002). “Preliminary report on the Ms 8.1 Kokoxili (Qinghai, China) earthquake of 14 November 2001”. Episodes 25 (2): 95–99. doi:10.18814/epiiugs/2002/v25i2/005.
  2. Klinger,Y. (2005). “High-Resolution Satellite Imagery Mapping of the Surface Rupture and Slip Distribution of the Mw _7.8, 14 November 2001 Kokoxili Earthquake, Kunlun Fault, Northern Tibet, China”. Bulletin of the Seismological Society of America 95 (5): 1970–1987. doi:10.1785/0120040233. Bibcode2005BUSSA..95.1970K.
  3. Van Der Woerd J. (2002). “The 14 November 2001, Mw 7.8 Kokoxili earthquake in northern Tibet (Qinghai Province, China)”. Seismological Research Letters 73 (2): 125–135. doi:10.1785/gssrl.73.2.125.
  4. “Co‐seismic ruptures found up to 60 km south of the Kunlun fault after 14 November 2001, Ms 8.1, Kokoxili earthquake using Landsat‐7 ETM+ imagery” . International Journal of Remote Sensing 27 (20): 4461–4470. doi:10.1080/01431160600784283.
  5. Fu B. (2003). “Spatial distribution of the surface rupture zone associated with the 2001 Ms 8.1 Central Kunlun earthquake, northern Tibet, revealed by satellite remote sensing data”. International Journal of Remote Sensing 24 (10): 2191–2198. doi:10.1080/0143116031000075918. Bibcode2003IJRS...24.2191F.
  6. Bouchon,M. (2003). “Observation of Long Supershear Rupture During the Magnitude 8.1 Kunlunshan Earthquake”. Science 301 (5634): 824–6. doi:10.1126/science.1086832. PMID 12907799. Bibcode2003Sci...301..824B.
  7. The Aftershock Signature of Supershear Earthquakes” . Science 320 (5881): 1323–1325. doi:10.1126/science.1155030. PMID 18535239. Bibcode2008Sci...320.1323B.