Tinfea
.svg){kind=link}
Tinfea o (Plantilla:Lang-grc) va ser un territori de l'Antiga Grècia, concretament situat en la regió del Epiro habitat pels tinfeos,[1] una tribu de grecs del noroest que pertanyia a l'estat tribal o koinón dels molosos.[2][3]
Història
[editar | editar còdic]Per la gran densitat de topònims grecs que conserven traces arcaiques, sembla que parlants de l'idioma protogriego varen habitar una regió que incloïa Tinfea abans de les migracions de finals de l'Edat del Bronze (finals de el III-principis de el II mileni a. C.) durant varis sigles o inclús milenis abans.[4] Tinfea i els seus habitants grecs, els tinfeos, deuen el seu nom al mont Tinfe.[1][5] Eginio era la seua ciutat, fronteriça en Trice i Eticia.[1] Els tinfeos i els tesalios que vivien al sur del del Peneo, es disputaven les seues fonts.[1]
Cap a l'any 350 a. C., Tinfea va ser conquistada per Filipo II (r. 359-336 a. C.) i incorporada al Regne de Macedònia com a part d'Alta Macedònia.[6][7]
El natiu més famós de Tinfea va ser Poliperconte, regente d'Alejandro III (r. 336-323 a. C.). Era fill de Simmias, governant dels tinfeos cap al 370 a. C.
Els tinfeos eren grecs que pertanyien a la tribu més àmplia dels molosos.[2] Eren una de les tribus epirotas del grup grec del noroest.[8] Adoraven a Zeus baix el nom de «Deipaturos».[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Estrabón, Geografia VII 7, 8-9.
- ↑ 2,0 2,1 Hammond, 1982, p. 276.
- ↑ Hammond, 1993, pp. 132–133.
- ↑ Georgiev, 1973, p. 247.
- ↑ Hammond, 1993, p. 141.
- ↑ Hammond, 1994, p. 206.
- ↑ Hatzopoulos, 1996, p. 249: "Finally, the fourth meris gathered the Upper Macedonian ethne (Lynkestai, Tymphaioi, Atintanes), to which Pelagonia (presumably with Derriopos), in other words the western part of the former strategia of Paionia, was added." [« "Finalment, el quarto ___protected_title_6___ reunia als ___protected_title_7___ de l'Alta Macedònia (lincestas, tinfeos, atintanes), als que es va afegir Pelagonia (presumiblement en Derriopos), és dir, la part occidental de l'antiga ___protected_title_8___ de Peonia».].
- ↑ Hammond, 1967, p. 538.
- ↑ Hammond, 2000, p. 6.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Benveniste, Émile (2016). Dictionary of Indo-European Concepts and Society (en en), Chicago, IL: Hau Books (University of Chicago Press). ISBN 978-0-9861325-9-9.
- Georgiev, Vladimir I. (1973). «The Arrival of the Greeks in Greece: The Linguistic Evidence», Bronze Age Migrations in the Aegean; Archaeological and Linguistic Problems in Greek Prehistory: Proceedings of the First International Colloquium on Aegean Prehistory, Sheffield, London: Gerald Duckworth & Company Limited, pp. 243–253. ISBN 978-0-7156-0580-6.
- Hammond, Nicholas (2000). “The Ethne in Epirus and Upper Macedònia”. The Annual of the British School at Athens 95: 345–352. doi:.
- (1994) Collected Studies (vol. III), Amsterdam: Hakkert.
- Hammond, Nicholas Geoffrey Lemprière (1967). Epirus: The Geography, the Ancient Remains, the History and the Topography of Epirus and Adjacent Areas, Oxford: The Clarendon Press.
- Hammond, Nicholas Geoffrey Lemprière (1993). Studies Concerning Epirus and Macedònia Before Alexander, Amsterdam: Hakkert. ISBN 9789025610500.
- Hammond, Nicholas Geoffrey Lemprière (1982). «CHAPTER 40 ILLYRIS, EPIRUS AND MACEDONIA», The Cambridge Ancient History: The Expansion of the Greek World, Eighth to Sixth Centuries B.C., 2nd edició (vol. III, Part 3), Cambridge: Cambridge University Press, pp. 261–285. ISBN 0-521-23447-6.
- Hatzopoulos, Miltiades V. (1996). Macedonian Institutions Under the Kings: A Historical and Epigraphic Study, Volume 1, Athens: Kentron Hellēnikēs kai Rōmaïkēs Archaiotētós. ISBN 978-960-7094-90-2.
- (1994) Supplementum Epigraphicum Graecum, Volumes 44–45, Amsterdam: J.C. Gieben. ISBN 9789050635288.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tinfea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.