Thunb.

Erro al crear miniatura:

Thunb.

Erro al crear miniatura:

Prodromus plantarum

Carl Peter Thunberg (Jönköping; 11 de novembre de 1743 - Thunaberg, prop d'Upsala; 8 d'agost de 1828) va ser un explorador, mege, naturaliste i botànic suec, un dels dèsset 'apòstols de Linneo'. Se li reconeix com el pare de la botànica surafricana i el Linneo japonés, per l'estudi que va realisar sobre la flora japonesa.

Biografia

Thunberg va seguir els cursos de Linneo en l'Universitat d'Upsala. En 1767, va obtindre els títuls de doctor en medicina i en història natural. En 1770, va deixar Suècia per a anar a París, a on va continuar els seus estudis en estes dos disciplines. En 1771, durant un viage als Països Baixos, va estudiar els jardins botànics i els museus de Ámsterdam i de Leiden. Es va propondre visitar les colónies neerlandeses i Japó en la finalitat d'arreplegar espècimen per als jardins botànics holandesos. Va partir en decembre de 1771 com a mege a bordo d'un buc de la Companyia holandesa de les Índies Orientals. Va aplegar a La Veta, a on va permanéixer tres anys en la colónia holandesa per a deprendre holandés. El seu objectiu era poder fer-se passar per un holandés en Japó, país obert solament als negociantes protestants holandesos. Durant la seua estància en La Veta, va fer vàries expedicions per l'interior, trobant a sovint grans perills, en la finalitat d'arreplegar espècimen de plantes i animals. En març de 1775, Thunberg va viajar a l'illa de Java i va permanéixer en Batavia durant dos mesos. En agost de 1775, va aplegar a la factoria de la Companyia holandesa d'Índies Orientals situada en la minúscula illa artificial de Dejima (120 m per 75 m) en la baïa de Nagasaki, conectada a terra per un terraplé. Va treballar com a cirugià durant 1775 i 1776. Com els atres holandesos d'esta factoria, casi no va tindre la possibilitat d'anar a terra. pero va poder, no obstant, realisar algunes investigacions botàniques. En la finalitat d'obtindre més espècimen, va negociar davant els seus intérprets l'intercanvi de coneiximents de la medicina occidental a canvi de nous espècimen vegetals. A mitan de 1776, va poder acompanyar al director de la colónia holandesa en una visita al shōgun a Edo, l'antic nom de Tòquio, i durant este llarc viage pot colectar numeroses plantes. Thunberg va deixar Japó en novembre de 1776. Despuix d'una curta parada en Java, va aplegar a Colombo, en juliol de 1776. Va fer varis viages per l'illa, en particular per a visitar la colónia holandesa, puix en esta época l'illa es trobava baix domini neerlandés. Va seguir, per supost, en els seus herborizaciones. En febrer de 1778, Thunberg va deixar Ceilan per a tornar a Ámsterdam. Durant el seu regrés es va detindre durant dos semanes en La Veta i va aplegar a Ámsterdam en octubre de 1778. Va ser en primer lloc a Londres, on es va entrevistar en Joseph Banks. Va visitar la colecció japonesa del naturaliste alemà Engelbert Kaempfer, que havia estat abans que ell en Dejima. Va trobar també a Johann Reinhold Forster, que li va ensenyar les seues coleccions del segon viage de James Cook. De regrés a Suècia, en març de 1779, es va enterar de la mort de Linneo ocorreguda un any abans. Ho va substituir pronte, en 1781, en l'Universitat d'Upsala com a professor de medicina i d'història natural. El resultat de les seues investigacions va aparéixer baix el títul de Flora Japonica en 1784. Va posar a numeroses noves espècies l'epítet de japonica; la majoria procedien en realitat de China i s'havien importat al Japó per a adornar els jardins del país. En 1788, va publicar el relat del seu viage baix el títul de Viages de C. P. Thunberg en Japó per la veta de Bona-Esperança, les illes de la Sonda, etc.. El relat de la seua estància a Dejima és prou obscur. Va completar la seua obra botànica en la seua Prodomus plantarum en 1800, Icons plantarum japonicarum en 1805 i Flora capensis en 1813. Va publicar numerosos artículs en les publicacions científiques sueques i d'atres països. Va ser membre honorari de vintissís societats científiques. Autor prolífic, se li atribuïxen 112 títuls.

Honors

Epónimos

Li va ser dedicada en el seu honor el gènero tropical Thunbergia Retz. 1780 (de la família Acanthaceae). També se li han dedicat més de 250 espècies vegetals i animals.

Algunes publicacions

Botànica

• Flora Japonica sistens plantes insularum Japonicarum: Secundum systema sexuale emendatum redactes ad XX classes, ordines, genera et species. 1784

• Prodromus Plantarum Capensium: quas in promontori Bonæ Spei Africes. Upsala, 1794

• Flora Capensis. 1807, 1811, 1813, 1818, 1820, 1823

• Viages de C. P. Thunberg a Japó per la veta de Bona Esperança, les Illes de la Sonda, etc.

• Icones plantarum japonicarum. 1805

Entomologia

• Donationis Thunbergianae 1785 continuatio I. Museum naturalium Academiae Upsaliensis, pars III, 33-42 pp. 1787
• Dissertatio Entomologica Novas Insectorum species sistens, cujus partem quintam. Publique examini subjicit Johannes Olai Noraeus, Uplandus. Upsaliae, pp. 85-106, pl. 5. 1789
• D. D. Dissertatio entomologica sistens Insecta Suecica. Exam. Jonas Kullberg. Upsaliae, pp. 99-104. 1794

Vore també

• Tàxons descrits per Carl Peter Thunberg

Vore també

• Apòstols de Linneo
• Amoenitates Academicae, colecció de publicacions que Linnaeus va presidir
• Anex:Micólogos

Referències

• Plantilla:IPNI autor

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Thunb..
• Wikispecies té un artícul sobre Thunb..