Anar al contingut

Tesor de Hoxne

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tesor de Hoxne

El tesor de Hoxne (pronunciat ˈhɒksən)[1] és el major tesor d'or i argent de l'época romana tardana descobert en Gran Bretanya,[2] i la major colecció de monedes d'or i argent dels sigles IV i V trobada en l'antic Imperi romà.[3] Va ser trobat per Eric Lawes, amprant un detector de metals, en el poble d'Hoxne en Suffolk, Anglaterra, en 1992. El tesor consta de 14,865 monedes romanes d'or, argent i bronze, junt en aproximadament 200 artículs d'argent i joyeria d'or.[4] Els objectes es troben actualment en el Museu Britànic de Londres, a on les peces més importants i una selecció de les demés s'exhibixen de forma permanent. En 1993, el Comité de Valoració del Tesor va valorar el tesor en 1,75 millons de lliures esterlines.[5]

El tesor va ser enterrat en una caixa de roure o un chicotet cofre ple d'objectes de metals preciosos, classificats principalment per tipo, alguns en caixes de fusta més chicotetes i uns atres en bosses o envolts en tela. Restants del cofre i accessoris, com a frontices i panys, varen ser recuperats en l'excavació. Les monedes del tesor ho daten despuix del 407 d. C., que coincidix en el final de Britania com a província romana.[6] Es desconeixen els propietaris que ho varen amagar i els motius del sepeli del tesor, pero va anar cuidadosadament embalado i el contingut sembla ser consistent en lo que una sola família molt rica podria haver posseït. És provable que el tesor represente solament una part de la riquea del seu propietari, donada la falta de grans vasijas d'argent per a servir i d'alguns dels tipos de joyeria més comunes.

El Tesor de Hoxne conté varis objectes rars i importants, com una cadena d'or per al cos i pimenteros d'argent dorat, incloent el Pimentero de l'emperatriu. El tesor també té especial importància arqueològica, ya que va ser excavat per arqueòlecs professionals en els objectes pràcticament intactes. La troballa va contribuir a millorar la relació entre els detectoristas de metals i els arqueòlecs, i va influir en un canvi en la llegislació anglesa relativa a les troballes de tesors.[7]

Història arqueològica

[editar | editar còdic]

Descobriment i excavació inicial

[editar | editar còdic]

El tesor va ser descobert en un camp agrícola al suroest del poble de Hoxne, en Suffolk, el 16 de novembre de 1992. L'agricultor arrendatari Peter Whatling havia perdut un martell i li va demanar al seu amic Eric Lawes, jardiner jubilat i aficionat als detectors de metals, que ho ajudara a trobar-ho.[8] Mentres registrava el camp en el seu detector de metals, Lawes va descobrir culleres d'argent, joyes d'or i numeroses monedes d'or i argent. Despuix de recuperar alguns objectes, ell i Whatling varen notificar als terratinents (el Consell del Comtat de Suffolk) i a la policia sense intentar desenterrar més objectes.[9]


Al sendemà, un equip d'arqueòlecs de l'Unitat Arqueològica de Suffolk va realisar una excavació d'emergència en el jaciment. Tot el tesor es va excavar en un sol dia, extraent varis blocs grans de material intacte per a la seua posterior excavació en el laboratori.[10] Es va registrar la zona en detectors de metals en un radi de 30 metros des del lloc de la troballa.[11] També es va recuperar el martell perdut de Peter Whatling, que va ser donado al Museu Britànic.[12][13]

El tesor estava concentrat en un sol lloc, dins dels restants completament descomposts d'un cofre de fusta.[8] Els objectes havien segut agrupats dins del cofre; per eixemple, peces com a cullerots i bols estaven apilades unes dins d'unes atres, i atres artículs estaven agrupats d'una manera consistent com si estigueren continguts dins d'una caixa interna.[14] Alguns artículs havien segut alterats per animals selvats i el llaurat, pero la cantitat total d'alteració va ser baixa.[14] Va ser possible determinar la disposició original dels artefactes dins del contenidor, i l'existència del contenidor mateix, per la pronta notificació de la troballa per part de Lawes, lo que va permetre que fora excavat in situ per arqueòlecs professionals.[9]

