Thryophilus pleurostictus
.jpg)
El cucarachero ventribarrado[1] (Thryophilus pleurostictus), també conegut com chivirín barrado, saltapared barrado o saltapared ventribarrado (en Mèxic), cucarachero rayado (en Hondures), charralero fajeado (en Nicaragua), soterrey de costelles barreteadas (en Costa Rica) o ratona rayada,[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Troglodytidae pertanyent al gènero Thryophilus. És natiu de Mèxic i oest d'América Central.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx des de l'oest de Mèxic, cap al sur per l'alvertent del Pacífic de Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, fins al noroest de Costa Rica.[3]
Esta espècie és considerada de raonablement comuna a abundant en hàbitats més be secs; xara-bosc àrit i bosc tropical caducifolio, inclós el de segon creiximent. En boscs pantanosos en El Salvador, a voltes en manglarés en Hondures i Costa Rica. Des del nivell de la mar fins a 1600 m d'altitut en Mèxic; fins a 1100 m en Hondures i 800 m en Costa Rica.[3]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie T. pleurostictus va ser descrita per primera volta pel zoólogo britànic Philip Lutley Sclater en 1860 baix el nom científic Thryothorus pleurostictus; el seu localitat tipo és: «Verapaz, Guatemala», posteriorment designat «Gualán, Zacapa, Guatemala».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí Thryophilus es compon de les paraules del grec «thruon» que significa ‘canya, carrizo’ i «philos» que significa ‘amant’; i el nom de l'espècie «pleurostictus» es compon de les paraules del grec «pleura» que significa ‘flancs’ i «stiktos» que significa ‘punteado, pintat’.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Anteriorment, esta espècie estava colocada dins de l'ampli gènero Thryothorus, llavors conformat per al voltant de 27 espècies, pero senyes genètics de Barker (2003)[5] i de Mann et al. (2006)[6] complementats pels estudis vocals de Mann et al. (2009),[7] varen indicar que el mateix era polifilético, per #lo que les seues integrants varen ser classificades en quatre clados separats: el proprio Thryothorus i recomanant resucitar els gèneros sinònims Pheugopedius i Thryophilus i el reconeiximent d'un nou: Cantorchilus. Les modificacions taxonómicas varen ser aprovades en la Proposta N° 2011-A-8 al Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC).[8]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[9] es reconeixen sèt subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Thryophilus pleurostictus nisorius (P.L. Sclater), 1870 – centre sur de Mèxic (Michoacán a l'est fins a Pobla).
- Thryophilus pleurostictus oaxacae (Brodkorb), 1942 – sur de Mèxic (Guerrero a l'est fins a Oaxaca).
- Thryophilus pleurostictus acaciarum (Brodkorb), 1942 – sur de Mèxic (Chiapas llevat terres baixes del Pacífic).
- Thryophilus pleurostictus oblitus (van Rossem), 1934 – terres baixes del Pacífic des de l'est de Chiapas al sur fins a l'oest del Salvador.
- Thryophilus pleurostictus pleurostictus (P.L. Sclater), 1860 – est de Guatemala (Zacapa).
- Thryophilus pleurostictus lateralis Dickey & van Rossem), 1927 – centre i est del Salvador i suroest d'Hondures.
- Thryophilus pleurostictus ravus Ridgway, 1903 – terres baixes del Pacífic de Nicaragua i nort de Costa Rica.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2005). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1256.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Dècima part: Orde Passeriformes, Famílies Campephagidae a Turdidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 52 (2): 389-398. ISSN 0570-7358. Consultat el 27 de decembre de 2011. P. 393.
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 16 d'octubre de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Thryophilus pleurostictus en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Thryophilus p. 385; pleurostictus p. 310»
- ↑ (2004).Molecular Phylogenetics and Evolution.31(2): 486–504ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2003.08.005.
- ↑ Mann, N.I., Barker, F.K., Graves, J.A., Dingess-Mann, K.A. & Slater, P.J.B. (2006). «Molecular data delineate four genera of "Thamnophilus" antbirds». Molecular Phylogenetics and Evolution.
- ↑ Mann, N.I., et al. (2009). «Molecular data delineate four genera of "Thamnophilus" antbirds». Molecular Phylogenetics and Evolution.
- ↑ (juny de 2011).North & Middle America Classification Committee.
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.