Tiemannita
La tiemannita és un mineral de la classe dels minerals sulfur, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la esfalerita”. Va ser descoberta en 1855 en el massiç d'Harz, en l'estat de Baja Sajonia (Alemània),[1] sent nomenada aixina en honor de Johann Carl Wilhelm Tiemann (1848–1899), químic alemà.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un seleniuro simple de mercuri. El grup de la esfalerita al que pertany són sulfur i similars del sistema cristalí cúbic.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: cadmi, sofre i plom.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Apareix en vetes hidrotermales, normalment en atres seleniuros i calcita.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: clausthalita, eucairita, naumannita, klockmannita, umangita, metacinabrio, galena, esfalerita, barita, òxits de manganeso i calcita.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Naumann C.F., 1855. "XI. Classe. Galenoide oder Glanze. B. Selenische Glanze. 531. Selenmercur oder Tiemannit", en Elemente der Mineralogie, Wilhelm Engelmann (Leipzig) 425-425.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tiemannita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.