El tesor excavat va ser dut al Museu Britànic. El descobriment es va filtrar a la prensa, i el diari The Sun va publicar un artícul en portada el 19 de novembre, junt en una foto de Lawes en el seu detector de metals. El contingut complet del tesor i el seu valor encara es desconeixien, pero l'artícul periodístic afirmava que valia 10 millons de lliures.[8] En resposta a l'inesperada publicitat, el Museu Britànic va celebrar una conferència de prensa en el museu el 20 de novembre per a anunciar el descobriment. Els periòdics varen perdre interés en el tesor ràpidament, lo que va permetre als conservadors del Museu Britànic classificar-ho, netejar-ho i estabilisar-ho sense més interrupcions de la prensa.[8] La neteja inicial i la conservació bàsica es varen completar al més del seu descobriment.[10]

Investigació i taxació

[editar | editar còdic]
La "Tigresa de Hoxne" d'argent és la peça més coneguda de les aproximadament 15 000 que componen el tesor. Es desconeix el seu us.[15]

El 3 de setembre de 1993, es va portar a terme una investigació forense en Lowestoft, i el tesor va ser declarat un tesor amagat, lo que significa que es va considerar que havia segut amagat en l'intenció de ser recuperat en una data posterior. Segons el dret consuetudinari anglés, tot lo declarat com tal pertany a la Corona britànica si ningú reclama la propietat de la mateixa.[16] La pràctica habitual en eixe moment era recompensar a qualsevol que trobara i informara ràpidament sobre un tesor amagat en diners equivalents al seu valor de mercat, diners que era proporcionat per l'institució nacional que desijava adquirir el tesor. En novembre de 1993, el Comité de Valoració del Tesor va valorar la troballa en 1,75 millons de lliures esterlines, que es varen pagar a Lawes com a descobridor del tesor, qui ho va compartir en el granger Peter Whatling.[17] Posteriorment, es va promulgar la Llei del Tesor de 1996, que permetia al descobridor (Lawes), a l'arrendatari (Whatling) i al propietari dividir-se el monte de la recompensa, basant-se en el seu valor de subasta.[18]

Investigacions arqueològiques posteriors

[editar | editar còdic]

El Servici Arqueològic del Consell del Comtat de Suffolk va inspeccionar el camp en setembre de 1993, despuix de llaurar-ho, i va trobar quatre monedes d'or i 81 monedes d'argent, totes considerades part del mateix tesor.[19] També es varen descobrir materials de l'Edat del Ferro primerenca i de l'Edat Mija tardana , pero no hi havia evidència d'un assentament romà en els voltants.[11]

El Servici Arqueològic del Consell del Comtat de Suffolk va realisar una excavació de seguiment del jaciment en 1994, en resposta a la detecció illegal de metals prop de la troballa. El clot del tesor va ser reexcavado i es va identificar un únic forat per a poste en el cantó suroest; est podria haver segut l'ubicació d'un poste marcador per a que els depositante del tesor pogueren localisar-ho i recuperar-ho en el futur.[11] Es va extraure terra en galeries de 10 cm per al seu anàlisis en un àrea de 1000 metros quadrats (11 000 peus quadrats) al voltant del lloc de la troballa, i es varen utilisar detectors de metals per a localisar artefactes metàlics. Esta excavació va recuperar 335 peces que daten del periodo romà, principalment monedes, pero també alguns accessoris de caixa. Es varen trobar una série de forats per a postes de finals de l'Edat del Bronze o principis de l'Edat del Ferro que podrien haver format una estructura. No obstant, no es varen detectar característiques estructurals del periodo romà.[11][20]

Les monedes descobertes durant l'investigació de 1994 s'estenien en una elipse centrada en el lloc de la troballa, en una extensió d'est a oest de 20 metros a cada costat.[21] Esta distribució s'explica pel fet de que l'agricultor va realisar una labranza profunda en 1990 en direcció este-oest en la part del camp a on es va trobar el tesor. L'agricultor havia llaurat en direcció nort-sur des de 1967 o 1968, quan el terreny va ser desbrozado per a us agrícola, pero l'absència de monedes al nort i al sur del lloc de la troballa sugerix que la labranza anterior a 1990 no havia alterat el tesor.[21]

