Timbiriche (joc)

Archiu:Dots-and-boxes.svg

Tauler.

Timbiriche, matalaf, cuadrito, caixes o puntitos és un joc de llapis i paper. És un joc publicat per primera volta en 1889 per Édouard Lucas (en el nom de pipopipette), que pot jugar-se en diferents nivells de profunditat, podent aplegar a un gran fort component estratègic. Per a taulers menuts es coneixen estratègies guanyadores.

Es juga sobre un full de paper, a modo de tauler, per dos o més jugadors; potser fins a quatre, depenent de les característiques del paper ya preparat com una matriu en forma de cuadriculado; o siga que es dibuixa un punt per cada cantó de lo que serà un quadro. Els punts en forma de cuadrícula deuen ser, proporcional a la cantitat de participants, suficients que permeta a tots jugar per a fer-ho divertit, puix l'objectiu és el de completar cuadritos, i aixina reclamar la major cantitat d'estos possibles sobre el paper. Aixina que en cada jugada, de forma alternada, un jugador unirà dos punts consecutius horisontal o verticalment; els cuadritos es van formant costat per costat, llínea per llínea, i les llínees diagonals no són permeses en el joc.

Quan un jugador forma en estes llínees un quadrat, s'anota est, escrivint una inicial en el centre o marcant-la en un color distintiu. Despuix de formar un quadrat deurà dibuixar una llínea més, tancant tots els quadros que el tauler permeta. El jugador que es faça en més quadrats guanya la partida.

Es pot jugar en qualsevol tamany de tauler, pero el més comú i que més s'ha estudiat^{cita requerida} és el de 5 per 5 punts.

És un joc d'estructura matemàtica. Segons la teoria de jocs pot classificar-se com un joc simètric, seqüencial, de suma zero d'informació perfecta.

En Estats Units se li coneix com «dots and boxes» (punts i quadros), en Argentina és conegut com «el joc dels cuadraditos», en Espanya com «el joc dels cuadritos», i en Colòmbia se li coneix com «cuadrito» i és popularment utilisat per a matar el temps en el colege. Una versió similar es juga en Equador i se li denomina «galleta». En Panamà és conegut com a «pollet». En Guatemala se li coneix com «totito chinenc». En Chile és conegut com «el punt» o «els puntitos». En el Perú se li coneix com a «caixes». En Uruguay se li coneix com «ceritos». Existix una variació en Bolívia la qual es juga en un tauler a manera d'una creu andina prou complexa, depenent del número de jugadors i/o temps que es vullga jugar.

Referències

• Tomás Blanco. PARA JUGAR COMO JUGÁBAMOS. 2003. ISBN 84-87339-44-1 Ed. John Wiley & sons.
• Davis, M.D. (1997). Introducció a la teoria de jocs. Aliança Editorial.