Objectes descoberts

[editar | editar còdic]

El tesor està compost principalment per monedes d'or i argent, aixina com joyes, en un total de 3,5 quilograms d'or i 23,75 quilograms d'argent.[22] Es trobava en un cofre de fusta, fet majoritàriament o totalment de roure, que media aproximadament 60×45×30 cm. Dins del cofre, alguns objectes s'havien colocat en caixes més chicotetes fetes de fusta de teixixc i cerezo, mentres que uns atres s'havien empaquetat en tela de llana o fenaç. El cofre i les caixes interiors s'havien deteriorat casi per complet despuix de ser enterrats, pero es varen recuperar fragments del cofre i els seus accessoris durant l'excavació.[23] Els principals objectes trobats són els següents:[24][25]

  • 569 monedes d'or (sòlits)
  • 14 272 monedes d'argent, que comprenen 60 miliarenses i 14 212 siliquae
  • 24 monedes de bronze (nummi)
  • 29 peces de joyeria en or
  • 98 culleres i cullerots d'argent
  • Una tigresa d'argent, feta com torra per a una vasija
  • 4 bols d'argent i un plat menut
  • 1 got d'argent
  • 1 gerro o gerra d'argent
  • 4 pimenteros, inclós el pimentero de l'emperatriu[2]
  • Artículs de tocador com palillos de dents.
  • 2 panys d'argent procedents de restants descomposts d'ataüts de fusta o cuiro
  • Restants de diversos materials orgànics, inclós un chicotet píxide de marfil.

Monedes

[editar | editar còdic]

El tesor de Hoxne conté 569 sòlits d'or, falcats entre els regnats de Valentiniano I (364-75) i Honorio (393-423); 14 272 monedes d'argent, incloses 60 miliarenses i 14 212 siliquae, falcades entre els regnats de Constantino II (337-40) i Honorio; i 24 nummi de bronze.[4] És la troballa numismàtica més significatiu del final de la Britania romana i conté totes les denominacions principals de monedes d'eixa época, aixina com molts eixemples de monedes d'argent retallades típiques de la Britania romana tardana. L'única troballa de la Britania romana en un major número de monedes d'or va ser el tesor d'Eye (Suffolk), trobat en 1780 o 1781, del com existixen escassos registres.[3] El major tesor romà-britànic va ser el Tesor de Cunetio, compost per 54 951 monedes del sigle III, pero estes eren radiatas devaluadas en escàs contingut de metals preciosos. El tesor de Frome, desenterrado en Somerset en abril de 2010, contenia 52 503 monedes falcades entre 253 i 305, també en la seua majoria d'argent o bronze devaluados.[26] S'han trobat tesors majors de monedes romanes en Misrata, Líbia[27] i, segons es diu, també en Évreux, França (100 000 monedes) i Komin, Croàcia (300 000 monedes).[28]


Els sòlits d'or s'acosten al seu pes teòric de 4,48 g (1 ⁄ 72 d'una lliura romana). La finura d'un sòlit en este periodo era del 99 % d'or. El pes total dels sòlits del tesor és de casi exactament 8 lliures romanes, lo que sugerix que les monedes s'havien medit per pes en lloc de per número.[29] L'anàlisis de les siliquae sugerix un ranc de finura d'entre el 95 % i el 99 % d'argent, en el major percentage d'argent trobat just despuix d'una reforma de la moneda en l'any 368.[30] De les siliquae, 428 són imitacions de producció local, generalment d'alta calitat i en tant argent com les siliquae oficials de l'época. No obstant, unes poques són falsificacions cliché a on un núcleu de metal bàsic ha segut envolt en una làmina d'argent.[31]

Difusió històrica i acunyament

[editar | editar còdic]

Les monedes són els únics objectes del tesor de Hoxne per als que es pot establir una data i un lloc de fabricació precisos. Totes les monedes d'or –i moltes de les d'argent– duen els noms i retrats de l'emperador durant el regnat del qual varen ser falcades. La majoria també conserva les marques de ceca originals que identifiquen on varen ser falcades, lo que ilustra el sistema romà de cecas regionals que produïen monedes en un disseny uniforme. La fabricació de les monedes s'ha rastrejat fins a un total de 14 fonts: Tréveris, Arlés i Lió (en la Galia), Rávena, Milà, Aquilea, Roma, Siscia (hui Sisak), Sirmio, Salónica, Constantinopla, Cícico, Nicomedia i Antioquía.[32]

Les monedes varen ser falcades baix tres dinasties d'emperadors romans. Els primers són els successors de la dinastia constantiniana, seguits pels emperadors valentinianos i finalment els emperadors teodosianos. El sistema colegiat de govern (o Consortium imperii) implicava que els socis imperials falcaven monedes a nom de l'atre en les cecas baix la seua jurisdicció. Els regnats superposts dels emperadors orientals i occidentals a sovint permeten que els canvis de tipo es daten dins d'una part d'un regnat. Per lo tant, es pot demostrar que les últimes monedes del tesor, del governant occidental Honorio (393-423) i el seu contrincant Constantino III (407-411), pertanyen a les primeres parts dels seus regnats, ya que corresponen a la vida de l'emperador oriental Arcadio, qui va morir en 408.[33]

Les siliquae del tesor es varen falcar principalment en cecas occidentals de la Galia i Itàlia. Es desconeix si açò es deu a que les monedes procedents d'Orient rara volta aplegaven a Gran Bretanya a través del comerç, o a que les cecas orientals rara volta falcaven siliquae.[34] La producció de monedes sembla dependre de l'ubicació de la cort imperial en aquell moment; per eixemple, la concentració de monedes de Tréveris és molt major despuix de l'any 367, possiblement associada al trasllat de la cort de Graciano a Tréveris.[34]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «The Juliana Bracelet from the Hoxne hoard» (en en). British Museum. Archivat des d'el original, el 7 de setembre de 2010.
  2. ↑ 2,0 2,1 «BBC – A History of the world – Object: Hoxne pepper pot» (en en). BBC.
  3. ↑ 3,0 3,1 Johns y Bland, 1994, p. 166.
  4. ↑ 4,0 4,1 Johns y Bland, 1994, p. 169.
  5. ↑ «Pla to extend protection for buried treasure» (en en). The Independent.
  6. ↑ Birley, 2005, p. 458.
  7. ↑ Johns y Bland, 1994, p. 173.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Bland y Johns, 1993b, pp. 152-157.
  9. ↑ 9,0 9,1 Johns, 2010, p. 2.
  10. ↑ 10,0 10,1 Johns, 1996, p. 217.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 «Roman Grey Literature Stage 1 Database» (en en). Archaeology Data Service.
  12. ↑ «hammer | British Museum» (en en). The British Museum.
  13. ↑ The Guardian.
  14. ↑ 14,0 14,1 Johns, 2010, p. 14.
  15. ↑ Johns, 2010, p. 61.
  16. ↑ Goo, 2002, p. 40.
  17. ↑ Bland y Johns, 1993a, p. 7.
  18. ↑ The Guardian.
  19. ↑ Frend, 1997, p. 389.
  20. ↑ «Home Farm, Hoxne» (en en). Archaeology Data Service.
  21. ↑ 21,0 21,1 Johns, 2010, p. 16.
  22. ↑ Johns, Nov/Dic 1993, p. 22.
  23. ↑ Johns, 2010, pp. 162-163.
  24. ↑ Johns y Bland, 1994, pp. 169-171.
  25. ↑ Johns, 2010, p. 92.
  26. ↑ «The Frome Hoard» (en en). Portable Antiquities Scheme. Archivat des d'el original, el 24 d'octubre de 2011.
  27. ↑ «Banche dati» (en en). CNR->Istituto ITABC. Archivat des d'el original, el 2009-12-11.
  28. ↑ Abdy, 2002, pp. 32-43.
  29. ↑ Guest, 2005, p. 40.
  30. ↑ Guest, 2005, p. 124.
  31. ↑ Guest, 2005, pp. 102,108.
  32. ↑ Guest, 2005, pp. 39,43.
  33. ↑ Kent y Carson, 1994, pp. 144-145 i 347-348.
  34. ↑ 34,0 34,1 Guest, 2005, pp. 93-95.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tesor_de_Hoxne&oldid=977297»